avatar

Henny Gurland, la fotògrafa i els filòsofs

Henny GurlandEl període dels anys trenta i quaranta del segle XX fou molt fructífer pel que fa a grans personatges de les arts, les ciències, les lletres i la política, indubtablement a causa de les terribles experiències que visqueren molts d’ells en els marc dels conflictes bèl·lics i el desenvolupament dels grans règims totalitaris.

En el cas de la fotografia, de tots són coneguts els noms de Català Pic, Centelles, Kapa, Gerda Taro, per a posar-ne sols quatre exemples.

La història, però, sovint ens fa adonar, quan ja ha passat molt de temps, que hi ha persones que segurament també tindrien un cert interès, si més no històric, i que malauradament no en sabem res d’elles. O gairebé res. I una d’aquests persones possiblement seria Henny Gurland, una fotògrafa alemanya d’origen jueu, que no té ni entradeta a la viquipèdia, ni a l’alemanya, la francesa o l’anglesa (ni la catalana!). De fet, si la coneixem, és per les biografies de dos coneguts personatges, on el seu esment, malgrat que tangencial, és obligatori.

Gurland nasqué el 27 de setembre de l’any 1900 a Aachen. Es traslladà a treballar a Berlín, on conegué el seu primer marit, Otto Rosenthal. Fou un matrimoni breu, però del que nasqué un fill, la custòdia del qual passà a mans del pare. Gurland, a Berlín, s’implicà fortament en política, i en l’època de l’arribada de Hitler al govern, ella era fotògrafa al diari socialdemòcrata Vorwäts. Quan els nazis li registraren la casa, fugí a Brussel·les, prenent amb ella, d’amagat, el seu fill. A Brussel·les conegué el seu segon marit, Rafael Gurland, diplomàtic representant de la República Espanyola. Es casaren el 1936, i al cap de poc es mudaren a París. Allà, però, Rafael Gurland hagué d’allistar-se a l’exèrcit francès, i fou pres pels alemanys. Sola de nou, i amb el seu fill, intentà fugir als Estats Units.

Davant les dificultats d’aquesta opció, i acompanyada de Walter Benjamin, intentaren la perillosa via de fugir a través de la frontera dels Pirineus. Un cop al Pertús, el setembre de 1940, els policies espanyols els denegaren l’entrada, i es veieren obligats a esperar l’arribada de les forces de la França ocupada. La desesperada situació, com és ben conegut, portà a Walter Benjamin a suïcidar-se. Ho féu davant dels ulls de Gurland, que fou qui en relatà el succés (i qui sembla que li proporcionà la morfina).

Davant el desconcert per la mort de l’insigne filòsof, les autoritats permeteren l’entrada de Gurland i el seu fill a l’Espanya franquista, des d’on es dirigí a Lisboa, i d’allà a Nova York.

L’any 1943, el seu matrimoni amb Rafael Gurland es dissolgué. Això féu possible el seu tercer matrimoni, el 1944, amb el filòsof i psicoanalista Erich Fromm, amb qui visqué la resta de la seva vida.

I les seves fotos? Si feu una cerca per internet, veureu que no és fàcil trobar-ne imatges. Potser és perquè, com a fotògrafa, tampoc no era cap primera espasa. I probablement sigui així. No sabem tampoc si resseguí o no els seus periples amb la càmera, o aquesta la deixà a Alemanya. Segurament, però, el fet de ser dona no li posà les coses fàcils a l’hora de fer-se un lloc entre els representants de la fotografia documental del segle XX. El que està clar, però, és que aquesta fotògrafa ha estat una testimoni de primera mà de la vida de dos dels grans pensadors del segle.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Henny Gurland, la fotògrafa i els filòsofs”

  1. La pobre realment està enterrada sota els homes famosos de la seva vida. Fins i tot amb el seu nom de soltera, Henny Meyer, no he trobat res. Ben trist.

  2. M’ha interessat moltíssim aquest article, donat que estic buscant informació de fotoreporteres d’aquesta època..només he trobat un retrat de l’Eric Fromm..una pena..m’interessava veure les seves fotografies.