Actualment han perdut gran part de la seva significació original però, fa un parell de segles, els atributs pilosos a la cara dels homes tenien un considerable valor simbòlic i de prestigi, especialment quan adoptaven determinades formes. Parlo de un bon mostatxo, poblat, cuidat i esplèndidament desenvolupat. O d’unes barbes igualment magnífiques i frondoses.
Potser les darreres barbes conscientment simbòliques del món occidental varen ser les de Fidel Castro i els seus guerrillers, que es varen comprometre a no afaitar-se fins derrocar Fulgencio Batista. Però aquelles, i moltes posteriorment inspirades en elles, eren pilositats de caire més aviat contestatari, transgressor. Res més oposat i lluny de l’expressió d’estatus social i elegància que molts aristòcrates europeus atorgaven a les seves barbes i bigotis, per molt que ara ens puguin semblar estrafolàries excentricitats.
Curiosament, encara ara hi ha alguna gent que manté aquests valors estètics que eren força més comuns al s.XVIII i es dediquen a cultivar —penso que podem dir-ho així— uns esplendorosos mostatxos i unes barbes voluptuoses, sovint modelant formes de lo més extravagant. El més interessant de tot plegat, és que els podem contemplar a plaer, gràcies a la feina d’un magnífic retratista: Dave Mead. Aquest fotògraf s’ha dedicat a retratar tota una sèrie de personatges dedicats amb passió al cuidat dels pels de la cara.
Per posar la guinda a aquesta mostra de excentricitat capil·lar, us diré que per fer aquests retrats, Dave Mead va viatgar a Anchorage (Alaska), on es celebrava el 2009 World Beard and Mustache Championship. Aquestes singulars fotografies es varen exhibir recentment una exposició a Nova York encertadament titolada Magnificient Especimens.
No us ho perdeu! El més interessant de tot plegat és que, a més de lo divertit i xocant de l’aspecte d’aquests singulars personatges, gaudireu d’una col·lecció de retrats de qualitat. De debò que val la pena fer un cop d’ull a aquests magnífics espècimens!
Vist a haciendofoco.com
Joan (tru)
dissabte, 21 d'agost de 2010 a les 11:03
Nomes com a col·lecció de retrats ja son molt bons, amb el fil conductor dels pels excel·lents. Interessant el fons cultural que desprèn cadascun segons la seva ubicació.