Fotografia conceptual: dos exemples contraposats

Tot i que hi ha diverses accepcions per definir la fotografia conceptual (1, 2), per entendre’ns podem dir que en aquesta modalitat de fotografia la idea, el concepte, preval per damunt de l’objecte fotografiat. Al revés del què fem la majoria d’aficionats quan sortim a fer fotos, i retratem tot el què s’ens posa al davant, en la fotografia conceptual la fotografia es posa al servei de la idea que es vol transmetre.

Però, per entendre millor què és la fotografia conceptual, res millor que mirar algunes fotos que corresponguin a aquesta categoria. Només heu de fer una recerca d’imatges al Google d’aquests dues paraules: Fotografia conceptual.

Les dues primeres fotos que us sortiran són les que reproduïm en aquest article. Són dues fotos que corresponen a dos conceptes ben diferents de la fotografia conceptual, valgui la redundància.

La primera foto “The guardian” pertany a la sèrie Passages , del nordamericà Robert ParkeHarrison, un fotògraf molt interessat pel tema de la degradació del medi ambient i per la lluita humana per preservar-lo. Les seves fotos, especialment les del llibre The Architect’s Brother ho il·lustren d’una manera poètica, amb metàfores que recreen paisatges onírics, amb rituals estranys i estranyes màquines com a símbol de l’actual tecnologia.

Aquest llibre, publicat l’any 2000, va ser considerat pel New York Times com un dels 10 millors llibres de fotografia d’aquell any. Són imatges monocromàtiques, on la fotografia s’enriqueix amb l’ajuda del fotomuntatge i la pintura, fins a obtenir unes imatges inquietants, amb espais desolats i personatges que hi deambulen perduts.

Després d’aquest llibre, Robert ParkeHarrison, sempre en col·laboració amb la seva companya Shana, ha seguit treballant en aquest tipus de fotografia conceptual, que han portat arreu del món, tant en exposicions individuals com col·lectives. Les seves obres es troben a museus tan importants com National Museum of American Art, la Smithsonian Institution o la George Eastman House.

L’altra fotografia és de Horacio Salinas, un novaiorquès de pares argentins, antic assistent d’Irving Penn, que ha treballat per les revistes Vogue, Teen Vogue, The New Yorker i The New York Times Magazine.

Salines té una habilitat rara i meravellosa per convertir els objectes més quotidians en interessants obres d’art. Les seves fotografies conceptuals, amb clares referències a la publicitat i a la moda, gèneres en els quals havia treballat fins l’any 2005 en què es va passar a la fotografia artística, són unes composicions alegres i amb un toc d’humor, completament contraposades a les fotografies també conceptuals de ParkeHarrison.

D’altra banda, l’obra de Salinas té moltes similituds amb la de Chema Madoz: ambdós practiquen el què es podria anomenar fotografia poètica —o poesia fotogràfica— a partir d’elements quotidians. A diferència de Madoz, però, Salinas treballa preferentment en color.

Salines defineix així el seu treball: “Si he de fer una foto sobre un tema, vull que aquesta foto ho digui tot en un segon”.

Fa uns mesos fèiem referència a un altre fotògraf conceptual, Murat Süyür, les fotos del qual tenen un cert paral·lelisme amb les de Salines.

Si voleu veure més fotografies conceptuals, en aquest enllaç n’hi trobareu algunes de divertides.