Comentaris a: Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia

Per: Nati Martínez

Nati Martínez — Fri, 26 Nov 2010 13:26:37 +0000

Moltes gracies a tots. Petons.

Per: Joan Porredon

Joan Porredon — Fri, 26 Nov 2010 10:52:45 +0000

És un treball i una història que, en el meu cas, només les puc valorar amb un respectuós silenci…

Una abraçada Nati…

Per: Marta

Marta — Fri, 26 Nov 2010 08:48:17 +0000

Increible!!! m’ha emocionat moltissim.. a més es un tema que he viscut molt de prop…
Felicitats per aquestes magnifiques fotografies…

Per: emillamola

emillamola — Thu, 25 Nov 2010 20:58:11 +0000

Impressionant!!!
Moltes gràcies per compartir-ho.

Per: Jaume Fernàndez

Jaume Fernàndez — Thu, 25 Nov 2010 20:12:53 +0000

Renoi… me quedat de pedra, per la história, per la sencillesa i la força de les fotografíes en moments especialment durs.
Gràcies per compartir les teves vivéncies a través de unes imatges molt delicades i plenes de sentiment.

Per: Enric

Enric — Thu, 25 Nov 2010 17:43:47 +0000

Unes fotos molt boniques, sensibles… un enquadres bellisims. Ànims i endavant.!

Per: Quim Dasquens

Quim Dasquens — Thu, 25 Nov 2010 10:20:05 +0000

Corprendores, realment sents aquesta soledat, mai amb la intensitat que qui ho viu en primera persona o en segona un ho pot arribar a viure, però que et fan compartir el sentiment. Un treball valent en tots els aspectes. Felicitats!

Per: Joan Calsapeu-Layret

Joan Calsapeu-Layret — Thu, 25 Nov 2010 09:09:00 +0000

ah! me’n descuidava, que ja fa temps, que vaig arribar a la conclusió, que passi el què passi.. la vida te sentit vivint-la…
(Ja sé que és una obvietat)

Per: Joan Calsapeu-Layret

Joan Calsapeu-Layret — Thu, 25 Nov 2010 09:04:58 +0000

Hola, bon dia
no se com expressar…
intentaré ser delicat i no ser barroer…

mostrant el què mostren, les imatges m’impacten però compensa la bellesa que contenen, transmeten el què vol compartir, són autèntiques.
salut

Per: José-Angel

José-Angel — Thu, 25 Nov 2010 08:31:21 +0000

Coneixia el treball per FB arran de la restricció de Flickr. Ja en el seu moment em van semblar unes sèries valents, íntimes, sensibles i que mostren en primera persona molts sentiments que afloren i traspassen els monitors. Jo em trec el barret per dones com ella.!

Per: Josep

Josep — Thu, 25 Nov 2010 08:15:54 +0000

Hom a viscut aquesta historia en algun parent o amic proper; però veure-la d’aquesta manera la fa tremendament viva i t’acosta a aquesta persona de una manera especial. Gracies Nati i endavant!!!

Per: miquelsc

miquelsc — Thu, 25 Nov 2010 07:57:24 +0000

“Ara, després de dos anys, em plantejo que fer amb la meva vida, i la conclusió és clara: viure-la.”
I viure-la dia a dia, sense importar massa qué passarà demà.
Nati, fa 24 anys que em vaig plantejar el mateix (vaig estar “oficialment mort”) i funciona !!!
Endavant !!

Per: Miquel Bohigas

Miquel Bohigas — Thu, 25 Nov 2010 07:44:40 +0000

Ja ho deien els editors de LIFE: les imatges també serveixen per explicar històries. I, com en aquest cas, no calen paraules per expressar l’estat d’ànim de l’autora. Felicitats Nati,i a seguir lluitant. No deixis mai de fer fotos!