avatar

La mama m’ha tret el Kodachrome!

"The Afghan Girl". Sharbat Gula, quan era una nena, fotografiada per Steve McCurry amb KodachromeTrenta-set anys després de ser gravada per Paul Simon i Art Garfunkel, la tornada d’una de les seves cançons més cèlebre finalment ha confirmat el seu sentit profètic.

Ja és un fet, s’ha acabat, ja no hi haurà Kodachrome, mai més. La sentència final va ser refermada el passat 30 de desembre de 2010 amb l’anunci del fet públic per Dwayne’s Photo, l’únic laboratori del món que encara podia processar la mítica pel·lícula, ja no admetria més rotlles.

L’encarregat de assistir i acompanyar al difunt en les seus darrers moments ha estat el fotògraf Steve McCurry. En les seves mans es va dipositar el darrer film de Kodachrome i ha estat l’encarregat de consumir-lo, fent les 36 darreres fotos que mai més es podran tornar a fer amb aquesta pel·lícula.

Sense cap intenció de fer una crida a la melangia i les evocacions nostàlgiques, sí vull fer una darrera salutació a una pel·lícula, un suport creatiu com ara hi han d’altres —millors? pitjors? diferents, sense cap dubte— que durant més de 70 anys ha estat considerat un dels millors i triat per mil·lers de fotògrafs, convençuts de la qualitat i fiabilitat de aquesta magnífica diapositiva en color.

Si teniu curiositat, podeu veure algunes de les fotos que Steve McCurry ha fet amb aquest darrer rodet. Com ell mateix diu, el final d’una era. De pas, podeu fer un cop d’ull a la resta de fotografies que McCurry mostra al seu blog. La veritat és que paga la pena: no en va és un dels millors fotògrafs de viatges i una de les estrelles de National Geographic, per exemple.

Fet això, no queda gaire més que brindar al finat els nostre respecte i agraïment pels serveis prestats i continuar amb les nostres vides fotogràfiques.

En el blog del Valentin Sama potser hi trobareu les claus d’aquesta desaparició (forçosa?)

Ah, per cert, si us ve de gust sentir una mica de música per ambientar el visionat de les fotos…

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “La mama m’ha tret el Kodachrome!”

  1. Alguna n’havia gastat de Kodachrome i això ja vol dir uns anyets.

    El que no m’havia aturat a pensar és la lletra de la cançó, ara entenc lo de la mama ;-)

  2. Ja sé que és una tonteria el que diré, però notícies com aquesta em fan sentir com si em treguessin un petit troç de la meva vida. Algo que tota la vida has tingut a tocar, amb el que t’has distret, has apres (crec) una afició, que et fa que puguis recordar llocs o persones, ja no hi és. Ja sé, tenim substituts, tenim digitals, però…
    Està clar… em faig vell…

  3. Ens fem vells… però l’altra opció encara és pitjor ;-)

  4. Jo encara en tinc un rodet caducat de l’any 1990 a la nevera. Me’l va regalar una amiga hongaresa quan m’estava a casa seva i va veure que feia fotos amb rodet en plena era digital, ja llavors estava caducat feia anys i me’l vaig guardar de record.

  5. Doncs ja el pots continuar guardant de record, esteve. Ara ja no el podràs revelar enlloc!