avatar

Una càmera per a enfocar-los a tots

Una càmera polidiòptrica és una càmera en la qual s’ha col·locat una matriu de micro-lents, disposades en files i columnes, entre la lent principal (o l’objectiu, vaja) i el sensor. Aquestes micro-lents fan un efecte semblant al dels vidres gravats de les portes que teníem a l’escola o l’hospital on anàvem fa tres dècades o més. Als més joves us recordarà la visió d’una mosca.

I per a què serveix això que sembla distorsionar la imatge? Doncs per tenir la possibilitat d’enfocar a la distància i la profunditat de camp que desitgem després de fer la foto, i modificar-ho (distància i profunditat de camp) quan vulguem.

A la Universitat de Stanford fa temps que estan treballant amb una càmera així. Un dels membres del projecte és en Marc Levoy, director també del projecte de càmera de codi obert de la qual vam parlar fa cosa d’un any. La càmera que fan servir té una matriu de 90.000 micro-lents i un sensor de 16 megapíxels. Per tant, toquen a 175 píxels per a les imatge formada per cadascuna de les noranta mil micro-lents. És com si la càmera guardés el raig de llum que ha arribat a cada píxel i la direcció d’on venia, rebent la llum des de diferents perspectives. Els píxels de les noranta mil fotos que composen la imatge queden ordenadament desordenats en el sensor (com a la imatge de visió de mosca que dèiem). Fent servir un programa d’ordinador es pot triar quins píxels fer servir en la imatge final. O sigui, podem agafar els rajos de llum que venen de les lents que enfoquen el primer pla, per exemple. Perdoneu aquesta manera d’explicació tan insultantment planera.

La càmera polidriòptica captarà imatges que posteriorment podrem enfocar on vulguem i amb la profunditat de camp desitjada

Un dels inconvenients del sistema és la baixa resolució de la foto resultant, ja que les 90.000 micro-lents es reparteixen 16 megapíxels donant una imatge resultant de 90 quilopíxels. L’augment de la resolució millora l’enfoc final, amb un perfilat de l’enfoc major.

A les Nvidia’s GPU Technology Conference d’aquest mes de setembre els programadors d’Adobe va fer una demostració de com ja s’ho fan ells per processar aquestes imatges. Com que la casa Adobe és gran i no repara en despeses, la seva càmera té 100 megapíxels i una matriu de 19 lents que capturen, doncs, imatges de 5.26 megapíxels. A la fotografia, formada per aquestes 19 imatges desordenades se li pot escollir on posar el focus mitjançant software.

Aquest és el video de la presentació on veureu el sistema en acció:

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

En definitiva, estem davant la possibilitat de triar on posar el focus però també la profunditat de camp, independentment de l’obertura que haguem fet servir a l’hora de tirar la foto! Per tant, podrem “tancar el diafragma” sense tancar-lo realment, sense perdre punts de llum, sense haver d’incrementar el temps d’obturació ni la sensibilitat. I clar, com tots els avantatges que ens ofereix la tecnologia en la fotografia digital, això comportarà un increment en el temps que dedicarem al post-processat de la imatge.

Però vaja, tot això és encara un projecte i és aviat per veure els primers sistemes polidiòptrics de consum al mercat. Així que si us ha entrar el dubte d’última hora ara que volíeu comprar-vos un cos o un objectiu nou, no patiu, encara falta per a que les càmeres polidiòptriques jubilin els aparells que ja teniu.

Si teniu curiositat i us agraden les fórmules, o teniu un mínim de coneixements del tema i viviu la típica relació d’amor-odi amb Fourier, podeu consultar l’article sobre la càmera polidiòptrica de la Universitat d’Stanford.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.