Sarah Small, provocadora

A la fotografia Lilly and leg, de Sarah Small “hi ha la intenció de provocar l’espectador i estimular la seva imaginació”. Això és el què podem llegir en un breu escrit sobre aquesta fotografia, de la qual la jove fotògrafa americana n’ha cedit els drets per recaptar fons per a la revista 1000 words photography.

No sé si les imatges de Sarah Small són provocadores o no ho són, però el que sí és segur és que no deixen indiferent. A la sèrie The Delirium Construction, a la que pertany la foto, Small ens “provoca” confrontant personatges dissonants, és a dir personatges que representen conceptes contraposats: la tragèdia i la hilaritat, la sexualitat i l’asexualitat, la bellesa i la lletjor, la vellesa i la joventut, o com en el cas de la fotografia, la innocència de l’infant i la brutalitat d’una cama masegada.

Contràriament al que podríem pensar, Small embolcalla els protagonistes en un ambient agradable, de colors pastel, en espais ben il·luminats, ja sigui a l’interior o a l’aire lliure, on els personatges representen el seu paper, com en una obra de teatre. No és estrany, si es té en compte que Sarah Small és autora també del que anomena Quadres vivents, perfomances on una multitud de personatges diversos se situa en un escenari, en situacions similars a les de les seves fotografies.  Si mai organitza un d’aquests quadres vivents per aquí, serà qüestió de no perdre-s’ho!

Tornant a la foto que encapçala aquest escrit, podem veure com l’autora ha estudiat amb molta cura la composició de l’escena: la manta groga del fons fent joc amb els colors daurats de la ferida, mentre els ulls blaus del nen i els seus petits llavis vermells s’equilibren amb els colors blaus i morats de l’hematoma. Si en lloc de la cama hi hagués posat un ós de peluix, tindríem la típica foto del nadó feliç, que tant agrada als papes i als avis. Però ens hi ha posat un element incòmode: una cama masegada, tal vegada fruit d’una agressió, o potser d’un accident, o …

D’aquesta manera, Small ha convertit una foto d’estudi convencional en una foto impactant, d’una evident bellesa estètica i alhora amb un fort contingut dramàtic, fruit de la contraposició dels dos elements protagonistes, o millor dit, antagonistes. Tot plegat, en definitiva, per estimular la imaginació de l’espectador, tal com llegíem al principi.

Sarah Small, nascuda al 1979, està considerada una de les fotògrafes emergents més prometedores, no en va ha guanyat un gran nombre de premis i reconeixements. Des de l’any 1997, es fa un auto-retrat cada dia amb una Polaroid, un projecte que pensa fer al llarg de tota la seva vida.

A més de fotògrafa i autora de  perfomances, Sarah Small també forma part del grup Black Sea Hotel, interpretant a capel·la cançons del Balcans.