avatar

Natura en moviment

Salmons al riu Ozernaya de la Península de Kamchatka, Russia ©boston.com

No ha de sorprendre a ningú, és ben segur que tots ho tenim força clar: som una estranya mena de bèsties. En molts aspectes, ens hem allunyat molt del que es podrien considerar com a comportaments normals, si acceptem normal com el que fa la majoria. En termes naturals, som una única espècie, una menyspreable minoria davant de l’espectacular diversitat biològica que ocupa el planeta. I resulta que nadem a contracorrent, no fem el que fan els altres, ignorem moltes de les regles i mecanismes que regeixen l’existència de la majoria dels éssers vius.

Si féssim un exercici d’abstracció i ens observéssim a nosaltres mateixos en conjunt i com si no hi forméssim part del club, una de les coses que ens cridarien l’atenció és que no ens movem gaire. Més aviat, tendim a apinyar-nos en nombre considerable, ocupant territoris relativament poc extensos. I això és especialment cert en les zones del planeta amb economies desenvolupades.

Quan dic que no ens movem gaire, des del punt de vista col·lectiu, vull dir que no ens desplacem de la mateixa manera que ho fan moltes altres espècies animals, que sovint recorren enormes distàncies en cicles estacionals que es repeteixen de manera pràcticament invariable.

Nosaltres creem el nostre propi entorn, modelant —o més aviat distorsionant, degradant inclús— el territori. Ens auto-abastim d’aliment en quantitats de dimensió industrial. Hem creat recursos tecnològics de tota mena per protegir-nos de les incomoditats o amenaces climatològiques. Estem al cim de la piràmide, som autosuficients, independents i tot-poderosos. O això ens agrada creure, és clar.

El que resulta força curiós de tot plegat és que tot i ser els amos del món, els escollits, els que tot s’ho miren des de ben a dalt, probablement també som l’única espècie sobre la Terra de la que es podria prescindir. I segur que totes les altres sortirien guanyant!

Si encara ens queda un bri d’humilitat, valdria la pena recordar quan depeníem, tal com molts altres animals, del cicle estacional. Tot i els nostres esforços per fer-los desaparèixer, encara ara queden comunitats que modulen tota la seva activitat en funció de les estacions, traslladant els seus ramats en funció de les condicions climàtiques i la disponibilitat de pastures, per exemple. Amb sort, tot i els nostres esforços per que aquesta mena d’activitats quedin relegades a la història i els museus etnogràfics, un cap de setmana que sortim al camp a fer fotos podem ensopegar amb un pastor, amb ramat de bens o cabres i gossos. I estaríem ben encantats de provar de fer alguna foto, per “postalera” i tòpica que pugui resultar, oi?

Nosaltres ja no migrem, ja no ens cal. Sembla ser que ja ho tenim superat, això. Bé, probablement no és del tot cert. La veritat és que sí que migrem, però no ho fem per cercar pastures, ni preses per caçar ni un racó per reproduir-nos i morir. Perseguim promeses de benestar econòmic, somnis de progrés, feina, llibertat de creences o pensament, estabilitat política, etc. I de la mateixa manera que molts búfals africans acaben a la panxa dels cocodrils quan han de creuar algun riu, molta gent es queda pel camí en el seu viatge desesperat, no arriba mai al destí anhelat. Potser resulta que no som tan diferents als altres animals, ves per on!

Les imatges amb les que vull il·lustrar aquestes divagacions peregrines i gratuïtes van molt més enllà del que és “postaler” o tòpic, com la dita imatge del pastoret retratat per un ufanós urbanita. És un recull de fotografies magnífiques que mostren les grans migracions naturals de diverses espècies. Reflecteixen el poder immens d’un impuls irrefrenable que empeny a molts éssers a iniciar la marxa i viatjar centenars o mil·lers de kilòmetres, enfrontant-se a tota mena de perills i entrebancs, fins arribar a un lloc on potser les pastures són millors, o les preses més abundants, o la temperatura més agradable, o no plou tant, o sí que plou, o és el lloc exacte on varen néixer i on moriran tot just després de garantir la continuïtat de la seva espècie, com fan els salmons salvatges.

Ja n’hi ha prou de marrades! Anem pel dret: us convido a fer drecera i gaudir de les extraordinàries fotografies de la galeria Great Migrations, dins de la secció The Big Picture del Boston.com. Que tingueu bon viatge!

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Natura en moviment”

  1. ja l’havia vist aquest enllaç, aquest de boston treuen coses molt maques. la que més m’agrada és la de l’albatros.