avatar

Barret de copa alta

Top Hat, Eli W. Buel (1870)

«Una foto és sorprenent quan no se sap perquè ha estat feta. Una foto és subversiva quan ens fa reflexionar sense ser esfereïdora»

Roland Barthes

Repassant els arxius fotogràfics de la Col·lecció George Eastman House, he topat amb una foto ben enigmàtica: Top Hat. L’obra, una albúmina del 1870, és d’Eli W. Buel. un daguerrotipista americà de Pittsfield, Massachussets, de la segona meitat del segle XIXè. La foto adopta el format d’una targeta de visita (CDV: Carte de Visite) i està impresa en una cartolina de 4×2,5 polsades, que era el format més popular per a la fotografia de retrat a l’època.

Aquestes targetes s’intercanviaven sovint entre la pròpia família i els amics i es recollien en àlbums fets especialment per col·lecionar les CDV. El format es va fer popular als volts de l’any 1850, quan es va desenvolupar una tècnica per fer negatius múltiples d’una sola placa de vidre i va seguir sent utilitzada la dècada següent. Posteriorment aquest format fou substituït per les Cabinet Cards, una mica més grans (6,5″ x 4,5″), que van subsistir fins al començament de la primera guerra mundial.

Val a dir que, a rel de la incorporació de la col·lecció George Eastman House a Flickr, és molt fàcil trobar aquesta foto en diversos blogs de la xarxa.

Però, què és el que em fascina de la foto? D’entrada no em negareu que la foto no sigui transgressora: No hi ha personatge i el personatge absent porta barret, quan en els retrats d’estudi d’aquella època, a part de la presència obligatòria del personatge a retratar, els homes, llevat d’algun militar, es retrataven gairebé sempre sense barret!

Roland Barthes considerava que la fotografia només adquiria el seu valor ple amb la desaparició irreversible del referent, amb la mort del subjecte fotografiat, amb el pas del temps. Si hem de fer cas a Barthes, la fotografia Top Hat pren tot el seu sentit des del mateix moment en què es va fer: el referent ja havia desaparegut i el barret només era l’excusa per posar-ho en evidència. Imaginem-nos per un moment el barret a la part inferior de la foto, o damunt d’una taula. Llavors no trobaríem a faltar cap personatge: estaríem contemplant un senzill bodegó, i no ens plantejaria cap reflexió. De ben segur que ni tan sols m’hauria cridat l’atenció.

Quin motiu va moure al fotògraf a fer aquest retrat? Potser deixar clar que no som res? O tal vegada només fou un acudit, una boutade? O potser algú va tenir la idea de fer-se un retrat d’incògnit per a la seva targeta de visita? No podia tractar-se del Sr. Griffin, l’home invisible, ja que H.G. Wells no va publicar la novel·la fins al 1897. Potser és un autorretrat del mateix Buel, la biografia i l’obra del qual són tan invisibles com el personatge del retrat?

D’altra banda, tècnicament podem considerar la foto com un precedent d’alguns dels muntatges que es poden fer actualment gràcies als programes d’edició digital, tot i que en aquesta imatge Buel no va aplicar l’eina de clonar amb gaire efectivitat, i els fils que aguanten el barret són força evidents.

Bromes a banda, penso que una foto, per insignificant o poc interessant que pugui semblar d’entrada, ens pot dur a reflexions ben curioses, més o menys transcendents, més o menys superficials, però sempre enriquidores: mai un barret de copa m’havia fet pensar tant!

No em direu que no n’hi ha per treure’s el barret!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Barret de copa alta”

  1. Com diu en Joan Trujillo un post molt interessant i amb forces conceptes per fer meditar. Una bona troballa i un bon treball

  2. Gràcies companys. A veure si en trobo una d’una barretina!