Com sortir de la crisi fotogràfica

Últimament ho veig magre, veig consignes on no n’hi ha, un es referma amb el que feia fins ara, opta per dir el que pensa i acaba discutint. Replegues veles, intentes ser més modest i no deixar que et surti el monstre, però tot això fa que et baixi l’autoestima.  Mires les teves fotos però després d’un cap de setmana paisatgístic com aquest, et venen ganes de buscar alternatives. Recorres l’Internet buscant el teu camí i ensopegues amb la web d’en Siqui Sànchezs. Sembla que no tot està perdut…

Per fi he trobat el que necessitava, l’última virgueria que em farà sortir de l’aturament que porto i em farà reviure vells temps, quan feia fotos i m’agradaven. No he necessitat mai el Flickr per aixecar-me la moral i em fa mandra anar repartint afalacs per buscar contrapartides. Me la porta fluixa i tinc ganes de dir-ho.

Al blog de’n Siqui he descobert una web que es diu Acquine i que mesura la bellesa de les imatges, un engendre automàtic que no valora les emocions i que com a tal no es pot equivocar. Ja no us caldrà anar fent la pilota i sempre dureu el cap ben alt. De fet aviat ja no caldrà jurats, ni editors de revistes, tot això està antiquat, ja son altres temps, ja no ens cal.

Només hem d’enviar una fotografia o l’adreça on es troba i zassss! Amb uns algoritmes que calculen ves a saber quins paràmetres, ens donarà un resultat amb el que sabrem per on anem, si triomfaren o si la podem fotre directament a la paperera de reciclatge. Tot molt còmode i sense embrutar-nos. Ja no tenim que arriscar-nos a ensenyar aquelles imatges que ens fan dubtar, ja podrem mesurar amb els nostres companys d’afició qui és el millor. De fet podem fer-ho també amb d’altres fotògrafs de renom i fins i tot amb pintors que coi…

El mon es nostre, endavant doncs! He fet la proba, n’he posat una de ben coneguda d’en HCB. Sí, si, Cartier Bresson, un que tothom el coneix. La poso… s’ho pensa una mica, ja està. El que em pensava, no n’hi ha per tant, no arriba ni a l’aprovat pelat: 47,9 punts. Bahhh!

Anem per feina, n’he buscat una de meva, de paisatge, que passa… i per no fer trampa, que sigui en blanc i negre, anem a lluitar amb les mateixes armes HCB. El mateix procediment i buahhh, quina passada; 96,8 punts! El doble que en HCB, matricula d’honor,  ja torno a ser jo!

Ara, només cal que ho proveu, si us surt malament no dieu res i torneu a penjar-ne una altra. Fins que trobeu la bona, sense pressa, que alguna en trobareu, no es cap trampa i lo bé que va per aixecar la moral…

PD: He acusat expressament el to irònic perquè us adoneu que es broma, que encara hi haurà algú que s’ho creurà de veritat. Ara que com que pocs arribaran al final de l’article, segurament també passarà.