avatar

Càmera de plaques: un parell de conceptes bàsics

Diferents formats de pel·lícula o sensorAmb el panorama fotogràfic dominat per la tecnologia digital, segurament ens preguntem si té algun interès saber treballar amb una càmera d’aquest tipus. De fet, per a la majoria de fotografies no ens caldria i molt menys a nivell d’aficionat. Però saber com funcionen i es fan servir aquesta mena de càmeres, ens aproparà molt més als fonaments del funcionament dels nostres moderns aparells DSRL. Els principis són ben senzills i comuns a totes les càmeres. Això sí, degut a la seva peculiar estructura s’ha de tindre present alguns conceptes que moltes vegades oblidem o desconeixem.

En un anterior article vàrem veure quins són bàsicament els moviments d’una càmera de plaques, però sense entrar a detallar-ne el funcionament. En aquest tampoc ho farem, però en veurem un parell de característiques força interessants, conceptes en què potser no hi hem caigut i que ens ajudaran a entendre la mecànica de treball.

Ens convé saber, per exemple, que una placa de 9x12cm —el format més comú per a aquestes càmeres— té una superfície aproximadament 12 vegades més gran que una pel·licula de 35 mm o que un sensor full-frame. Per tant, si suposem uns 10Mpx, pel cap baix, com la resolució efectiva de la pel·licula, en el cas d’una placa de 9×12 estaríem parlant de 120 Mpx, que si els podem imaginar ja seria una molt gran resolució! També vol dir que per obtenir la mateixa còpia final d’una fotografia, amb una càmera de plaques de 9×12 necessitarem ampliar 12 vegades menys que amb un fotograma de 24x36mm. Us imagineu la qualitat que es pot arribar a obtenir?

El cercle d'imatgeUn altre tema interessant i per pensar-hi és el dels objectius. Sabeu que si teniu una càmera amb un sensor al que s’hagi d’aplicar cert factor de retall per saber la distància focal de l’objectiu (4×3, APS, etc), si un dia us heu de canviar a un format més gran —per exemple, el que ara s’en diu Full Frame— haureu de canviar d’objectius? I com veureu els objectius son mooolt més cars. És injust podeu pensar, però és així. I potser us preguntareu: perquè, si abans les càmeres eren totes de 35mm, és a dir, Full Frame? Doncs per un tema de costos. Als objectius de gamma baixa, en els extrems de la imatge ja podem detectar aberracions òptiques i pèrdua de detall. Això vol dir que el cercle d’imatge “aprofitable” de l’objectiu és ben reduït. En general, com més petit sigui aquest cercle, més barat de fabricar resulta l’objectiu.

Les òptiques de gran format tenen un cercle d'imatge molt granAra bé, amb una càmera de plaques podem moure el muntant posterior en relació a la posició de l’objectiu, per tal de corregir perspectives o obtenir altres efectes. Què vol dir això? Que podem moure’ns per un cercle d’imatge molt més gran, mantenint la qualitat en tot moment. Per tant, el cercle d’imatge “vàlida” que generen aquests objectius és molt més gran que el necessari per cobrir la superfície de la pel·licula (o sensor), que ja de per sí és força gran. Això vol dir que les òptiques que s’utilitzen a les càmeres de gran format són gairebé perfectes òpticament!

Tot plegat resulta més impressionant encara si tenim en compte que hi ha càmeres de plaques de 50x60cm! Res a veure amb les nostres “joguines” de 24x36mm o menys, oi?

Fer fotografia amb càmera de plaques requereix d’alguns coneixements que certament podem aplicar al nostre equip habitual. A més, el gran format requereix d’una certa disciplina i metodologia, on la planificació i la reflexió tenen un pes considerable. Encara que avui dia ens pot semblar ben prescindible, conèixer aquest estil de treball pot ser molt enriquidor. Val la pena tenir algun contacte, ni que sigui molt per sobre, amb aquest món del gran format. Segur que en treure’m profit!

Si hi esteu interessats, recordeu que el dissabte 5 de febrer hi ha organitzada una trobada al voltant de les càmeres de gran format. Serà més aviat una jornada distesa, eminentment pràctica i divulgativa. Hi podem aprendre molt, us ho asseguro.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Càmera de plaques: un parell de conceptes bàsics”

  1. Jo sí que em pregunto si té interés treballar amb aquestes càmeres… i la resposata que em dono és: “Molt més que abans i tot!!” Entenent que els interessos venen donats per les inquietuds personals, penso que quan la tecnología digital et permet aprofundir molt en l’aprenentatge i l’autoaprenentatge de la fotografia, tornar a revisar els origens més purs en el meu cas em provoca certa emoció. També és molt recomanable en canvi de xip que t’obliga a fer degut a la lentitud de manipulació. Una simbiosi seria perfecta, i no em refereixo a usar una cámera de gran format amb un xassís digital, sino al fet d’alimentar la contemplació de l’escena, d’entendre tots els elements que conformen la càmera… el concepte “càmera lenta” amb una tecnologia ultraràpida…

  2. A mi també em torna a atraure cada cop més l’esperit de fer-ho a l’antiga i les implicacions que te, no tan potser pel resultat, que segurament n’hi ha sobres amb el que tenim per fer ampliacions i el que calgui, però si per satisfacció personal, per contenció, per assaborir el que es fa. Em sembla que cada cop anem més de turistes, veiem, cliquem i marxem, sense la implicació deguda i això ho trobo a faltar d’alguna manera.

  3. M’ha agradat molt aquest petit article sobre càmeres de plaques, fent menció de dues característiques que les fan eines ben singulars. També estic d’acord que, per la manera com s’ha de treballar amb elles, indueixen a enfrontar-se a la fotografia amb un altre esperit. Més reflexió, més planificació, més intenció… Em sembla un plantejament molt atractiu!

    Segur que la trobada del 5 de febrer serà molt interessant!