avatar

De jurats, premis i premiats

Fotografia de José Manuel BallesterFa uns dies varen concedir el Premi Nacional de Fotografia a José Manuel Ballester. El jurat li ha concedit el premi per majoria “per la seva trajectòria personal, procedent de les arts plàstiques i cristal·litzada amb rigor en el camp de la fotografia, per la seva singular interpretació de l’espai arquitectònic i la llum, i per la seva aportació destacada a la renovació de les tècniques fotogràfiques”.

No entraré a si m’agrada o no a mi particularment, però hi ha hagut algunes (diguem-ho baixet) veus discrepants amb aquesta decisió. Una és la de la Colita, al seu Facebook o en Valentin Sama que es qüestiona al seu blog on es aquesta renovació o si el jurat era competent per a donar un premi nacional de fotografia.

Recordem que el jurat estava format per Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia de 2009; Cristina Fontaneda, directora del Museu Patio Herreriano de Valladolid, designada per l’Institut d’Art Contemporani (IAC); Óscar Muñoz, conservador del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Luis Feás, per la Unió d’Associacions d’Artistes Visuals (UAAV), Marta Dahó, per l’Associació de Directors d’Art Contemporani d’Espanya (ADACE), i Lorena Martínez de Corral , per la revista de fotografia Matador.

Potser si que s’ho haurien de fer mirar. El premi estava també dotat amb 30.000€, com el Nacional d’Arts Plastiques (que en aquest cas no hi veig pas la diferència) i recordem que el guanyador en Santiago Sierra hi va renunciar, amb un al·legat  valent i agosarat que podem llegir al seu blog.

Us convido a fer un vol per la pàgina del guanyador i dir que en penseu i a qui li haguéssiu donat de ser vosaltres el jurat. I ja somiant una mica més, si hi hagués un Premi Nacional de Fotografia a Catalunya, a qui li donaríeu?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “De jurats, premis i premiats”

  1. M’agradaría saber si en Gervasio Sánchez està d’accord amb el resultat del jurat. A part, la composició del jurat avala el fallo. Fora tots el premis donats per ents pùbliques! Que gastin els diners en questions bàsiques relacionades amb la fotografía: arxius fotogràfics, la conservació, interpretació i explotaciò etc. del llegat, fomentar i ensenyar el llenguatge visual…i altres questions que ara no recordo.

  2. Jo m’he fet la mateixa pregunta que Markus! Hi haurà estat d’acord en la deliberació del premi Gervasio Sanchez? O haurà estat la nota discordant dins d’un jurat compost bàsicament de tecnòcrates? Sigui com fos el premi ja està donat. Si que m’ha estranyat a la vista de la seva web un premi d’aquestes característiques (potser hi hagi alguna cosa més) però les seves galeries no semblen ser especialment impactants. Però també és cert que des de 1985 està tenint premis i fent exposicions, per alguna cosa serà i potser per això pot arribar a ser merescut aquest premi dedicat sobretot a una trajectòria.
    Jo no sóc capaç de donar noms principalment perquè desconec l’elenc d’aspirants a un títol d’aquestes característiques, ni nacional, ni nacional català!

  3. En quant a la idoneïtat del premi o dels premiadors tinc els meus dubtes. El que si m’ha sobtat (agradablement) ha estat la renúncia d’en Santiago Sierra. La veritat es que no abunden aquestes actituds…

  4. Tot premi impulsat per l’administració pública genera molts dubtes de tipus ètico-polític. Això és així perquè la ciutadania es pot preguntar, molt legítimament, si els seus diners han d’anar a parar a la butxaca d’artistes i similars, que ja han obtingut un benefici per ells. No hem d’oblidar que no existeix el premi nacional de paletes, o de secretaris, o d’administratius, o de conductors de taxi…

    Els premis, en general, es concedeixen a gent que no els necessita. Un fotògraf que mira d’obrir-se camí en el món de la fotografia professional pot necessitar molt més el suport de la societat que no pas algú que ja té la carrera feta.

    Ara bé, com comenta en Santiago Sierra, però com ja deia el sociòleg Durkheim fa més de cent anys, els premis serveixen per a legitimar a qui dóna el premi, no al premiat. Si premies bons fotògrafs ets un bon premi, i si premies fotògrafs desconeguts ets un premi desconegut…

    Així doncs, potser valdria més la pena facilitar beques o crèdits-estudi per als joves fotògrafs, i deixar que l’obra ben feta sigui el millor premi per als artistes consagrats.

  5. Totalment d’acord amb en Jordi. A més els jurats dels premis sempre són uns incompetents, excepte que el premiat siguis tu mateix :)