Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia

Fa temps que no teníem el plaer de poder ampliar aquesta secció d’exposicions virtuals i aquest cop ho fem amb la mostra que ha accedit a presentar-nos la companya Nati Martinez Ribera. Un cop dur que ella va saber transformar en magnifiques fotografies.

No cal dir res més, el text que acompanya les imatges ho diu tot.

Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia

Un petit tumor canvia la teva relació amb el món. El mecanisme mèdic envaeix la teva vida i condiciona la teva existència. Hores de consultes, proves, tractaments, estades a l’hospital. Una espiral en la que costa mantenir el nord. Durant tot aquest període, tenir la meva petita Lumix a mà i pensar les possibles imatges que la meva nova situació m’oferia, m’ha mantingut la ment activa i el cap distret. Juntament amb el suport de les persones estimades, aquesta relació fotogràfica amb la situació, l’ha fet més suportable.

Col·lateralment, camines prop de la mort, i t’adones que no és ni tan negra, ni tan lletja, ni tan allargada i imponent com te l’imaginaves, que és molt pitjor la dels éssers estimats que la teva pròpia. Arriba de puntetes i amb suavitat, gairebé com una carícia, que no fa por, encara que tampoc no fa cap falta que es quedi. Aquesta s’em va escapar, no vaig poder fotografiar-la i no penso anar a buscar-la. El que si crec que vaig fotografiar, va ser la solitud en la que et trobes i contra la qual és impossible lluitar.

Ara, després de dos anys, em plantejo que fer amb la meva vida, i la conclusió és clara: viure-la.

Podeu veure les dues series complertes a la seva web o a la seva galeria d’àlbums de Picasa. Per cert, també les tenia penjades a Flickr i va rebre un correu on deien que li restringien la seva galeria perquè mostrava fotografies de nus, quelcom bastant delirant i que podem llegir en aquesta noticia.

Exposició