avatar

La jerarquia i la composició

Primer cal que digui que aquest article no és meu. El vaig trobar buscant alguna cosa sobre tipografia i vaig pensar que estaria bé si el poguéssim llegir a espaifotografic, ja veureu perquè.

Després de temps intentant posar-me en contacte amb l’autor, finalment l’he trobat i molt amablement m’ha permès traduir-lo i publicar-lo aquí. Fins i tot m’ha dit que està encantat i que l’honora que així sigui.

L’autor, i per tant a qui li heu d’agrair, és en Juan Pablo de Gregorio, dissenyador i reconegut tipògraf xilè. En un dels seus blogs dedicats a la tipografia, Letritas, és on vaig trobar aquest article.

El seu interès i curiositat radica en que no és un assaig parlant de fotografia sinó de disseny. Però els conceptes, com veureu, podríem dir que són els mateixos. Naturalment he respectat el text original fent només petits retocs a la traducció i potser vosaltres podeu fer l’abstracció de canviar les paraules que es refereixen a aspectes de disseny per a fotografia. Ja veureu com tenint-ho ben estructurat, ens costarà poc d’assumir que en el fons és el mateix i això ens pot ajudar a millorar la nostra composició i a saber com destacar elements dins de la imatge.

La jerarquia i la composició

La importància dels elements d'una composició defineix una jerarquiaQuan treballem en un nou projecte de disseny, el primer que hem de determinar, abans fins i tot de desenvolupar conceptes visuals, és quina importància té cadascun dels elements que componen el nostre producte de disseny.

És així com sorgeixen les jerarquies: això és més important que això i a la vegada, que això altre… I per al cas de les imatges, també funciona el mateix tractament jeràrquic.

Sembla fàcil en principi jerarquitzar, dir que el titular és el primer que un ha de llegir, després la baixada o els destacats, després les dades annexes, etc. Però com fer-ho perquè la importància que conceptualment li vam donar als elements, aconsegueixin eficientment que compleixin l’ordre jeràrquic?

Si analitzem novament una composició podrem entendre que amb una determinada quantitat de trucs per jerarquitzar, podem tenir llibertat infinita per compondre. Llavors, els mètodes més freqüents per destacar o amagar elements dins d’un producte de disseny són:

1. L’ordre de lectura

L'ordre de lectura és fonamentalLa nostra cultura occidental és molt rígida en aspectes de lectura. Des de ben petits vàrem aprendre que hem de llegir tot d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

És molt dificultós entendre que dos elements que tenen les mateixes característiques, es llegeixin en procés invers. Tenim inconscientment una manera automàtica d’ordenar els elements i d’acord amb això no podem lluitar.

La superposició trenca l'ordre de lecturaPer exemple, en la imatge de més amunt, veiem 12 barres horitzontals disposades una a dalt de l’altra. Si et poses a contar-les probablement teu cervell comenci a fer-ho de dalt a baix. Ara, si ho penses,  per què llegim primer la barreta de dalt si la de baix és 4 vegades més gran?

En un segon exemple podem entendre que si els cercles estiguessin units, probablement l’ordre de lectura ens guiï a la manera tradicional de llegir, d’esquerra a dreta. No obstant això hi ha un únic factor que pot trencar el de dalt a baix i d’esquerra a dreta, és el de la superposició: d’endavant cap enrere.

2. La mida

La mida relativa és una manera de definir jerarquiaEl maneig de la grandària dels elements és sens dubte, el més usat dels sistemes de jerarquia i no necessita gran explicació.

En l’exemple, només cal fer més gran un cercle per a entendre que la seva importància és molt major que la de la resta.

No obstant això, engrandir un objecte no és l’única manera de fer-ho destacar, amb l’exemple entendrem que l’objecte destacat no ha de ser el més gran per ser jeràrquicament el més important.

3. El color

El color com element jeràrquic de la composicióUna de les maneres més interessants de destacar és per color. Ho saben els millors dissenyadors del món i l’ocupen a favor a diari, ja sigui per aixecar en importància algun element, o bé per ocultar-ho.

En l’exemple podem observar el típic exemple de com el color magenta s’apodera de la nostra primera mirada per dir-nos que el punt més important de la composició no és el primer punt de la primera fila, sinó que el que es destaca per ser diferent.

Però què passa quan tots són diferents?. En general, quan regna el color, el negre es sobreposa a tot, i és igual quin acoloriment hi hagi, el negre sempre serà el més important.

Una altra manera de destacar per color és per exclusió. Aquesta manera de jerarquitzar, s’usa molt en el disseny de logotips. Julián Naranjo, un destacat dissenyador xilè, comentava que la fórmula de l’èxit en el disseny d’identitat corporativa era triar 2 colors de semblant pes o gamma, i per exclusió, triar un color que s’hi oposi diametralment.

El forma també alteren la jerarquia4. La forma

Una altra forma de trencar amb l’homogeneïtat dels elements i destacar un per sobre de tots els altres és treballar amb formes similars per als determinats grups jeràrquics i amb d’altres formes que siguin completament diferents per als altres elements de l’escena.

Molt probablement fixarem la nostra vista en els elements de forma més estrident i per tant llegirem al final els elements on la forma sigui més tranquil·la i ordenada.

5. La ubicació

La ubicació dels elements pot ser determinant

La posició dels elements dins de la pàgina, és un factor fonamental a l’hora de compondre una peça de disseny. Agrupar per formes tant com excloure de les mateixes és una molt bona manera d’aixecar i enfonsar informació sense ser estrident. No cal canviar ni mides, ni colors, ni formes.

L’elegant manera de dominar el full i disposar els elements com si fos un escenari teatral, com si fos una pista de futbol en el que s’entén a la perfecció quin és el punt amb més visibilitat.

6. La composició d’elements

Jerarquitzar elements mitjançant l’ordenament dels mateixos elements és una avançada manera d’entendre com funciona la composició. S’ocupa molt en la composició d’escena en còmics, fotografia i cinema.

Composició d'elementsEn general les puntes i diagonals són la manera més fàcil de destacar un objecte dins de la composició. En l’exemple, podem veure com els elements s’ordenen diagonalment per formar una espècie de punta de fletxa que indica gairebé gràficament dient “tu, ets l’element destacat”.

Si bé és cert, a la dreta també hi ha un element destacat per una diagonal, s’entén que la mida i la jerarquia dels pesos que trenquen la ortogonal, són diferents per a un objecte que per a un altre. La proporció és clara, i el blanc de la contra-forma reforça l’anterior.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “La jerarquia i la composició”

  1. M’ha agradat. Són in-puts que ens entren de manera no conscient i m’ha encantat veure-ho explicat, molt interessant.

  2. Bona feina Pep!