avatar

La fira de la vida

Ria van Dijk als 16 anysNo és el primer cop que sentim parlar d’algun fotògraf, aficionat o professional, que es planteja fer registre gràfic dels canvis que el pas del temps provoca en la fesomia, pròpia o d’altres. En canvia, no coneixia cap cas en que aquesta mena d’acte notarial hagi estat la conseqüència natural i inconscient del transcorre d’una vida, sense pretensió conscient de crear una obra fotogràfica. Aquest sembla ser que aquest seria precisament el cas de Ria van Dijk.

Ria van Dijk tenia, probablement, el costum d’acudir a les fires que es muntaven cada any a les poblacions de Tilburg i Oisterwijk de la seva Holanda natal. I sembla ser que devia ser especialment aficionada a la casera de tir al blanc. Cada una de les fotos és el testimoni d’un tret encertat, que al tocar diana feia disparar l’obturador de la càmera de la barraca.

Pràcticament any darrera any, Ria va anar col·leccionant aquestes fotografies que inicialment poden semblar insulses, mancades de tot interès. Però potser cal mirar-les des d’un altre punt de vista i prestar-lis una mica més d’atenció. A mesura que passem d’una imatge a un altre, acabem tenint la impressió que Ria no es mou del lloc, que és sempre apuntant en la mateixa postura, mentre la vida passa al seu voltant. Ella roman al seu lloc, apuntant, cada cop un any més gran, però van canviant les persones del seu voltant: públic de la fira, amics, parella, marit, fills, nets… Dels 16 anys fins als 89, del 1936 al 2009, amb un parèntesi obligat pels anys de la guerra. Passa la vida…

L’historia de l’afició de Ria van Dijk per la barraca de tir de la fira forma part d’una sèrie de publicacions de KesselsKramer Publishing que es centren en les col·leccions de fotografies trobades. Aquesta sèrie s’anomena In almost every picture i en trobareu més exemples interessantísims al seu web,  a banda d’altres llibres de fotografies ben singulars.

Trobat a LensCulture.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “La fira de la vida”

  1. Ho trobo genial, llàstima no haver guardat alguna de les que jo vaig aconseguir (no moltes) je,je..