Mirant coses

Un dels debats més profunds sobre la naturalesa de la fotografia és aquell que reflexiona sobre la trajectòria de les imatges una vegada s’han alliberat del procés creador inicial. És a dir, sobre l’evolució de les imatges a través de la percepció dels seus observadors, més enllà de les intencions dels seus creadors.

Una imatge que un fotògraf apassionat per l’èpica militar pot concebre com a document bèl·lic, pot ser percebuda com a imatge de gran tristesa per les seves víctimes.  O, sense anar més lluny, les fotografies de gran modernitat dels anys setanta, avui les observem carregades de molta nostàlgia. Tot això són processos normals, que ens mostren com l’observació no és mai neutra, ja que entren en joc els sistemes de valors i els coneixements de l’observador.

Altra cosa són, en canvi, les accions intencionades dirigides a produir aquests canvis de percepció, que sovint anomenem manipulació. Deixant de banda la manipulació física de la imatge (retalls, fotomuntatges…), el més interessant és com tot això es pot fer sense modificar ni un píxel o un halur de plata de la imatge. Un dels sistemes més coneguts és el de l’adulteració del sentit de les fotografies a través dels peus de foto. Fontcuberta ho explica molt bé: “A la Guerra del Golf quasi totes les cadenes de televisió van oferir les imatges d’un ocell, un cormorà, amb el plomatge cobert de petroli. Sadam Hussein havia ordenat incendiar els pous petrolers de Kuwait i aquella imatge simbolitzava més que no pas cap altre el desastre. Però resulta que aquell cormorà havia estat filmat amb ocasió de la catàstrofe ecològica provocada pel vaixell Exxon Valdez a les costes de Bretanya i no tenia res a veure amb el conflicte de l’Orient Mitjà.”

Sovint, no cal ni posar-hi peu de foto: el context sol pot ja portar-nos a pensar coses que no són. Una imatge d’uns nois a la porta de l’institut no es llegeix igual si il·lustra un text sobre preferències universitàries, sobre els adolescents i la moda, sobre embarassos no desitjats o sobre bandes juvenils. Altres vegades, però, la manipulació prové de posar juntes imatges que no tenen res a veure entre elles. La mirada de l’observador és qui acaba traçant les similituds entre elles, i justificant la tria. A gust de qui les ha posat juntes, evidentment, i no a gust del fotògraf. És en aquest sentit que us volem proposar que feu una ullada a una sèrie de fotografies, aparentment humorístiques, però que responen a una lògica molt profunda del que és la fotografia.

Com bé sabeu, Corea del Nord és una dictadura d’una gran duresa. El seu líder, Kim Jong Il, governa el país amb mà de ferro, tot i la seva edat. Una de les característiques d’aquests sistemes polítics és el gran control que es fa de la informació que fa referència al dictador, ja que d’això en depèn la seva imatge. I això fa que, per exemple, es controli molt que mai ningú no pugui obtenir una fotografia “poc adequada” del líder. Doncs bé, hi ha una web on han aconseguit mostrar imatges intel·ligentment ridiculitzadores de Kim Jong Il… A partir de les fotos oficials del règim coreà!

La web s’anomena “Kim Jong Il mirant coses”, i es basa en seleccionar les fotografies on es veu el dictador, senzillament, mirant. Si bé una foto per sí sola no ens diria res, l’efecte que produeix el conjunt és sensacional. Podeu fer una ullada a aquesta web aquí: Kim Jong Il looking at things.

Com veieu, el poder transgressor i rebel de la fotografia no ha mort encara! Això sí, quan pengeu una foto a la paret de casa, tingueu present què hi surt a la foto del costat…

(Entre molts altres llocs, ho hem trobat aquí)