avatar

Josep Masana

"Cocaina" de Josep-MasanaL’any 1984  l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, després d’un temps de negociacions portades amb molt d’encert, va arribar a un acord amb la família del fotògraf Josep Masana (1892 —1979) per tal de recuperar i exposar la obra, desconeguda en general, d’aquest fotògraf que va formar part de les avantguardes de la fotografia catalana i europea de principis del segle XX.

Aquest treball de recuperació d’una obra que restava totalment dispersa i poc documentada va tenir com a resultat una complerta exposició dins el marc de la Primavera Fotogràfica de Catalunya de 1984. En la mostra es varen exposar bona part de les copies originals positivades directament per l’autor que encara estaven en bon estat,  i nous positivats a partir dels negatius recuperats procedents de col·leccions particulars i de l’arxiu de la família.

Josep Masana (en alguns llocs trobem escrit “Massana”) va néixer a Granollers l’any 1892 i es va aficionar molt aviat a la fotografia. Després de muntar un primer estudi a Granollers, va decidir traslladar-se a Barcelona per aconseguir una millor difusió del seu treball com a professional de la fotografia.

Després de provar diferents locals, Josep Masana va fixar definitivament el domicili  del seu estudi de fotografia a la Ronda de Sant Pere l’any 1924.  La seva fama a la ciutat com a retratista va anar creixent i li varen començar a sorgir encàrrecs per cartells publicitaris de firmes conegudes. Ben aviat, a la Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, va rebre la Medalla d’Or per les fotografies presentades en aquesta mostra.

"Sense titol", Josep Masana (1934)Masana es va dedicar professionalment doncs, des del principi, a la fotografia i es va especialitzar en el retrat. Influenciat pels primers moviments europeus avantguardistes i, sobre tot, per la creació de la Bauhaus i la renovació estètica que es va produir, la seva posició envers la fotografia sempre va estar en la línia de les tendències del moment.

Molt atent també a totes les novetats que sorgien dins l’àmbit del cinema —una altre de les seves aficions— Josep Masana va fundar el Cinema Savoy al Passeig de Gràcia l’any 1935. També va ser gerent de la Oficina d’Informació Cinematogràfica, una entitat que publicava tot el referent al món del cinema i els avenços que s’anaven produint dins aquest camp.

Una de les tècniques en les que va aportar una nova visió va ser dins el fotomuntatge, una tècnica que va utilitzar molt en la seva vesant publicitaria amb treballs coneguts per a firmes com Optica Cottet, Rolls, Perfums Parera i d’altres. En tots aquests treballs hi podem apreciar una mirada moderna reflectida en la utilització de recursos molt variats: associació d’imatges, distorsions de perspectiva, captació de la velocitat i el moviment i la utilització de la tipografia sobreposada a les imatges.

Amb això va anar marcant un estil propi, personal i característic que es va acabar d’expressar en tota la seves possibilitats en una de les temàtiques que varen centrar la major part de la seva obra, el nu, els cossos masculins i femenins tractats quasi com a escultures. Uns cossos amb textures sota una llum directe que destaca la linealitat de les formes sense caure en la suavitat amb que, els pictorialistes del moment, tractaven les imatges.

Un altre dels elements característics en les fotografies de Masana era la utilització del fons absolutament negre i una llum dura per sintetitzar les  postures dels models tot jugant amb les ombres i el contrast. Encara que la seva obra es pot emmarcar dins el pictorialisme, aquest tractament personal el fa diferent i marca una distancia en molts aspectes. La sensualitat és molt més directe i lo essencial s’ens presenta amb energia sense endolcir ni suavitzar els continguts.

"Radiadors", de Josep Masana

Durant la seva carrera va exposar amb d’altres fotògrafs publicitaris com ell i, molt especialment amb Josep Sala, amb qui publicaven habitualment les seves fotografies a revistes com d’Ací d’Allà o 4 Estacions. També es va relacionar amb fotògrafs destacats com Pere Català Pic i Emili Godés.

No hi ha massa informació de la seva obra i molt poques imatges accessibles en forma de galeries en llocs web. A part de les ressenyes que es varen fer en el moment de la firma del conveni  —que comentàvem a l’inici— entre la família i l’Institut Fotogràfic de Catalunya i les notes biogràfiques dins els catàlegs a les exposicions que es varen muntar en aquell moment, i una al Centre d’art Santa Mònica l’any 1994, hi ha molt poques publicacions que s’hagin fet ressò de la seva obra.

Potser per això  la mostra Praga, París, Barcelona. Modernidad fotogràfica de 1918 a 1948 que va tenir lloc aquest mateix any al MNAC (Barcelona) va esdevenir un homenatge a la aportació a la fotografia d’uns  fotògrafs de casa nostra, com Josep Masana, que en el seu dia no varen rebre el reconeixement que mereixien.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.