avatar

Fotografiar amb criteri

Un dels temes de conversa fotogràfics d’aquests dies ha estat la cessió de l’arxiu fotogràfic de Xavier Miserachs al MACBA. De fet, des del cas Centelles, qualsevol notícia relacionada amb el patrimoni fotogràfic és d’interès general. Si en va fer de mal aquella decisió…!

En el cas de Miserachs, i ja avanço que l’article d’avui versa sobre ell, ens trobem amb un fotògraf absolutament incòmode. Així com durant anys va ser considerat un dels grans fotògrafs catalans, la seva fidelitat a retratar la realitat, i les seves obres en fotografia publicitària, el convertiren en un autor menystingut en els àmbits més “artístics” de la fotografia, fins al punt que ell mateix afirmava “haver estat enterrat en vida” (no podem oblidar la seva greu disputa amb Joan Fontcoberta, entorn la relació estètica entre fotografia i veritat/realitat).

Avui en dia, per sort, els grans maximalismes han entrat en crisi, i podem gaudir de l’obra d’aquest gran fotògraf, tant pel que fa a les seves obres clàssiques (podeu veure les fotos del seu famós llibre “Barcelona Blanc i Negre” en aquesta galeria del Flickr del MACBA), com pel que fa a la seva obra més contemporània, on hi destaquen les seves obres per a publicitat, revistes i, fins i tot, murals decoratius.

Aprofitant que parlem de Miserachs, avui volem recomanar-vos un parell de llibres, per si voleu acostar-vos a la figura d’aquest fotògraf.

El primer d’ells són les seves memòries, sota el títol de Fulls de contacte. És un llibre amè, que defuig el format de biografia, per a centrar-se en anècdotes, moltes d’elles relacionades amb el seu ofici, però no totes. És molt interessant la descripció del context que li tocà viure, i d’on ell desprèn la justificació de la seva manera d’afrontar la vida, i la fotografia.

I el segon llibre que us volem recomanar és Criterio fotográfico. Aquesta obra és el recull de les classes de fotografia que Miserachs feia a l’escola Eina, on abordava els elements de coneixement cultural de la fotografia i el seu ús. No és, per tant, un manual tècnic de fotografia, sinó un recull de reflexions, sovint polèmiques, sobre què és la fotografia, a partir de l’experiència d’un fotògraf professional. Miserachs reflexiona sobre la relació entre la fotografia i l’art, la fotografia i la realitat, l’evolució de la fotografia durant la segona meitat del segle XX… Miserachs vol obligar l’alumne a pensar, a fer-se preguntes. El lector, aquest alumne a distància (espacial, i temporal), també és seduït per aquest diàleg amb el mestre, sempre des d’un pla pràctic, defugint els aspectes més dificultosos de la filosofia i l’estètica. El llibre, a més, és il·lustrat amb imatges del propi Miserachs, cosa que li aporta un notable valor afegit.

Si els voleu llegir, aquí en teniu les referències:

Xavier Miserachs, Fulls de contactes. Barcelona, Edicions 62, 1998.

Xavier Miserachs, Criterio fotográfico. Barcelona, Ediciones Omega, 1998.

Bona lectura!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Fotografiar amb criteri”

  1. L’escola Eina va ser fundada per Albert Ràfols-Casamada i la seva dona Maria Girona, ambdos pintors. Del primer encara es pot veure una exposició durant uns dies en Terrassa: http://www.terrassa.org/Front/final/_b7jUqTOaomZgV2WO65cAE69ATbJzmaDTm1mD56l6DIQxLDf6K6vZqw

    Del llibre “Criterio fotográfico” només em va sobrar la teroria de la comunicació, a la que l’autor ha cedit molt d’espai.

  2. Magnífic article, com sempre.