avatar

Eines de paper II: la llum sota control

Arriba el moment d’un altre article prescindible, com ja ho era l’anterior. Aquest segon article de la sèrie “Eines de paper” tracta, com ja vaig anunciar, sobre com calcular l’exposició correcta prescindint de l’ajuda del sofisticat sistema de mesura de les nostres càmeres.

Cal dir que no es tracta de revelar cap secret que la majoria de vosaltres, si no tots, coneixeu perfectament. És cert que la majoria de nosaltres ens hem acomodat i tendim a confiar cegament en els fantàstics cervellets electrònics de les vostres càmeres, delegant en elles les decisions per tal d’obtenir una fotografia correctament exposada. Però abans d’arribar a aquest punt de confort, hem hagut d’aprendre i dominar a la perfecció els conceptes i tècniques essencials de la mesura de la llum i el càlcul de l’exposició. Oi que sí? Només faltaria!

Si encara us queden ganes de continuar llegint, us diré que per determinar l’exposició correcta per fotografiar una escena a exteriors no necessiteu per res cap fotòmetre ni molt menys el sistema de mesura de la vostra fantàstica càmera. Només us cal aplicar un truc que segur que la majoria coneixeu i la resta, com a mínim, han sentit mencionar algun cop: la Regla del f16.

Anem pas a pas: comencem per les arrels

Tots tenim ben clar que quan parlam “exposició” ens referim a la mesura de la quantitat de llum necessària per formar una imatge sobre la pel·lícula o el sensor. També sabem que tenim dues formes bàsiques per controlar l’exposició: limitant la quantitat de llum que hi arriba i el temps durant el qual ho fa. És a dir, podem jugar amb el diafragma i amb la velocitat d’obturació.

Cada diafragma deixa passar el doble de llum que l'anterior i la meitat que el següentSegur que ben pocs de vosaltres ignoreu d’on surt la curiosa seqüència numèrica dels diafragmes: 1.4, 2, 2.8, 4, 5.6, 8, 11, 16, 22, 32, 64… Pels que potser no ho sabeu, costa ben poc d’explicar. Cada pas de diafragma deixa passar el doble de llum que l’anterior i la meitat de llum que el posterior. Això s’aconsegueix senzillament fent que l’àrea del cercle definit pel forat de cada diafragma sigui el doble de la del precedent i la meitat del que el segueix. I com que la superfície d’una circumferència és proporcional al quadrat del seu radi, el doble de superfície s’obté multiplicant el radi per 2 (la demostració matemàtica és molt senzilla i la deixem per qui li vingui de gust recordar l’àlgebra).

Resulta doncs que la sèrie de valors de diafragmes no són més que una successió de potències (aproximades) de 2. Per exemple, (2)5 és aproximadament 5,6; (2)7 vindria a ser 11, etc.

Però els valors més alts corresponen a diafragmes més tancats, a cercles de superfície menor, com és això? Doncs per que en realitat cada diafragma és la potència de 2 per la que hem de dividir el diàmetre efectiu del objectiu per tal de reduir la superfície de la seva apertura en la proporció desitjada.

Què és el diàmetre efectiu? No és més que la relació entre el diàmetre físic de l’objectiu i la seva llargada focal. Així, un 300mm amb un diàmetre de 75mm té un diàmetre efectiu de 300/75 = 4. En conseqüència, el seu diafragma màxim serà f4. I és que resulta que el diafragma és precisament la manera que tenim de modificar el diàmetre efectiu de l’objectiu i, per tant, de controlar la quantitat de llum que passa per ell.

No cal donar-li gaires voltes al cap per adonar-se que l’escala de velocitats d’obturació (4000, 2000, 1000, 500, 250…) i la de sensibilitats expressades en valors ISO (100, 200, 400, 800, 1600…) segueixen el mateix principi de doble i meitat. Si és que tot està lligat! Se les pensen totes, aquests fotògrafs!

Quid pro quo: donar per rebre

Aquesta relació directa que lliga valors de diafragma i velocitat d’obturació es coneix com la Regla de la Reciprocitat. El que diu aquesta llei infal·lible (si més no ho és ara amb el sensor digitals, amb la pel·lícula la cosa no anava sempre ben bé així) és el següent:

L’exposició és directament proporcional a la quantitat de llum que incideix sobre el material sensible (controlada pel diafragma) i al temps que dura aquesta incidència (controlat per la velocitat d’obturació).

La Santísima Trinitat fotogràficaÉs evident doncs que si variem un dels factors, per mantenir la mateixa exposició hem de variar l’altre en sentit invers i en la mateixa proporció. Que encara no queda prou clar? Doncs dit més fàcil: si obrim un pas de diafragma, per exemple de f5.6 a f4, per mantenir la mateixa exposició haurem de compensar-ho pujant un punt la velocitat, per exemple de 250 a 500. Això suposant que mantenim el mateix valor de ISO, és clar. Si modifiquen la sensibilitat, ja hi tornem a ser!

Per entendre’ns… Diafragma, velocitat i ISO són com la Santíssima Trinitat de la fotografia: cap d’ells funciona sense els altres dos. I si un dels tres estira, algun dels restants ha d’afluixar. Amen.

Els valors EV, aquells grans desconeguts

Per mirar de simplificar les coses, els fotògrafs, que són gent molt llesta, es varen inventar un sistema per tal d’expressar les possibles combinacions de diafragma i velocitat donant només una xifra. Llestos però mandrosos, sembla. Parlem de l’escala de valors EV (o VE si ho volem traduir). Aquesta escala es construeix partint del 0EV, que es refereix a qualsevol combinació de diafragma i velocitat que equival a f1 i 1 segon a ISO100. El següent valor, 1EV expressa totes les combinacions equivalents a f1.4 i 1 segon, 2EV és f2 i 1 segon, etc. Cada pas d’EV és el doble d’exposició que l’anterior i la meitat que el següent. Una idea recurrent, aquesta dels dobles i meitats!

Però i si tenim una combinació com f5.6 i 1/125? Doncs és 12EV. I f4 1/30? Doncs 9EV. Un moment, sempre valors positius? En Absolut. L’escala també es pot desenvolupar per l’esquerra, per valors inferiors a 1EV. Només cal que respectem la proporcionalitat. Sent així, -1EV seria f1 i 2 segons, -2EV seria f1 i 4 segons, etc. Si voleu experimentar amb diversos valors per veure quin EV resulta, ho podeu fer amb aquesta calculadora a la web.

Fotòmetre Gossen Luna Pro F, amb escala LW/EVCompte! La correlació dels valors EV té sentit si mantenim constant el valor de ISO. Si l’alterem, també haurem de corregir l’escala EV. Com? Senzill: si teníem 1EV a ISO100, serà 0EV a ISO200. Per què? Per que tenim la mateixa exposició (diafragma i velocitat) però doble de sensibilitat. Per tant, segur que hi ha la meitat de llum disponible. Són faves comptades!

Actualment, poques vegades veiem aquesta escala tan enginyosa i lluïda. Les nostres càmeres no ens la mostren (encara gràcies que ens mostren diafragma, velocitat i ISO) i abans tampoc era gaire freqüent, amb algunes excepcions com objectius de Hasselblad o la telemètrica Olympus 35sp, per exemple. Sí que era relativament normal als fotòmetres de ma, especialment els professionals. Però és clar, quants de vosaltres heu vist un, de fotòmetre? I quants n’heu fet servir? Actualment el fotòmetre ha quedat relegat a l’ús d’estudi, dels professionals. La resta, els aficionats, ens creiem el que ens diu la nostra càmera. Amb els diners que ens ha costat, només faltaria, oi?

Compte! No perdem de vista que els valors EV ens permeten expressar de forma senzilla combinacions de diafragma i velocitat d’obturació, però en realitat no ens diuen res de la lluminositat d’una escena, a menys que mencionem també quin valor de ISO estem fent servir.

Si res no li escau, posa-li f16

Aquí és on entra la Regla de f16. No, aquesta regla mnemotècnica no guarda cap relació amb el cèlebre avió de combat americà. Amb el que sí està relacionada és amb el fet que en un dia clar i lluminós, d’aquells que fa gust seure en una terrassa de bar a fer el vermut, si mentre consumim olivetes i fem glops de Martini volem fer una foto de l’escena il·luminada pel Sol, no ens cal pensar gaire. Resulta que si fixem el diafragma a f16, la velocitat adient per exposar correctament l’escena és la més propera al invers del valor ISO sel·leccionat a la nostra càmera. És a dir, a ISO 100 seria 125, a ISO 200 seria 250… Òbviament, en virtut de la reciprocitat que governa la relació entre els passes de diafragma, velocitat i sensibilitat, podem triar altres valors que ens acomodin més: f8 i 250 a ISO 100, o f5.6 i 2000 a ISO 200, etc.

La regla f16 impresa a l'interior d'una capsa de pel·lícula fotogràficaDe fet, a les nostre fantàstiques càmeres, que controlen l’obturador electrònicament amb una precisió endimoniada, podem afinar encara més i sel·leccionar la velocitat d’obturació que es correspon exactament amb l’invers del valor ISO. A les càmeres d’obturador mecànic d’abans això no era possible, però quedava prou compensat per la tolerància de la pel·lícula (latitud), especialment amb els negatius BN i una mica menys en color. La pel·lícula positiva (diapositives) era (és) molt més exigent (molt poca latitud).

La Regla de f16 és tan fiable i pràctica, que era freqüent trobar-la impresa a l’interior de les capses del rodets de pel·lícula. També és el fonament en el que es basen les càmeres de pel·lícula més senzilles, com les de un sòl us, per determinar l’exposició.

La calculadora d’exposicions

Ara, agafem tots aquests conceptes que he exposat i els barregem convenientment. Hi afegim un xic de tinta d’impressora i una base de cartolina o paper de certa consistència i llestos! No ens calen gaires més ingredients per obtenir una fantàstica calculadora d’exposicions, que deixarà ben embadalit a tot aquell que ens la vegi i comprovi la seva precisió, fiabilitat i esperit ecologista.

Com ho lliguem, tot això? Tornant sobre l’escala d’EV, resulta que podem establir una correspondència directa entre els diferents valors i situacions fotogràfiques típiques, fins al punt de poder preveure la majoria d’elles. Això vol dir que la majoria de les escenes amb les que ens trobem es poden expressar amb un valor d’EV determinat. Veieu aquesta llista, que és ben reveladora:

EV Escena
-6 Nit, lluny de les llums de la ciutat, només la llum de les estrelles.
-5 Nit, lluny de les llums de la ciutat, llum de la Lluna creixent.
-4 Nit, lluny de les llums de la ciutat, llum de mitja Lluna o pluja d’estels.
-3 Nit, lluny de les llums de la ciutat, llum de la Lluna plena.
-2 Nit, lluny de les llums de la ciutat, paisatge nevat sota la Lluna plena.
-1 Escena il·luminada amb llum artificial molt tènue.
0 Escena il·luminada amb llum artificial tènue.
1 Vista llunyana de l’horitzó il·luminat.
2 Llamp (durant el temps d’exposició). Eclipsi total de lluna.
3 Focs artificials (durant el temps d’exposició).
4 Espelma encesa a prop. Els llums de Nadal. Edificis, fonts i monuments amb il·luminació. Subjectes sota fanals brillants.
5 Interiors nocturns d’habitatges amb il·luminació mitjana. Escola, auditoris o església. Subjectes il·luminats per fogueres o fogons.
6 Interiors nocturns d’habitatges amb il·luminació intensa. Fires, parcs d’atraccions.
7 Part inferior del dosser del bosc plujós. Carrers de nit intensament il·luminats. Esports d’interior. espectacles, circs.
8 Escena nocturna a entorn urbà molt il·luminat. Aparadors de botigues il·luminats a la nit. Fogueres, edificis en flames. Espectacles sobre gel, futbol, esports d’interior. Interiors amb llums fluorescents intenses.
9 Paisatges, edificis de les ciutats 10 minuts després del capvespre. Llums de neó, subjecte sota un fanal.
10 Paisatges i horitzons immediatament després de la posta del sol. Lluna creixent (amb teleobjectiu).
11 Postes de sol. Subjectes sota ombres denses.
12 Mitja lluna (amb teleobjectiu). Escena a l’ombra o molt ennuvolada.
13 Lluna minvant (amb teleobjectiu). Dia ennuvolat però lluminós (sense ombres).
14 La Lluna plena (amb teleobjectiu). Escena amb Sol brillant i núvols blancs.
15 Dia clar i brillant, escena intensament il·luminada pel Sol.
16 Dia de Sol intens, a la platja o la neu.
17-21 Poques vegades es troba en la naturalesa. Il·luminació artificial molt intensa.
22-23 Extremament brillant. Difícilment és una situació natural.

Com podeu veure, excepte les situacions particulars d’il·luminació artificial a estudi o similars, pràcticament ho tenim tot cobert. Com a mínim, la majoria de les situacions de fotografia a exteriors que ens podem trobar es poden ajustar o aproximar a alguna de les contemplades a la llista.

La calculadora d'exposició de Dave HarrisPartint d’aquesta informació i aplicant els principis exposats abans, no és molt difícil dissenyar un senzill dispositiu que ens permeti calcular l’exposició adient per cada escena. No costa gaire imaginar que si enfrontem dues escales, una pels valors EV/escenes i un altre per les parelles de diafragma i velocitat d’obturació, podrem esbrinar l’exposició ideal per cada una de les escenes descrites a la tabla. No us acabeu de fer la idea? Doncs el resultat és quelcom similar al següent.

Per fer-ho més fàcil, en aquest lloc web trobareu l’arxiu PDF ja preparat per retallar, enganxar i gaudir d’una calculadora d’exposicions molt ben pensada. Si us fa més gràcia tenir-la en català, podeu descarregar aquesta versió que m’he entretingut en traduir. Si trobeu errors (segur que se m’ha escapat algun) o se us acut alguna millora, m’ho podeu fer saber a través dels comentaris. Us ho agrairé!

Com es fa servir la calculadora? Molt fàcil! A l’escala superior heu de fer coincidir el valor de ISO que teniu fixat a la càmera amb el valor EV corresponent a l’escena que voleu fotografiar. Llavors, a l’escala inferior podreu llegir totes les combinacions de diafragma i velocitat que us donaran una exposició correcta. Pura màgia!

Per millorar aquesta joguina, una de les coses que li podeu afegir és un telèmetre de paper, fent les marques adients a la vora de la calculadora tal com vaig explicar a l’article anterior. També podríeu arribara afegir una taula de distàncies hiperfocals (no sou dels que fotografieu paisatges enfocant a l’infinit, oi?) tal com podeu veure al web figitalrevolution. D’aquesta manera, podeu tenir una autèntica navalla suïssa de fotògraf: exposicions correctes, enfocament precís i hiperfocals, tot en un!

Un altre calculadora molt ben executada és la de Andrew Lawn, que trobareu al seu lloc web. Inspirada en l’anterior, afegeix alguns detalls i millores (com les icones explicatives de les escenes).

Pels més tecnològics i seguidors dels preceptes de la poma sagrada, cal dir que hi han calculadores d’exposicions per el iPhone i el iPad. Ja podeu córrer a buscar-les!

Queda força tela per tallar

La Regla de f16 no és l’única recepta ràpida que podem fer servir en diverses situacions fotogràfiques. N’hi han d’altres molt interessants, especialment orientades a la fotografia nocturna. Si encara us queda curiositat per gastar, podeu llegir aquest article, en el que s’explica, entre d’altres coses un parell trucs per fotografiar a la llum de la Lluna, calculant l’exposició sense fer servir cap exposímetre.

He deixat molts detalls a l’aire i força afirmacions sense justificació formal, però tampoc he volgut complicar el tema en excés. Si investigueu una mica a internet, no us costarà gaire trobar explicacions més tècniques i acurades sobre l’escala EV i sobre l’escala LV, de la qual no he parlat, així com explicacions del perquè de la Regla de f16. Sí us diré que l’escala EV es construeix a partir de l’escala LV (valors de luminància), aplicant la correcció necessària en funció de la sensibilitat en ISO. Us deixo a vosaltres la possibilitat d’aprofundir en aquestes qüestions.

L’últim que apagui el llum

La meva intenció en escriure aquest article i el precedent no ha estat en cap moment el d’alimentar cap tendència a la nostàlgia fotogràfica. Els equips, tècniques i procediments amb els que comptem actualment els aficionats són, en molts casos, molt superiors i infinitament més eficaços que els que teníem a l’abast fa menys d’una dècada. Això, sense cap dubte, és fantàstic. Entre altres coses, ha permès que molta gent brillant i creativa s’engresqués a fer de la fotografia la seva via d’expressió personal, sense haver de patir les dificultats i entrebancs als que estàvem sotmesos abans. Molts dels que ara són fotògrafs aficionats mai s’ho haurien plantejat, sense els recursos que ens ha aportat la revolució digital.

Però com les torrades, això també té un altre cara. Ja sabeu de quina banda solen caure a terra, les torrades.

La tecnologia aplicada en les nostres càmeres ens estalvia la necessitat de practicar certes habilitats, cosa que és positiva, però al mateix temps ens nega el coneixement, cosa que potser no és tan positiva. Som productius sense haver de passar per determinades etapes d’aprenentatge. Ens podem permetre el luxe de ignorar conceptes bàsics i fonaments de la fotografia per que els nostres aparells, farcits d’automatismes, s’encarreguen de fer-nos la feina ben fàcil. Potser ja està bé així i no cal res més. Però jo crec que aquests coneixements essencials ens donen una base important per entendre millor el que fem i per que ho fem. Són eines imprescindibles que ens poden ajudar a aprendre de les nostres errades i avançar amb el control a les mans i no a cegues, confiant en la sort.

Res del que he explicat en aquest text i l’anterior és ciència astrofísica. Són conceptes bàsics i senzills que es poden trobar a la majoria dels llibres dedicats als fonaments de la fotografia. Només cal fixar-se en els que no tenen les paraules “Photoshop” o “digital” al títol ;-)

Bibliografia

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris10 comentaris a “Eines de paper II: la llum sota control”

  1. ja he après alguna cosa més. molt ben explicat lópez, escrius molt bé. em retallaré les plantilles que has traduït i a practicar perquè això de l’ev no ho utilitzo mai, ni me’n recordava que ho tenia.

  2. La part final d’aquest esplèndid article m’ha portat a la memòria una frase escrita a la porta de vidre d’un sexshop que deia: “Darrere d’un gran home sempre hi ha dues piles de volt i mig”. Bé, crec que la insinuació és força detectable.
    Però penso que és una bona cosa que els fotògrafs no perdin la curiositat i la cultura necessària per saber que fan les seves càmeres, perquè si no és així, al final serà veritat la insinuació, aquesta vegada en una sentència semblant: “Darrere d’un fotògraf sempre hi ha dos piles de volt i mig “. I seria una mala cosa.

  3. Volia llegir-lo amb calma i per fi ho he fet … ara tot i que la teoria és molt bonica i ha estat molt ben explicada i recordada cal interioritzar i poder arribar a utilitzar-la com quan conduïm el cotxe. Que sigui una cosa natural. Jo com sóc una mica totxo, em costarà una mica, però bé, ho intentarem. ;)

  4. Molt interessant i molt ben exposat Joan! Ja sigui per entendre o simplement per repassar conceptes que mica en mica es van rovellant a segon terme…
    Bona feina!

  5. Gran article, si senyor. Conceptes fonamentals que moltes vegades es donen per sabuts, magistralment explicats. Molt didàctics. Felicitats!