Fotografiar bombes atòmiques

“Una tarda vaig rebre una trucada de Woody Mark. Em va dir: -George, demà et necessito, per a una prova especial: les bombes volaran per sobre nostre a una alçada de deu mil peus. Jo li vaig respondre: -I quina protecció tindré? I em va dir: -cap ni una. Llavors vaig recordar que tenia una gorra de bèisbol, i la vaig prendre, per si de cas…”

L’autor d’aquesta frase és el fotògraf George Yoshitake. És el darrer supervivent del grup de fotògrafs i càmeres contractats pel govern nord-americà per a registrar en fotografies i en pel·lícula els experiments nuclears que l’administració dels EUA dugué a terme durant els anys cinquanta.

La seva feina no era gens senzilla: ultra haver de tenir uns molt bons coneixements tècnics (l’experiment nuclear no es podia repetir perquè la imatge no fos prou nítida, o ben exposada), les condicions de seguretat d’aquests professionals ja es pot veure que no eren, en cap cas, les més adequades.

Actualment, els resultats d’aquells experiments comencen a desclassificar-se. Sense oblidar ni deixar de banda les raons aberrants que dugueren (i duen encara) molts països a experimentar amb aquest tipus d’armament tan devastador, sí que val la pena, amb mirada de fotògrafs, d’observar aquestes imatges.

A banda de les fotografies que corren per la xarxa, algunes d’elles es poden trobar al llibre How to photograph an atomic bomb, de Peter Kuran. Si voleu fer-hi una ullada ràpida, però, us recomanem la galeria Capturing the atom bomb on film, de la web del diari The New York Times, on podreu sentir també la veu del fotògraf George Yoshitake narrant la seva experiència.

I, en tot cas, com que la bomba ja la tenim fotografiada, ja no cal llançar-ne més, no?

Ho hem llegit a molts llocs, com aquí, aquí o aquí.