avatar

Fotos en moviment

Sortint del tunnel, JasdgEn el tema setmanal actualment en votació, les fotos havien d’estar fetes amb la càmera en moviment:  “No donaré pistes, hem de presentar fotografies fetes amb la càmera o les seves òptiques en moviment en el moment de fer l’obturació. Ja sabem que tots estem sotmesos al moviment de rotació i translació de la Terra, de l’òrbita solar i de la dinàmica de la galàxia. No ens referim a aquest moviment, sinó al moviment voluntari i calculat de la càmera per part del fotògraf. El retratat per la càmera en moviment és indiferent si està quiet o es mou” es precisava a les instruccions.

Copsar el moviment en una foto ha estat sempre un repte per a la majoria d’afeccionats a la fotografia. En general, les fotos “en moviment” impliquen una reflexió prèvia d’allò que volem obtenir, i la conseqüent tria del temps d’exposició més adequat i de l’obertura de diafragma i de la sensibilitat necessàries. Difícilment podrem fer doncs una bona foto en moviment amb l’opció P de la càmera, i molt menys amb l’opció automàtica.

Barques mogudes, Pere AurichD’altra banda, tot i que amb els programes actuals d’edició, també es pot simular la sensació de moviment, resulta molt més enriquidor obtenir les imatges en moviment directament amb la càmera.

Per aconseguir que una foto doni la sensació de moviment, cal jugar bàsicament amb el fet que el subjecte fotografiat i el fons quedin congelats o moguts. De la combinació d’aquests paràmetres, subjecte i fons, imatge congelada o “moguda”, n’obtenim quatre possibles maneres de copsar el moviment: que el subjecte i el fons quedin congelats, que el subjecte i el fons es vegin moguts, congelar el subjecte amb un fons mogut i congelar el fons amb el subjecte mogut.

En el primer cas, per congelar la imatge, hem de fer servir una velocitat d’obturació ràpida. Les imatges “cinematogràfiques” de Muybridge il·lustren molt bé aquesta tècnica.

Gavines, truQuan el subjecte i el fons surten moguts, diem que la foto és moguda. Malgrat que en la majoria dels casos una foto moguda és el resultat d’haver escollit erròniament una velocitat d’obturació més baixa del que el nostre pols pot tolerar, quan es fa voluntàriament i de forma controlada, pot donar lloc a resultats ben interessants. Aquí serà necessari ajustar una velocitat d’obturació més lenta.

Normalment, però, se sol convenir que les millors fotos en moviment són les que mostren el subjecte ben nítid i enfocat amb un fons mogut i desenfocat. O bé al contrari, quan tenim el fons ben enfocat i és el subjecte qui apareix mogut. En ambdós casos, cal jugar evidentment amb un temps d’exposició més o menys gran que ens permeti apreciar bé el desplaçament del subjecte. Obviament, si volem congelar el fons, quan més temps estigui obert l’obturador, més borrós serà el subjecte. En funció de la velocitat i del diafragma escollits, podrà ser necessari ajustar també la sensibilitat, i fins i tot, si hi ha un excés de llum, recórrer als filtres de densitat neutre.

Xut, Jordi BertranEn el cas de voler congelar el subjecte (panning), a més, cal mantenir-lo enfocat i seguir-lo amb l’objectiu uns instants abans de disparar, la qual cosa no és gens fàcil. En aquest enllaç del smashingmagazine,  trobarem uns quants exemples ben interessants de fotos en moviment, i a l’enllaç Cómo fotografiar objetos en movimiento, trobarem informació pràctica sobre aquest tipus de fotografia, i en especial per fotografiar ocells volant.

Una altra manera de copsar el moviment és amb l’ajuda del flash (Slow Sync Flash). Per a això caldrà posar una velocitat lenta i ajustar el flash per què dispari o bé a l’inici de l’exposició o bé al final. Aquí en tenim uns quants exemples, acompanyant un tutorial (en anglès).

Les fotos que il·lustren aquest text estan extretes de les galeries d’EF i els seus autors respectius són:

Jasdg: Sortint del tunnel
Pere Aurich: Barques mogudes
Tru: Gavines
Jordi Bertran: Xut

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotos en moviment”

  1. Gràcies per aclarir conceptes, Miquel!