avatar

La manipulació ja ve de lluny

Paisatge de Gustave Le GrayMalgrat que amb els actuals programes d’edició fotogràfica la manipulació d’imatges està més que mai a l’ordre del dia, si gratem una mica la història de la fotografia trobarem que ja ben aviat els fotògrafs se les van empescar per modificar d’alguna manera el que captava la càmera al moment de disparar.

Així, a mitjans del segle XIX, per fotografiar un paisatge amb una emulsió de iodur de plata i evitar que el cel quedés cremat, calia fer dos negatius, un amb l’exposició adequada al terra i un altre amb una exposició més curta per al cel i els núvols.  Després, en positivar-ho, era qüestió d’emmascarar primer un negatiu i després l’altre per obtenir una imatge amb el cel i la resta del paisatge correctament exposats. Aquesta tècnica, que es va anomenar “impressió combinada” la va fer servir, entre d’altres, el francès Gustave Le Gray per crear paisatges espectaculars, que van ser molt reeixits quan els va exhibir a Londres l’any 1856.

"Fading Away" de Henry Peach Robinson (1858)D’aquesta primera intenció per millorar estèticament la imatge, fent que la imatge fos el més semblant possible a la realitat, es va passar a utilitzar la mateixa tècnica per inventar-se una realitat particular.  En aquest sentit, fotògrafs com el suec Oscar Gustav Rejlander o l’anglès Henry Peach Robinson, van excel·lir en aquesta tècnica, emprant diversos negatius per construir una foto.  La foto d’Henry Peach Robinson aquí reproduïda (Fading away), per exemple, està formada al menys per cinc negatius sobreposats.

En aquests exemples antics, hi trobem els mateixos perills i els mateixos avantatges que avui dia suren al voltant de la manipulació digital d’imatges. D’una banda, la tècnica permet millorar estèticament les imatges, però de l’altra pot arribar a distorsionar la realitat, i per tant, portar a engany.

Manipulació en una fotografia de StalinUn exemple extrem de la manipulació fotogràfica amb intencions perverses, molt abans de l’època digital,  és el cas de l’anomenat foto-estalinisme (de 1924 a 1937) quan Stalin a més d’eliminar físicament els seus adversaris els feia desaparèixer de les fotografies per tal que no en quedés ni rastre de la seva existència. Una tècnica, d’altra banda, que tots els dictadors han utilitzat en més d’una ocasió. En aquest sentit cal esmentar el projecte Sputnik de Joan Fontcuberta, un clar exemple de les mentides del poder i el poder de les mentides.

Per a alguns, la fotografia implica el coneixement i l’acceptació del món, tal com el registra la càmera. Per a d’altres, el límit de la realitat és més confús i la tècnica és un recurs per interpretar  la realitat d’una manera diferent. És evident que avui dia, la tecnologia digital fa que sigui molt fàcil manipular les imatges i, de retruc, crear imatges falses o imatges mentida,  però també és veritat que, usada amb honestedat i amb mesura, la manipulació d’imatges no deixa de ser una eina més al servei del fotògraf, ja sigui per mostrar la seva interpretació de la realitat o per inventar-s’en una de pròpia. Al cap i a la fi, la fotografia, com les paraules, pot ser usada per dir la veritat o per tergiversar-la, i també per enriquir-la. El fotògraf Brassai ho veia així:

La fotografia té un doble destí: és filla del món aparent, de l’instant viscut, i com a tal guardarà sempre quelcom del document històric o científic sobre ella; però també es filla del rectangle, un producte de les belles arts, el qual necessita el farciment agradable o harmoniós de l’espai amb senyals en blanc i negre o en color. En aquest sentit, la fotografia sempre tindrà un peu al camp de les arts gràfiques i mai serà susceptible d’escapar d’aquest fet.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “La manipulació ja ve de lluny”

  1. Bon article, també, Miquel!

    M’ha fet gràcia que la fotografia de Henry Peach, que no la coneixia abans, en Fructuoso Navarro (un friki de l’HDR) en la seva ponència al recent Fotogenio’10, va ser la primera fotografia que va mostrar per justificar tot el procés HDR (que ell va traduir com a ADR)