avatar

Retratar o no retratar, aquesta és la qüestió!

Sovint m’ha passat que havent sortit a fer fotos, sobretot en un entorn urbà, he tingut dubtes a l’hora de fotografiar persones a qui no tenia el gust de conèixer. Em refereixo sobretot a personatges desvalguts, marginats o en situacions d’extrema pobresa.

Aquest dubte, que em sembla que és força comú entre els fotògrafs aficionats, es veu que també és present entre els professionals. Així ens ho indicava el fotògraf suís Jean Mohr, en el llibre Another way of telling (Otra manera de contar).

Fer o no fer?, aquesta és una pregunta constant per  al fotògraf que treballa com a reporter, mentre camina pel carrer. Les raons per no fer una foto són diverses. A vegades la por. Perceps la possibilitat de reaccions violentes per part del fotografiat. A vegades un dubte ètic. Fer una foto d’una execució, per exemple, a menys que, amb la foto, hom vulgui denunciar el règim opressor. Hi ha moltes raons per no fer una foto. Però si ets fotògraf de premsa els teus caps no en reconeixeran cap com a vàlida.

Un altre professional, David Duchemin, en el seu llibre Within the frame (Fotografiar el mundo-El encuadre perfecto), parla de fotografies indecents per referir-se a les fotos de persones en situacions precàries, amb lesions o desfigurades. Diu Duchemin:

Qualsevol fotògraf ansiós de publicar un reportatge al National Geographic podria sentir la tentació immediata de fer una fotografia. Hi ha bones raons per retratar als exclosos i als oblidats. Però també n’hi ha per no fer-ho, com per exemple el fet que en retratar-los trepitgem encara més la seva dignitat, ja de per si prou tacada.

"Invisibles", Francisco Jesús PorcelCom a aficionat, en més d’una ocasió no he fet una foto per por de les conseqüències que em podria ocasionar. A vegades el simple fet d’evitar una possible discussió ja és motiu per no fer la foto.

D’altra banda, fins a quin punt tinc dret a retratar un personatge desvalgut, a qui no conec de res,  pel sol fet que el trobi fotogràficament interessant?  Quin motiu puc tenir per fer una foto a una pobra vella desdentegada i ensenyar-la com un trofeu exòtic a la meva galeria?  Potser apreciar les textures de la seva pell arrugada, o emocionar a les visites amb la seva mirada trista? Tal vegada la qualitat tècnica de la foto, que ens recorda una foto d’un autor reconegut? No hauria de pensar, ni que sigui un moment, si ella estaria contenta de veure’s tal com és? I no diem si a més exagerem els seus defectes, amb efectes especials!

Duchemin continua:

No sóc periodista: les meves fotografies responen a raons diferents, cap de les quals inclou fer imatges que explotin la desgràcia aliena.

I conclou:

Les fotografies fetes amb mitjans desagradables i impersonals acaben sent igualment desagradables i impersonals.

La foto Invisibles, de Francisco Jesús Portel, que il·lustra aquest escrit, va guanyar el concurs “Tu fotografia 2007” del diari el País. Resulten molt il·lustratius al respecte els comentaris que acompanyen aquesta foto, que he trobat al blog DIARIO DE RUTA. D’una banda hi ha qui no troba ètic fer aquest tipus de fotos, però també hi ha qui veu la possibilitat de fer autèntics “fotones”, ni que sigui afegint-hi una mica de dramatisme en l’edició!. Tanmateix, penso que en aquesta foto, l’autor va ser prou respectuós amb el personatge, ja que en retratar-li només les cames, d’entrada  no se’l pot identificar.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris11 comentaris a “Retratar o no retratar, aquesta és la qüestió!”

  1. Magnifica l’exposició d’en Riqui Dàvila. Una reflexió honesta i sense embuts. Val la pena escoltar amb atenció i dedicar una estona a pensar-hi.

    Jordi, la foto que mostres ja havia donat peu a algun comentari als fòrums, em penso. A mi em sembla una abominació tant per la seva vergonyosa falta d’ètica, sacrificada al servei d’una estètica aberrant i perversa; com per la execució tècnica, d’un nivell propi d’un “Pepe Gotera” de la fotografia (segur que algú recorda a Pepe Gotera y Otilio, d’en Francisco Ibañez): colors desnaturalitzats, perspectives distorsionades i contradictòries, evident barreja de diferents focals, llums que no quadren, etc.