avatar

Sobre bases de concursos i drets d’autor

Ens agraden els concursos de fotografia, a la majoria almenys. És així. Per algun motiu ens agraden (d’acord, no a tothom). Ens agrada fer fotos i ens agrada presentar-les en concursos. A alguns els servirà d’excusa per a fer fotos sobre el tema del concurs. Altres es veuran motivats per la competència. A altres els motivaran els quartos del premi. Qui sap? El procediment habitual és fàcil: ens assabentem de l’existència del concurs, ens fem amb una còpia de les bases i mirem els quatre punts principals: el tema, la data límit per lliurar les fotos, el lloc on fer-ho i el format en què s’han de presentar. Ah sí, i les categories, si n’hi ha. Oh! I els premis, evidentment. Un concurs sense premis no seria un concurs, i en funció d’aquests alguns fins i tot alguns en valoraran la importància i fins a quin punt val la pena fer l’esforç de participar-hi. La resta de les bases potser les llegim en diagonal: el jurat el formaran persones de reconeguda bla, bla, bla… les obres s’exposaran no sé on fins no sé quin dia… bla, bla, bla… l’organització tractarà amb cura les obres però no es fa responsable de no sé què… més bla, bla, bla… drets de les fotos, lletra petita i més bla, bla, bla.

Ens agraden els concursos. Però fins a quin punt? Fins al punt de “regalar” les obres que presentem i deixar de ser els pares de la criatura a tots els efectes? Això en el cas que guanyéssim el concurs, és clar, tampoc ens passem ara. Però ho faríem si ens donessin com a premi una càmera de fotos compacta de 14 megapíxels i video HD? No? I a canvi d’una càmera rèflex, dos objectius, un flaix, un netbook i força coses més entre les quals una cafetera? Sí, sí, una cafetera, però no una cafetera italiana de les de tota la vida, ni de les de premsa francesa: una cafetera de càpsules de les que es porten ara. I tant que sí, no? A canvi d’això li regalo les fotos amb un llacet i tot! Total, què en farem de la nostra humil foto? Penjar-la al nostre bloc i que ens la robi algú? Ah, no, que per a això li posem una marca d’aigua ben gran, al mig, marcant territori.

Doncs bé, avui és 12 d’octubre, dia en què el tenor Luciano Pavarotti hauria celebrat el seu 75è aniversari i altres celebren que fa 518 anys des que Cristòfol Colom els va desembarcar a casa. Un fet que ens omple tant d’orgull isatisfacció que també ho celebrem aquí. En fi, la qüestió és que és festiu i, per a fer-ho més distret, té lloc, per tercera vegada la Marató Fotogràfica Fnac L’Illa. Una marató fotogràfica (o raid) és una forma divertida de passar un dia de festa. Tothom va al punt de trobada, l’organització diu el tema a fotografiar el mateix dia de la prova i, au, a ser originals i creatius, i a fer fotos. Quan acabes descarregues les fotos allà mateix i que guanyi el millor. A més, els premis de la 3a Marató Fotogràfica Fnac L’Illa són molt sucosos (15000 euros en premis, diuen). Com que el premi s’ho val i la participació és alta (limitada a 2000 persones) el jurat també és de categoria (aquesta és de les poques parts d’aquest article sense sarcasme -que algun el conec i l’aprecio, no fotem-): Iñaki Relanzón, Paco Elvira i Valentín Sama.

Marató Fotogràfica FnacLa Marató Fotogràfica en qüestió no hauria de tenir cap transcendència més enllà de la pròpia realització de l’activitat si no fos per la notícia que llegíem fa pocs dies al bloc de la Maria Rosa Vila: Iñaki Relanzón renunciava a formar part del jurat. Segons el reconegut fotògraf de natura “les bases vulneren tots els drets de la Propietat Intel·lectual dels autors” i és per això que ha rebutjat participar en un concurs (com a jurat en aquest cas) amb unes bases abusives.

Però la reacció de l’Iñaki Relanzón no ha quedat en un gest més que lloable però aïllat, no. Paco Elvira va prendre la mateixa decisió pel mateix motiu. I Valentín Sama també renunciava per motius similars. Així que davant d’aquests abandons i del rebombori que se n’estava fent per tota la comunitat fotogràfica a internet, l’organització va decidir modificar les bases i fer més laxa la polèmica clàusula.

Efectivament, a les bases del concurs deia el següent: “Los derechos de autor de las obras premiadas pertenecerán a G.A. FNAC España, S.A. La compañía se reserva el derecho a editar, traducir o reproducir total o parcialmente el contenido de las fotografías, así como se reserva el derecho de su distribución por todo el mundo. Dicha cesión en exclusiva atribuye a la organización de la maratón de explotar las fotografías con exclusión de cualquier otra persona, incluyendo al propio autor sin que por ello pueda reclamar ningún tipo de remuneración”.

Aquest punt de les bases permet a la FNAC fer allò que li sembli amb les fotos guanyadores. L’autor, acceptant les bases pel fet de participar, dóna tots els drets sobre la seva foto premiada. Només falta vendre-li l’ànima a l’empresa que organitza el concurs. Eh!, però el primer premi és una passada. N’hi ha que es vendrien la mare per molt menys, tots en coneixem algun.

Però com hem dit, l’organització ha modificat aquesta part de les bases. Després del canvi, les bases diuen això altre: “Los participantes y ganadores del Maratón son en todo momento los propietarios de los derechos de autor de las fotografías presentadas y premiadas”, faltaria més. “Fnac España S.A. se reserva el derecho a editar y/o reproducir total o parcialmente las fotografías premiadas, y se reserva el derecho a su distribución por todo el mundo indefinidamente”. I, per últim: “Los ganadores renuncian a reclamar cualquier tipo de remuneración a la Organización por el uso de las fotografías premiadas, siempre y cuando se utilicen para la difusión y promoción de este Maratón Fotográfico o siguientes”.

Un canvi substancial que acosta, o fins i tot iguala, aquestes bases a les d’altes concursos en els quals molts de nosaltres hem participat… potser sense haver parat atenció a la part on explicaven això. I si no deien ben bé això sinó que eren més restrictives?

Per desgràcia aquest no és ni el primer ni l’últim cas en què un concurs no respectarà els drets d’autor. Però sí és el cas en què el jurat i la difusió per internet van fer canviar unes bases abusives. Tant de bo tots n’aprenguem: que els que redacten les normes tinguin una mica més de consideració, que el jurat sigui coherent amb el que pensen (com ho han estat l’Iñaki Relanzón, Valentín Sama i Paco Elvira) i que els participants es plantin en casos així i no participin. Perquè mentre hi hagi concursants que accepten (per activa o per passiva) normes com aquestes, hi haurà concursos que les continuaran incloent a les seves bases.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Sobre bases de concursos i drets d’autor”

  1. Bona entrada, Gael! Estic d’acord amb tu.