avatar

La càmera de plaques: principis bàsics

En Joan Porredon ha obert un fil proposant una trobada temàtica al voltant de les càmeres de plaques. De moment no s’ha concretat la data, però és prou interessant com per pensar-hi. Qui no hagi vist mai aquest tipus de càmera, li pot venir al cap la imatge d’un fotògraf de carrer amb un d’aquells enormes aparells de fusta, però la realitat és diferent i darrerament hi ha hagut una certa revifalla en l’ús d’aquestes càmeres per part de fotògrafs paisatgistes (veure 1 2 3 4).

Fotografiant sense corregir la perspectivaÉs evident que aquest tipus de càmera no és comú entre els aficionats. Per tant, hi haurà un cert desconeixement del seu ús i potser de les seves possibilitats. Espero que aquest article, encara que sense aprofundir massa, serveixi per explicar el que són, esvaeixi algun dubte al respecte i, tant de bo, provoqui l’interès de més d’un per participar en aquesta trobada.

Primer de tot hem d’oblidar-nos de l’estructura rígida de les càmeres reflex. Una càmera d’aquest tipus porta un rail o una superfície sobre la que hi ha la placa davantera on hi ha l’objectiu i una darrera on hi va la pel·lícula i entre aquestes dues hi ha una manxa que permet estancar la part sensible a la llum. Descentrament per corregir la fugaCom veurem, això te una sèrie d’avantatges respecte a una càmera normal, doncs ens permet una sèrie de moviments que afectaran i molt a la imatge que n’obtindrem.

No oblidem també que el format de la pel·lícula que s’utilitza és molt més gran que les pel·lícules de 35mm o que qualsevol del sensors de les actuals càmeres digitals. Un negatiu de 9x12cm (sovint ho veureu expressat en polsades: 4×5″) equival a uns 12 sensors full frame. I n’hi ha de molt més grans!

Els moviments dels que parlàvem son dos i s’anomenen descentraments i basculacions.

Basculament de la càmeraSi volem fotografiar un edifici alt i col·loquem la càmera frontal i paral·lela als plans de la façana de l’edifici, no tindrem deformitat en la fuga de la imatge que en resulti, però segurament la tallarem per dalt. Si pugem la part de l’objectiu, o be inclinem el suport i posem en paral·lel els dos  respatllers, el de l’objectiu i el de la pel·lícula, corregirem la perspectiva de l’edifici, tal com es veu al segon dibuix. D’això s’en diu descentrament.

També podem corregir l’efecte de frontalitat si estem esbiaixats respecte a l’edifici. El dibuix potser ens treurà mes de dubtes que no pas l’explicació. D’aquest moviment s’en diu basculació.

Aprofitant aquests moviments, podem obtenir un dels efectes més curiosos que podem utilitzar de manera creativa. Aquest efecte el descriu l’anomenada Llei de Sheimpflug, que diu: quan els tres plans son paral·lels hi ha nitidesa a tota la superfície de la imatge. Això ja ho sabíem ja que és el que passa a les nostres reflex. Però la Llei de Sheimpflug afegeix que: quan uns dels plans s’inclina, només obtindrem nitidesa si aquests tres plans es tallen en la seva prolongació.

La Llei de Sheimpflug

Potser dit així és difícil d’entendre, però ens diu que el pla on enfoquem no ha de ser obligatòriament paral·lel a la pel·lícula, (penseu que amb les reflex inevitablement és sempre així) sinó que podríem enfocar per exemple tot el pla del paviment on estem i tot el que se n’allunyi, per damunt o per sota, quedaria progressivament desenfocat. Imagineu un tauler d’escacs on els quadrats es veuen amb nitidesa i les figures surten desenfocades,  i com més altes més, és clar.

Es pot aprofundir tot el que es vulgui en els detalls, en el funcionament i en d’altres afegits que comporta el seu ús, però en essència aquests són els principis bàsics de la càmera de plaques.

Darrerament com dèiem, hem vist que hi ha tot una sèrie de fotògrafs que continuen treballant amb plaques. Potser te un punt d’esnobisme o potser es busca el valor afegit de fer-ho d’aquesta manera, però el que és indubtable és que el propi procediment fa que ens mirem el que anem a fotografiar amb un altre esperit i ens obliga a assegurar-nos que no ens caldrà repetir la presa i això sempre és bo per aprendre’n.

Aquesta proposta pot ser una molt bona experiència que possiblement us farà canviar algun concepte fotogràfic i que segur que aprofitareu. Espero que hagi animat a algú a venir i no pas al contrari.

Podeu mirar aquest vincle si no us ha quedat prou clar.

Els dibuixos els he reproduït d’un llibre que fa uns anys que està descatalogat, espero que no hi hagi cap problema. L’esmento per si algun dia el veieu en alguna fira de segona mà: no perdeu l’oportunitat de comprar-lo, és tota una joia. Es diu Fotografia, conceptos y procedimientos, una propuesta metodológica, d’en Joan Fontcuberta.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “La càmera de plaques: principis bàsics”

  1. Ei! molt bé l’article… jo penso que és força engrescador per a voler fer un tastet amb aquestes càmeres i encara hi ha força coses més a explicar… però el més interessant de saber, penso, que és una càmera molt més versàtil que una de convencional amb una gran quantitat de recursos creatius que permet portar la creació al màxim extrem alhora que permet portar, al mateix extrem, la rigorositat en la reproducció “fidel” de l’escena i això queda ben referenciat en aquest article.

  2. caram! estaria molt bé fer un intercanvi de tècniques de camara de plaques. Jo Tinc una linhof m679 que faig anar amb un respaldo phase one H25 , sobretot per fotos alimentació /objectes i fa temps que busco gent per fer-la petar un rato. Mai és domina prou aquest tipo de càmera i des de l’aparació del digital van quedar a l’armari (tinc una cambo 13×18 a la vitrina) pel seu preu.

    jo m’hi apunto segur i no em faria res cedir camara i respaldo per fer demos.

    salut

    pito

  3. Ostres, menys mal que hi ha algú. Segur que serà molt interessant aquesta sortida, no entenc com es que no motiva gaire, pel que sembla. A veure si s’acaba animant al final, jeje

  4. Que bé pito! Estarà molt bé poder compartir experiències i comparar resultats del potencial d’un respaldo digital amb el d’un negatiu de mig o gran format. Segur que passat festes ho podrem concretar…

  5. Collonut! La trobada va agafant cos i sembla que pot ser tota una experiència. Jo no m’ho perdo!