avatar

Taylor Glenn: una mirada neta

Far Chang, de Taylor GlennCercant i remenant per tal de trobar quelcom interessant i enriquidor, digne de merèixer ni que sigui uns moments d’atenció entre glop i glop de la clàssica cervesa amb llimonada, he ensopegat amb aquest fotògraf: Taylor Glenn. Quan he començat a mirar-me les diferents seccions de la seva galeria, no he pogut evitar establir certa connexió entre el seu estil i el de fotògrafs com Stephen Shore i el matrimoni Becher, sobre els que recentment ens parlava en pepminguez.

En molts sentits, hi veig una línia de treball que resulta propera, segons el meu parer, a alguns dels principis que es manifesten en l’obra d’aquests fotògrafs i, en general, als connectats amb la tendència iniciada amb l’exposició New Topographics.

Hi ha una sèrie de fotos, però, que voldria destacar. És la titulada Far Chang, un reportatge ben personal d’una fàbrica xinesa de flors artificials. Sense deixar de mantenir uns lligams evidents amb l’estil visual dels fotògrafs esmentats, trobo que en Glenn ha sabut incorporar amb gran habilitat la presència humana com a protagonista de les fotografies, aportant un cert aire de documentalisme a les escenes que ens mostra.  El resultat són unes imatges amb la poesia pròpia de la quotidianitat, i alhora extremament contingudes i mesurades, amb una tensió visual evident.

Penso que val la pena veure aquesta mena de feines, que persegueixen més els matisos i la subtilesa que l’efectisme i el impacte visual, especialment en els temps de corren. Ni tan sols cal que ens agradi o ens quedem convençuts de res, però penso que fer aquesta mena de degustacions fotogràfiques sempre pot resultar enriquidor: a poc a poc ens preparen el paladar per apreciar plats més fins.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris10 comentaris a “Taylor Glenn: una mirada neta”

  1. ” Sota el meu punt de vista, qui busca oportunitats les troba, però és molt més còmode esperar a que aquestes caiguin del cel”.

    He fet tres workshops només aquest any. Jo em referia a oportunitats de treballar subvencionades, no d’aprendre.
    Les oportunitats no cauen del cel, és ben cert.

    “El que realment importa, penso, és ser capaç de proposar una visió personal, sense necessitat de repetir o recórrer a estereotips”

    És ben cert i qui ho aconsegueix pot estar content. Però aquest fotògraf repeteix , jo no ho volia dir-ho tan clar però és així. Quan visites milers de fotos a la setmana és difícil trobar un estil “personal” en alguna de les visites. Fotos de paisatge industrial amb treballador “absent” en els seus pensaments és una forma estètica ja coneguda.

    El que vull dir, el que realment desespera és quan navegues molt i visites molta fotografia veus que no hi ha res de nou sota el sol. Per què desespera? perquè en el meu cas concret sempre que crec haver fet una foto “personal” no he trigat ni una setmana de veure una altra igual o millor que la meva a Flickr amb l’excepció de la meva reinterpretació de la Casa Dalí de Port Lligat. Aquest tractament de la realitat no la he vista en lloc, però tampoc li interessa a ningú. That’s life!

  2. Doncs potser l’error està en mirar milers de fotografies a la setmana… mirar-ne tantes no et dona temps de mirar cap al teu interior, cap al teu propi llenguatge per explicar coses, cap al teu propi estil… Ep!, que no dic que no sigui bo mirar altres fotografies sino que la mirada exterior s’hauria de compaginar amb la mirada interior… sovint buquem la inspiració en els altres quan la veritable només pot ser dins nostre.

    A mi també em passa que qualsevol fotografia que pugui fer ja l’ha fet algú altre… encara que siguin dues fotografies aparentment iguales, segur que l’altre ha tingut altres motivacions per a fer la seva i aquest hauria de ser un fet diferencial, penso…

  3. Allò de “voler fer art” es el que no ens ho deixarà fer.

    Així doncs, hem d’estar pendents de que si algú més a fet una foto com la nostra? Anem apanyats doncs…

    Hem de triar el nostre camí i mirar per aprendre i no copiar ni estar pendents de si ens copien.

    Osselin, així tens una foto que es excepcional… o que ningú més a igualat. Ja m’agradaria a mi.

    Va home, doncs ensenya-la a veure que en podem treure de profit.

  4. Thanks for the great article! Wish I understood spanish a bit better……