avatar

Valentí Fargnoli

Aquest vespre, després de veure el primer capítol del Geni de la fotografia, m’ha semblat oportú recordar un dels pioners de la fotografia a casa nostra, i més concretament a Girona, en Valentí Fargnoli.

Fill d’emigrants italians, Fargnoli va néixer a Barcelona l’abril de 1885. Tot i que, després d’haver nascut,  els seus pares van tornar a Itàlia, al cap d’uns anys van tornar per instal·lar-se a les comarques gironines, primer a Verges i després a la capital.

Malgrat que no n’hi ha cap còpia, hi ha constància que durant la visita a Girona del rei Alfons XIII, l’any 1904, Fargnoli va fer una foto al rei, la qual cosa li va valer el títol de fotògraf de la Cort i dos anys més tard el van cridar per fer les fotos del casament del rei amb Victòria Eugènia. Sens dubte aquest fet va suposar una bona empenta per a la seva afecció a la fotografia, que el 1910 el va  portar a provar de fer fortuna com a fotògraf a l’Argentina.

Girona, V.FargnoliAl 1911 però, va tornar a Catalunya, per dedicar-se de ple a la fotografia, i va a començar a publicar les seves fotos al “Suplemento Literario del Autonomista” de Girona.  L’any següent va casar-se amb la Rosa Vilaseca, de Maçanet de la Selva. Fou llavors quan Fargnoli va iniciar la seva carrera fotogràfica, recorrent en bicicleta una vegada i una altra les nostres comarques per confegir una col·lecció impressionant de vistes i monuments dels nostres pobles.

Amb la seva bicicleta, Fargnoli recorria els pobles, carregat amb una màquina i els vidres per als negatius, un petit decorat per fer les fotos d’estudi i un llum de carbur per il·luminar el camí, quan al vespre, tornava cap a Girona. Un cop a casa, revelava les fotos fetes durant la jornada, les deixava 24 hores en remull i després les estenia damunt paper secant per assecar-les.

Fargnoli es fabricava tant el revelador com el fixador, amb productes que comprava a Girona, amb un resultats excel·lents. En són prova les còpies originals que encara es conserven en un estat immillorable.  Una característica de la majoria de fotos de Fargnoli és que estan signades, datades i  identificades amb el nom del lloc on estan fetes: quan considerava que una fotografia era correcta, Fargnoli escrivia damunt del negatiu del vidre amb un pinzell petit, una feina molt delicada que podia fer gràcies a les seves aptituds com a dibuixant i retocador.

Orquestrina Moderna, V.Fargnoli

I és que Fargnoli també fou un manetes: de ben jove ja es va construir una càmera quan feia d’aprenent de fuster, i anys més tard va guanyar un premi a Paris per concebre una agulla de gramòfon. Premi que, per cert, va anar a recollir en bicicleta!

Val a dir que Valentí era el germà petit de l’artesà Adolf Fargnoli, conegut com en Fargnoli de les arquetes, especialista en la talla d’arquetes i capsetes de fusta, objectes que més tard serien objecte de vexació per part de Salvador Dalí. Durant la seva carrera va guanyar concursos, va fer exposicions, va publicar les seves fotos en revistes i llibres, i sobretot va editar moltes targes postals, tant impreses com fotogràfiques.

Fargnoli, que també feia fotos d’encàrrec, entre els anys 1925 i 1929, va fer el que s’anomenava fotografies de propaganda per a la majoria d’orquestres de la província de Girona. També va fer moltes fotos de tema religiós, sobretot d’esglésies, capelles i imatges religioses, fins a constituir tot plegat un  arxiu que, segons sembla, podia haver constat d’entre dotze i quinze mil fotografies. Arxiu que va tenir un destí força accidentat, a conseqüència de la guerra civil. Segons sembla va lliurar una bona part del seu arxiu a un representant de la Generalitat que se’l va endur a França durant la retirada.

Al mateix temps, donat que moltes fotos feien referència a temes religiosos,  el mateix Fargnoli va llençar molts negatius a la sèquia que passava prop de casa seva, tement les represàlies dels membres de la FAI. Malauradament, quan més tard va poder recuperar l’arxiu a França, va comprovar que la majoria de negatius estaven trencats, la qual cosa li devia causar un enorme disgust.

Colomers, V.FargnoliDesprés de la guerra, l’Ajuntament de Girona li va encarregar que fotografies totes les masies de la província que tinguessin un cert interès artístic i monumental, tasca que va portar a terme fins poc abans de la seva mort, l’any 1944. Una vegada mort, el pocs negatius que restaven a l’arxiu foren venuts per la seva família. Una part la va comprar el fotògraf Martí de Girona, però l’any 1962, durant  els  terribles aiguats de la ciutat, es va acabar de perdre gran part d’aquest arxiu.

Aquesta petita biografia d’un dels grans fotògrafs gironins ha estat extreta en gran part del llibre Valentí Fargnoli Annetta. Història Gràfica 1909-1940, publicat l’any 1998 pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva.

El fotògraf de Bescanó Enric Fargnoli, dedica un apartat de la seva pàgina web, Valentí Fargnoli, a mostrar les fotos d’aquest gran fotògraf català.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Valentí Fargnoli”

  1. Quin article més interessant! Quina biografia! Moltes gràcies! Per cert, com es pronuncia el cognom, a la francesa o a la catalana?

  2. Més aviat a la italiana: Farnyoli, o a la catalana, tal com sona, Fargnoli. Realment, la biografia i l’obra d’aquest senyor són molt interessants.

  3. Gràcies Miquel, aquests articles on es descobreixen fotògrafs i sobretot si son de casa, son pel que val la pena ser d’EF.

    Quina història tan poc favorable per això…

    Gràcies