avatar

Joan Vehí, de Cadaqués

Joan Vehi (foto: Joan Porredon)Feia un temps incert quan vam arribar a Cadaqués, ara pràcticament sense turistes, i amb el passeig potes enlaire a causa d’unes obres que no acaben de convèncer a més d’un. A veure si quan arribi el bon temps l’obra ja estarà enllestida!

Tot i que ja era una mica tard i els núvols no deixaven veure el sol, en veure la típica imatge de Cadaqués des de la platja vaig recordar que algú havia comparat la sortida del sol a Cadaqués, quan el sol comença a il·luminar la badia i va  apareixent el  blanc  de les cases del casc urbà, amb el procés de revelat d’una fotografia al quarto fosc, quan els blancs van sobresortint sobre el paper.

Però aquell dia no vam veure la sortida del sol, i vam decidir arribar-nos fins al Cap de Creus. Allà vam tenir el temps just de fer quatre fotografies. Ben aviat va començar a ploure i vam haver de plegar veles, per tornar cap a Cadaqués, amb una breu parada a Port Lligat, un lloc molt vinculat a la persona a qui havíem d’anar a veure havent dinat.

Cap a les quatre, vam pujar cap a l’estudi del Sr. Joan Vehí Serinyana (Cadaqués, 1929), just al costat de l’esglèsia. L’estudi en qüestió és l’antic taller de fusteria que en Joan Vehí, fuster ebanista de professió, va reconvertir l’any 1996 en un petit museu dedicat a la fotografia, una de les seves passions.

Joan Vehi (foto: Joan Porredon)Una altra és la vela llatina: en Vehí, que també havia estat pescador, més que res per tenir peix fresc a taula, és president dels Amics de la Vela Llatina de Cadaqués.

Però nosaltres havíem vingut a Cadaqués a parlar amb en Joan de fotografia. I és el què vam fer. Durant més de dues hores ens va anar explicant la seva relació amb la fotografia, des de que hi va entrar en contacte de manera fortuïta quan tenia 16 anys, fins al seu darrer projecte: una macro exposició al castell de Sant Ferran de Figueres, per celebrar el 50è aniversari de l’homenatge que la ciutat va retre a Salvador Dalí. L’exposició s’inaugurarà el proper mes d’abril, i constarà de més de 120 fotos de gran format que Joan Vehí va fer a Salvador Dalí en aquell homenatge i a Port Lligat.

L’any 1945, en Joan estava veremant amb la seva família en una vinya a prop del poble. Un italià, conegut de la família, va anar a veure’ls per fer un petit reportatge amb la seva càmera. Els va estar fent fotos una bona estona fins que, ai las! es va adonar que no havia posat el rodet a la màquina. L’home, de tant emprenyat, va donar la càmera al primer que va trobar, un vailet de 16 anys, en Joan Vehí. De llavors ençà, sempre l’ha acompanyat una càmera, amb rodet esclar, tot i que ara també utilitza una càmera digital, malgrat que no l’acaba de convèncer.

La Botiga de Joan Vehi (foto: Joan Porredon)Però aquest no va ser l’únic fet que va marcar la vida d’en Vehí. L’any 1952, ja establert com a fuster en el taller del carrer Església, va rebre l’encàrrec d’anar a treballar a la casa que Salvador Dalí tenia a Port Lligat. Allí va fer coneixença amb el pintor empordanès, i va esdevenir el seu fuster de confiança al llarg de 35 anys. En Joan era qui li feia els bastidors per als seus quadres i també qui li preparava els embalatges per enviar-los arreu del món. Com que en Dalí pintava sempre assegut, en Joan Vehí li va haver de construir un caballet especial amb ranures perquè pogués anar desplaçant la tela amunt i avall.

Una altra peça que li va encarregar fou una creu de fusta d’olivera, formada per 8 cubs (teseracte), que li va servir de model per a la seva famosa pintura Crucifixió o Corpus hypercubicus, actualment al MOMA de Nova York. La creu de fusta original està exposada al Museu Dalí de Figueres, i en Joan en té una còpia al seu estudi.

L’any 1956, una forta glaçada va acabar amb moltes de les oliveres de la zona, i també amb les de la finca d’en Dalí. El pintor va decidir llavors aprofitar la fusta de les oliveres mortes per fer tot tipus de mobles. Una fusta difícil de treballar la d’olivera! En Dalí feia un esbós en qualsevol tros de paper i en Joan, després d’interpretar-lo, el convertia en una cadira, una taula o una calaixera.

Més tard, en Joan Vehí també va treballar en la reconstrucció del castell de Púbol, on entre molts d’altres mobles va fer el llit de l’habitació de Gala.

Com que duia sempre una càmera a sobre, i el pintor empordanès no li va posar mai cap imediment, ans al contrai, en Joan Vehí va tenir l’ocasió de fotografiar-lo molt sovint en escenes quotidianes, fruit de la confiança que li tenia. A vegades fins i tot era el propi Dalí qui li demanava que li fes una foto mentre estava pintant. D’especial interès són les fotos de les festes que l’artista organitzava a Port Lligat, que reflecteixen el peculiar tarannà del pintor.

Si bé aquestes fotos són les que finalment li han reportat més notorietat, sobretot a rel de l’exposició Dali íntim vist per Joan Vehí, que va fer l’any 2004 al Museu de Cadaqués, la seva obra fotogràfica va molt més enllà. Durant més de seixanta anys Joan Vehí ha anat recollint amb la seva càmera pràcticament tot el què ha passat el poble. Podríem dir que la segona meitat del segle XX a Cadaqués, fotogràficament parlant, és d’en Joan Vehí. Esdeveniments esportius, casaments, enterraments, la festa anual de la vellesa, les fotos dels escolars, les processons, els aplecs i les festes populars, la verema, els vells oficis, … i també les festes privades d’alguns nouvinguts. La gent de Cadaqués en definitiva.

La col·lecció de càmeres de Joan Vehi (foto: Joan Porredon)

Després hi ha les llevantades i les nevades, les vistes de Cadaqués, amb la seva geometria peculiar i els seus jocs de llum tan especials. I el retaule barroc de la seva església de Cadaqués, que va retratar detalladament aprofitant la bastida que hi havia quan el van restaurar. Fotos que després van servir per il·lustrar el llibre “El retaule barroc de Cadaqués” d’Aurora Pérez.

Quan en Joan Porredon li va preguntar què és el que no deixaria mai de fotografiar, no va dubtar ni un moment: “el Cap de Creus! Per més fotos que hi facis, mai en faràs dues d’iguals”.

No penseu però que en Joan Vehí s’ha limitat només a fotografiar el seu poble. També ha viatjat per tot el món amb la seva càmera. En total, més de 100.000 negatius i més de 20.000 diapositives, la majoria de Cadaqués esclar,  que guarda molt ben arxivats al seu estudi, en calaixeres fetes també per ell mateix. Una obra molt completa on, malgrat el que es podria pensar, la influència de Dalí no és gens manifesta, al menys pel què vam poder veure. L’obra d’un autodidacte, en tot cas, que va aprendre a fotografiar potser per intuició, i on de ben segur el seu ofici de fuster hi va tenir molt a veure. Com a bon ebenista, segur que ja tenia un sentit estètic ben desenvolupat, on la composició i l’equilibri formal formaven part de la seva feina quotidiana.

Amb el temps, a més, ha anat ampliant el seu arxiu de fotografies de Cadaqués amb fotografies d’altres autors que van del 1890 fins a l’actualiat: més de 800 plaques de vidre, negatius i moltíssimes còpies en paper.

Joan Vehi i el seu escenari: Cadaqués (foto: Joan Porredón)Tot aquest arxiu gràfic es complementa amb una col·lecció extraordinària d’aparells fotogràfics i de cinema que té exposats en vitrines repartides per tot el local. “Tant que m’hauria agradat sempre tenir una Leica, i ara en tinc dues!”, ens va dir mentre ens mostrava les dues càmeres. Qui vulgui conèixer en directe l’evolució de la tècnica fotogràfica, no es pot perdre aquesta col·lecció, que conté algunes peces úniques, con una Dubroni de 1864, una predecessora de les Polaroid, o una càmara estereoscòpica del 1894.

Abans d’acabar la visita, en Joan Vehí ens va mostrar el seu últim llibre Joan Vehí i el seu escenari, Cadaqués, que ell mateix va editar, i que fou presentat al públic el març de l’any passat al teatre-Museu Dalí de Figueres. L’obra, un volum de 475 pàgines, conté més de 600 fotografies de Cadaqués. Els textos van ser escrits per 71 col·laboradors a qui Vehí havia invitat per escriure un text relacionat amb cadascun dels apartats en què està estructurat el llibre.

Seixanta tres anys abans, el març de l’any 1947, en Josep Pla, que era un visionari, en la presentació del seu llibre Un petit món del Pirineu ja va escriure:

Que sobre Cadaqués s’hauria d’haver escrit, que s’escriurà algun dia un llibre, un gran llibre, complet, confortable, perfecte, no crec pas que sigui possible de dubtar-ne. En realitat, si hi ha alguna discrepància, és insignificant. Hi ha qui considera que Cadaqués és un dels llocs més bonics del Mediterrani, però per discreció i timidesa s’absté de manifestar-ho. Altres, empetitint el Mediterrani, proclamen, a tots quatre vents, que Cadaqués és el poble més bonic del món. Així, per exemple: Salvador Dalí. La manifestació d’una tal grandesa implica una gran enyorança, una noble i considerable enyorança.

Mentre ens despedíem, va entrar una senyora. Portava un petit estoig de cuir a les mans i vaig pensar: mira, una nova peça per a la col·lecció del Sr. Vehí.

En sortir de l’estudi, la nit anava caient sobre Cadaqués, i la pluja també. Quanta raó tenia Josep Pla, altra vegada, quan va escriure aquestes paraules:

Si en els solitaris dies d’hivern la població ja és una mica misteriosa, quan arriba el capvespre, fins quan la llum és freda i precisa, us envaeix l’ambient. En dies d’humitat —quan el vent de garbí vetlla— l’obscuritat dels carrers, els rastells llefiscosos, les pissarres molles, les llums agòniques, us fan anar a poc a poc per no rompre-us la crisma en una relliscada.

Finalment vam poder arribar al cotxe sense cap incident, amb la certesa d’haver conegut una persona entrayable, un fotògraf senzill i sincer, orgullós de la seva obra, una obra ben feta, des de la modèstia, sense pretensions, amb la naturalitat que es fan les coses quan es fan per amor. Una obra que ha estat reconeguda per tothom qui l’ha vist. Llàstima que les autoritats locals, fins ara, no s’hi hagin interessat gaire.

Fotografies de Joan Porredón.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris15 comentaris a “Joan Vehí, de Cadaqués”

  1. Interessant aquest reportatge sobre Joan Vehí. Ja sé on anar quan vagi per Cadaqués. Gràcies.

  2. Un article fanstàstic, d’un lloc d’ensomni. Felicitats!

  3. Bravo, Miquel ! Un reportatge magnífic.

  4. Excel.lent treball,molt molt interessant i molt ben realitzat. He gaudit molt llegint el reportatge d’en Miquel i també mirant les fotografies del Joan a la galeria. Per mí tota una descoberta en Joan Vehí, i de la manera que l’heu presentat m’ha arribat aquesta senzillesa i sinceritat que dieu, un reportatge que m’ha omplert i agradat molt. Felicitats! Una feina molt ben feta!

  5. sensacional!! no l’havia llegit fins ara.
    felicitats pel reportatge i per aquest article tant ben escrit, m’he quedat amb ganes de saber del que vareu xerrar.
    gràcies a tots dos.