avatar

I que en compleixis molts més!

"101 men", de Sofia Wraber i Nanna KreutzmannSegons com es miri, el temps que vivim, en termes generals, és prou llarg. O massa curt. Tot depèn de com es miri, i les dues valoracions inspiren maneres ben diferents d’afrontar el pas del temps i entomar que, des del moment que iniciem el camí, ja sabem perfectament quin ha de ser el final més probable, però no quan.

El curiós del cas és que sovint no tenim record dels moments ja passats. El més corrent és que no conservem una imatge clara del nostre aspecte passat  i com hem canviat al llarg dels anys. Potser és una mena d’auto-defensa mental, un mecanisme de protecció per evitar enfrontar-nos a la consciència del desgast i deteriorament que pateix el nostre cos amb el temps. Però és clar, sempre hi han les fotografies, cruelment sinceres, que enregistren fidelment com varem ser, per tal que ho puguem comparar amb com som ara. Quina sort!

Imagino que sobre aquesta línia d’idees, o quelcom similar, és que Sofia Wraber i Nanna Kreutzmann —editora fotogràfica i  fotoperiodista respectivament, ambdues daneses— varen concebre el seu singular projecte 101 men: una sèrie de retrats que mostren els canvis que experimenta la fesomia del nostre rostre des dels primers mesos de vida fins als 100 anys d’edat.

Òbviament no són fotografies del mateix individu, sinó de diverses persones (homes, en aquesta primera sèrie, dones pròximament). Fer el seguiment en imatges de la mutació d’una persona al llarg de la seva vida no hagués estat impossible, però sí implicaria un cert nombre de complicacions. En qualsevol cas, el resultat és prou interessant i il·lustratiu.

Us convido doncs a fer un cop d’ull al que hem estat, al que som i al que serem, tot plegat d’una, recorrent foto a foto 100 anys de vida. I sense bufar espelmes!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “I que en compleixis molts més!”

  1. Recórrer a través d’aquestes fotografies la seqüència vital de 100 anys i adonar-nos de la decadència física inexorable de cadascun de nosaltres em fa pensar en un text erròniament atribuït a Quino on es deia que el fluxe de la vida és incorrecte. Hauríem d’aterrar al planeta essent un ancià sense facultats i sortir-ne des de la protecció i el limbus del ventre matern… Se non è vero, è ben trovato.
    Interessant article sobre una iniciativa interessant!

  2. Una continuació d’aquesta sèrie podria ser la que en el seu dia va fer el fotògraf Walter Schels, que juntament amb la seva parella va fotografiar diferents persones uns dies abans de morir i just després del traspàs. El títol de la sèrie: Life Before Death
    I és que no som res!