avatar

Bill Brandt

Bill BrandtEncara que va nèixer a Hamburg (Alemanya) el 1904, de mare alemanya i de pare anglès, se’l considera un fotògraf anglès ja que va passar la major part de la seva vida en aquest país.

La seva afició per la fotografia va començar el 1929 a París després de conèixer Man Ray i d’haver estat com a ajudant al seu estudi durant uns quants  mesos. Va rebre una primera influència dels surrealistes i de fotògrafs com André Kerstész i Eugène Adget.

A principis dels anys 30, ja a Londres, treballa com a free-lance per a diferents publicacions. Els seus primers treballs s’enquadren dins el fotoperiodisme i la fotografia socialment compromesa. Intenta mostrar les diferencies socials i els contrastos entre les marcades classes socials de l’Anglaterra d’aquells anys. Tot això ho deixa reflectit en un llibre publicat el 1936: “The English at Home” , fent esment de les pèssimes condicions de vida de la gent treballadora en comparació amb les cuidades imatges de la aristocràcia anglesa.

En aquest sentit Bill Brandt és el fotògraf dels pobres i dels dèbils. Els seu concepte de la societat el portava a afirmar que la vida és una lluita costa amunt. Les fotografies de gent pobre al Londres dels 30 son un dels seus llegats més importants. A Londres inicia un extens treball fotogràfic que conforma un document força interessant de les diferencies entre les classes socials del moment.

"Empty streets in Bermondsey", Bill Brandt (1938)

En la seva segona publicació el 1938 , “A Nigth in London” hi veiem la influencia que segueix tenint la fotografia francesa en un exercici, que ja havia fet Brassai en el seu llibre “Paris de nuit”, on s’apropa de nou a les situacions socials de Londres. Aquest mateix any acaba un tercer llibre “A camera in London” on fa un recull dels seus plantejaments fotogràfics fins el moment.

Seguirà pràcticament fins el final de la guerra en aquesta línia amb imatges de la vida dels londinencs al metro durant els bombardejos alemanys nocturns, la solitud dels ambients de la ciutat de  Londres… Imatges de la desolació de la ciutat,  on veiem els carrers buits, amarats per la boira, en una serie de  treballs que li va  encarregar el govern Britànic.

Un cop acabada la guerra va iniciar un nou camí tot retornat una mica las seus orígens i al surrealisme dels inicis. El canvi va ser força important ja que va deixar del tot el reportatge social i va començar a interessar-se pel paisatge, el nu i el retrat en general. Especialment en el nu és on més ens mostra la seva personalitat i la seva capacitat creativa, la seva capacitat per mostrar una mena de misteri que també veurem en els paisatges i en algun dels retrats.

"Nude in Sussex", Bill Brandt (1959)La manera d’abordar aquestes fotografies esdevé força interessant. La disposició de la model respecte a la càmera intenta evitar al màxim la comunicació amb el fotògraf i l’espectador.  Les expressions sempre son tranquil·les, relaxades, profundes, com si es volgués aturar el temps en un instant etern.

La utilització del gran angular en la fotografia del cos femení, les aproximacions extremes al model i les composicions forçades conscientment, es varen convertir en una de les aportacions més grans a la fotografia del moment i en un estil dels més influents en la tota la fotografia del segle XX.

Més endavant Brandt es va concentrar en el paisatge i el nu i en els retrats d’artistes i personalitats de la època. Son indiscutiblement els anys de la maduresa de la seva obra. Els paisatges s’omplen de misteri, fotografies molt contrastades, copies denses i amb força gra, ambients ombrívols… una mica fora del món. Els seus retrats també ens mostren un cert misteri i una estranya sensació de llunyania, l’exemple més clar és el conegut retrat del pintor Francis Bacon.

"East Sussex Coast", Bill Brandt

Podem afirmar que Bill Brandt es una barreja de fotògrafs o un fotògraf que ha decidit tractar cada tema d’una forma diferent adaptant-se a la situació del moment.  Mirant les series de fotografies de cada una de les especialitats que va tocar es podria pensar que han estat fetes per diferents fotògrafs, però en el fons hi veiem reflectida la seva personalitat.

L’any 1961 es va publicar un recull dels seus millors treballs en la modalitat de nu sota el títol ” Perspective of nudes” i l’any 1969 va exposar al MoMa.  La seva obra ve ser exposada en les millors galeries i va rebre una empenta definitiva.

Durant els darrers anys de la seva vida va donar classes al Royal College of Art,  i va participar a la famosa exposició “The Family of Man” convidat per Steichen.

L’any 1979 va ser guardonat per la Royal Photographic Society. Va morir  al 1983 per una diabetis que el va afectar durant 40 anys.

Podeu veure un bon grapat de fotografies a la seva galeria: The Bill Brandt Archive.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Bill Brandt”

  1. No veig per on hi ha la copia. Probablement l’autor ha consultat diverses fonts i bibliografia, com segurament també ho va fer en Mario. De fet, és ben curiós veure que l’acusació de “copia” no la fa l’autor suposadament “copiat”, sinó un altre persona. A mi em fa pudor de TROLL.

    Per altra banda, puc assegurar que en Foster té la formació acadèmica, la biblioteca i els coneixements suficients per escriure un article sobre Brandt i molts altres clàssics de la fotografia sense cap necessitat de plagiar a ningú altre.

    Tot plegat, collonades… Ai, que em sembla que ara he plagiat a en Josep Pla!