avatar

Les fotos expliquen històries… Si saps com fer-ho

"Composició", ©Àngel AlbarranEl Laboratorio de Escritura comença el pròxim 20 d’octubre de 2010 un taller teòric-pràctic amb el títol de Fotografia narrativa. L’objectiu fonamental d’aquest taller és aconseguir que els alumnes siguin capaços d’entendre la fotografia com a mitjà i eina narrativa donant-li solidesa i orientació al seu treball fotogràfic. Aquest curs permetrà millorar la seva destresa per narrar amb imatges i entendre com ho fan els fotògrafs consagrats.

Aquest taller, impartit pel fotògraf Àngel Albarran, s’adreça a qualsevol persona amb un nivell tècnic bàsic, mitjà o alt en fotografia que vulgui aprofundir en el seu treball fotogràfic creant imatges amb més capacitat narrativa, apreciant les possibilitats de explicar històries que li dóna el medi.

El curs és molt dinàmic i molt visual. Es discutirà sobre fotografia i els treballs proposats fins i tot fora de les hores de classe. Per a això utilitzarem una plataforma que ens permeti compartir i discutir els treballs (Flickr). Són condicions necessàries, per tant: tenir accés a Internet, una càmera i la possibilitat de compartir els treballs de forma digital a través de la xarxa (ja sigui usant una càmera digital o una analògica amb un scanner).

Trobareu tots els detalls sobre aquest interessant curs a Laboratorio de escritura: fotografia narrativa.

Alguns dels companys d’EF, per exemple en Bicimann, l’Albert o en ZonePlate, ja varen assistir a edicions anteriors d’aquest taller i ens han transmès unes molt positives impressions del mateix. Atenent a aquests comentari i al tema que tracta aquest taller, que ens sembla particularment interessant i enriquidor, estem considerant seriosament la possibilitat de convidar a l’Àngel Albarran a oferir-nos els mateixos continguts en un taller organitzat per EF. Que us sembla la idea? Estaríeu interessats?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Les fotos expliquen històries… Si saps com fer-ho”

  1. Ei, que jo em referia a fer-ho a dins de la capital, que és complicat pels de fora accedir-hi. Entenc que des d’espai s’intenti organitzar a prop d’on viviu els que organitzeu per control, gestió, coneixement, eficiència, preu… i, si podem avenir-nos, millor, es clar que si. Però tot i que organitzar és un esforç important també ho és pels que ens hi apuntem, sobretot de trasllat i per això no ens queixem, almenys jo, jo el que feia és suggerir llocs on potser, i dic potser, molts dels assistents de fora ho tindríem millor. És cercar comoditat per part de tots plegats.