avatar

Josep Badosa, la primera Leica catalana

Retrat de Josep Badosa, als anys trenta.Ara fa uns dies es va fer pública la notícia que el nét de Josep Badosa havia fet donació de l’arxiu del seu avi a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La pregunta que molts ens vam fer fou: qui era Josep Badosa?

D’entrada, hem de dir que el nom no ens venia de nou, d’alguna manera ens sonava. És clar! De les biografies d’Agustí Centelles: no en va en fou un dels seus mestres, i del 1927 al 1931 Centelles treballà per a ell com a ajudant. La trajectòria de Centelles, però, prengué tal força, que la figura de Badosa pren en ell, vist amb perspectiva, un paper secundari. Un paper secundari però, això sí, determinant en dos aspectes: en primer lloc, sembla que fou Badosa qui l’introduí en el fotoperiodisme. I, en segon lloc, fou Badosa qui li obrí el camí a treballar amb un nou tipus de càmera: la Leica de pas universal. I és que, si bé es fa molt difícil afirmar amb rotunditat que Badosa fou el primer català en fer ús d’aquesta mítica càmera, si que sembla haver-hi acord en que, dins el món del fotoperiodisme català, ell en fou el pioner.

Badosa nasqué el 1893 a Arenys de Mar, i ja ben aviat es dedicà de ple al fotoperiodisme, en capçaleres avui desaparegudes, com Diario Gráfico, Tribuna, La Noche, La Humanitat, Imatges, Estampa, Sol, As… Les seves imatges mostraven tots els àmbits, des dels esportius fins als socials. Era, per tant, un fotoperiodista complert. Amb l’adveniment de la guerra, resseguí també el dia a dia dels inicis del conflicte bèl·lic, amb imatges d’una gran força documental.

Fotografia familiar del President Macià, per Josep Badosa

El record de les imatges de la guerra, llastimosament, ens ha arribat per la memòria oral. I és que, com tants d’altres fotògrafs, l’arribada al poder dels nacionals imposà a la família de Badosa l’entrega de totes les imatges amb interès polític del seu arxiu. Un arxiu ja força exigu, perquè moltes de les fotografies estaven en mans dels diaris per als que treballava.

Badosa morí l’any 1937 a Barcelona, sembla ser que per culpa d’una mala diagnosi mèdica. L’arxiu que deixà, però, mostra imatges de paisatges i de la vida quotidiana de Barcelona, i fotografies aèries captades, el 1929, des d’una avioneta llogada expressament. En conjunt, 680 negatius en placa de vidre, i un centenar de còpies sobre paper.

Però sobretot, aquest llegat ens deixa part de la nostra memòria fotogràfica, i una mica de la nostra història. Un patrimoni que, malauradament, altres vegades l’hem vist passar de llarg.

Ho hem llegit aquí, aquí i aquí.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Josep Badosa, la primera Leica catalana”

  1. Un altre d’aquests articles que fan venir ganes d’obrir l’ordinador a les 8:00 per veure què aprenem. Gràcies Jordi.

  2. Jordi, Pep i Quim, gràcies a vosaltres.