avatar

Josep Badosa, la primera Leica catalana

Retrat de Josep Badosa, als anys trenta.Ara fa uns dies es va fer pública la notícia que el nét de Josep Badosa havia fet donació de l’arxiu del seu avi a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La pregunta que molts ens vam fer fou: qui era Josep Badosa?

D’entrada, hem de dir que el nom no ens venia de nou, d’alguna manera ens sonava. És clar! De les biografies d’Agustí Centelles: no en va en fou un dels seus mestres, i del 1927 al 1931 Centelles treballà per a ell com a ajudant. La trajectòria de Centelles, però, prengué tal força, que la figura de Badosa pren en ell, vist amb perspectiva, un paper secundari. Un paper secundari però, això sí, determinant en dos aspectes: en primer lloc, sembla que fou Badosa qui l’introduí en el fotoperiodisme. I, en segon lloc, fou Badosa qui li obrí el camí a treballar amb un nou tipus de càmera: la Leica de pas universal. I és que, si bé es fa molt difícil afirmar amb rotunditat que Badosa fou el primer català en fer ús d’aquesta mítica càmera, si que sembla haver-hi acord en que, dins el món del fotoperiodisme català, ell en fou el pioner.

Badosa nasqué el 1893 a Arenys de Mar, i ja ben aviat es dedicà de ple al fotoperiodisme, en capçaleres avui desaparegudes, com Diario Gráfico, Tribuna, La Noche, La Humanitat, Imatges, Estampa, Sol, As… Les seves imatges mostraven tots els àmbits, des dels esportius fins als socials. Era, per tant, un fotoperiodista complert. Amb l’adveniment de la guerra, resseguí també el dia a dia dels inicis del conflicte bèl·lic, amb imatges d’una gran força documental.

Fotografia familiar del President Macià, per Josep Badosa

El record de les imatges de la guerra, llastimosament, ens ha arribat per la memòria oral. I és que, com tants d’altres fotògrafs, l’arribada al poder dels nacionals imposà a la família de Badosa l’entrega de totes les imatges amb interès polític del seu arxiu. Un arxiu ja força exigu, perquè moltes de les fotografies estaven en mans dels diaris per als que treballava.

Badosa morí l’any 1937 a Barcelona, sembla ser que per culpa d’una mala diagnosi mèdica. L’arxiu que deixà, però, mostra imatges de paisatges i de la vida quotidiana de Barcelona, i fotografies aèries captades, el 1929, des d’una avioneta llogada expressament. En conjunt, 680 negatius en placa de vidre, i un centenar de còpies sobre paper.

Però sobretot, aquest llegat ens deixa part de la nostra memòria fotogràfica, i una mica de la nostra història. Un patrimoni que, malauradament, altres vegades l’hem vist passar de llarg.

Ho hem llegit aquí, aquí i aquí.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Josep Badosa, la primera Leica catalana”

  1. Feia temps que cercava informació sobre Badosa, i cap de les persones a les que he preguntat m’havia sabut donar notícia ni he trobar enlloc informació al respecte, de manera que ara llig amb fruició la vostra entrada. Vaig descobrir Josep Badosa mentre realitzava la meua tesi doctoral sobre la fotografia en la revista il·lustrada espanyola de l’entreguerra. Em vaig centrar en la publicació Estampa on ell, des del primer número fins l’esclat de la guerra, publicaria de forma regular, de fet la fotografia de Companys que heu tret ací pertany a un reportatge de l’any32 que, si no recorde malament, ocupava dues pàgines de la revista, i anava il·lustrat amb tres o quatre fotografies. Sempre havia trobat que era un fotògraf força interesant que copsava amb bon estil la vida de Barcelona i Catalunya, després vaig descobrir que havia estat el mestre de Cantelles. M’alegre molt saber que el seu arxiu encara existeix. Les fotografies aèries que comenteu es feren per a la realització del mapa fotogramètric (o alguna cosa així, ho cite de memòria) de Catalunya. La revista Estampa donà notícia d’haver estat finalitzat aquest mapa amb èxit i s’il·lustrava amb una imatge realitzada per Centelles.

  2. Perdó, he dit Companys, quan havia d’haver dit Macià. Un lapsus, imperdonable, però lapsus.

  3. Moltes gràcies pel comentari, Francesc! Per cert, deixa’m felicitar-te pel teu bloc, he gaudit molt llegint-te! http://cistelladellum.com/

  4. Gràcies de nou per noticies com aquesta Jordi.

    I felicitats als Francesc també per aquest blog tan fantàstic que tens.

  5. Em sumo a l’opinió d’en Pep i ho comparteixo a FB ;)