avatar

Burton Holmes, viatger i fotògraf

"Cròniques d'un viatger", Burton Holmes (Ed. Taschen)Cada setmana m’envaeix la mateixa cabòria, una mena de neguit que va augmentant a mesura que s’acosta el dijous: de què pot tractar l’article d’espaifotografic?. Afortunadament, ni que sigui a darrera hora, fins ara sempre ha sortit un tema que m’ha permès sostreure’m de la meva preocupació setmanal. Fins al dissabte o el dilluns, que ja torno a capficar-me sobre què puc parlar que pugui interessar als seguidors d’EF. A vegades ha estat un fotògraf que acabava de descobrir per internet o una notícia relacionada amb el món de la fotografia. També la lectura d’un llibre que he trobat particularment interessant o, com la setmana passada, l’oportunitat de conèixer una persona com el senyor Joan Vehí.

En el moment d’escriure aquest article, dimecres a la tarda, abans del partit del Barça, encara no tinc decidit de que parlaré, o millor dit de què escriuré. Però no hi fa res. Segur que finalment apareixerà una idea que m’ajudarà a desfer aquesta incertesa i podré escriure un nou article. Si més no, sempre puc recórrer als clàssics.

Sí, això és el que faré, escriuré sobre Burton Holmes, el pioner del fotorreportatge, tal com diu el subtítol del llibre que parla sobre la seva vida i obra: Burton Holmes, crònica d’un viatger. Es tracta d’un llibre molt ben editat, amb unes reproduccions magnífiques, d’aquelles que fan venir ganes de viatjar i de seguir fotografiant.

Holmes deia que viatjar era posseir el món, i això és el que va fer al llarg de tota la seva vida, viatjar per tot el món i fotografiar-lo. Va travessar l’Atlàntic i el Pacífic nombroses vegades i va fer la volta al món en sis ocasions.

La seva afició per la fotografia va començar als 13 anys (corria l’any 1883), quan va comprar-se una càmera de 10 dòlars: una caixa feixuga amb un objectiu fix i sis portaplaques dobles per a plaques de vidre de 6x13cm, que requeria llargues exposicions, fins i tot a plena llum del dia. Amb aquesta càmera i tots els complements necessaris per a revelar les plaques, va fer la seva primera foto: un rodamón dormint en un banc d’un parc de Chicago.

Catedral d'Irkutsk, Burton HolmesTres anys més tard, l’any 1886, va fer el seu primer viatge a Europa acompanyant la seva àvia i la seva mare. Malgrat que llavors no va poder fer gaires fotos, el cuc de viatjar i de fotografiar  l’havia atrapat definitivament. Al cap de quatre anys va tornar a Europa, ara ja amb una càmera Kodak i amb certa experiència com a fotògraf. En aquest viatge va conèixer John L. Stoddard, que es dedicava professionalment a fer conferències sobre els sus viatges, tot il·lustrant-les amb les diapositives que havia fet. Aquesta coneixença havia de ser decisiva per a Holmes.

En tornar del viatge, va presentar les seves fotos als altres socis del club de fotografia al qual pertanyia. però en lloc de fer servir un simple projector, com feien els altres, va fer servir un projector doble que permetia fer un fos d’una diapositiva sobre una altra, de manera que en prou feines es notava la transició. La projecció anava acompanyada per comentaris documentats, molt ben coordinats amb les imatges, aconseguint una cadència que va entusiasmar als altres socis. Aquest va ser l’inici del que més tard ell mateix batejaria com a TRAVELOGUES, una barreja de projecció d’imatges i declamació teatral que el va fer famós, sobretot als Estats Units. Però encara havien de passar alguns anys per poder-se dedicar exclusivament a la fotografia de viatges.

L’any 1892, amb l’ajuda de la seva família, va viatjar al Japó. Durant el viatge va tornar a coincidir amb Stoddard, que el va convidar a acompanyar-lo en el seu periple per Àsia, però Holmes va preferir fer el viatge tot sol amb la seva càmera. Només de desembarcar al port de Yokohama, Holmes va quedar fascinat per aquell país. Com que la ciutat li va semblar molt semblant a les occidentals, va decidir viatjar a llocs menys freqüentats, per aconseguint imatges inèdites per als occidentals. Paisatges i personatges, costums i tradicions mil·lenàries van quedar recollides a la seva càmera. Però, per tal de poder mostrar al món aquelles imatges tal com ell les havia vist hi trobava a faltar una cosa: el color. Per això va encarregar a dos pintors locals que pintessin a mà les dispositives que havia fet.

Més tard, ja als Estats Units, va seguir amb aquesta tècnica, contractant d’altres pintors que, amb ajuda d’un pinzell finíssim, i seguint les instruccions que Holmes els donava, aplicaven una lleu capa de pintura a les diapositives, amb uns resultats notables.

Desert, Burton HolmesA l’edat de vint-i-tres anys es va estrenar com a professional de les conferències de viatges, amb una sèrie de projeccions sobre el Japó. Val a dir que el funcionament correcte de l’aparell projector requeria una habilitat especial, per tal de coordinar amb precissió els comentaris i les imatges. Holmes va tenir la sort de poder comptar amb el millor operari dels voltants, Oscar Bennett Depue, que va esdevenir el seu col·laborador inseparable. Van haver d’assajar minuciosament cada canvi de diapositiva, arribant a precisar la paraula clau de cada frase que indicava el passi a una nova imatge. Malgrat les dificultats econòmiques  i a alguns fracassos, Holmes va aconseguir tirar endavant el seu projecte. El principal inconvenient en aquells moments era el seu amic Stoddard, que encara seguia copant aquest tipus d’espectacle. Inexplicablement, l’any 1897 Stoddard va anunciar la seva retirada, deixant el camí lliure al seu successor Burton Holmes. Aquesta circumstància, juntament amb la immillorable compenetració amb Depue, van catapultar definitivament Holmes. Depue, a més, era també un expert amb les càmeres cinematogràfiques, la qual cosa va permetre la incorporació de petits curtmetratges en les presentacions. Holmes i Depue van ser dels primers en portar una càmera de cine per fer reportatges de viatges, com a complement a la càmera fotogràfica. En aquest sentit, van ser els primers en fer reportatges de viatges a països com Japó, Xina, Corea o Filipines. Les projeccions cinematogràfiques, de mig minut de durada, es feien després de la presentació normal, i moltes vegades no tenien res a veure amb el tema de la conferència. Així en un fulletó de presentació d’un Travelogue, s’informava:

A més de les diapositives en color, es presentarà per primera vegada una sèrie d’imatges a les que un miracle modern ha imprès la il·lusió de la pròpia vida: la reproducció del moviment gravat. El senyor Holmes ha aconseguit l’instrument més perfecte que s’hagi inventat per a la projecció d’imatges en moviment. S’en mostrarà una sèrie diferent a cada presentació, en acabar la conferència. Les escenes no estan relacionades amb el tema de la conferència, sinó que tindran un caràcter variat.

Encierro, Burton Holmes

Un dels curts de més èxit fou La catedral de Sant Pere de Roma, on el moviment el protagonitzava un ramat de cabres, una de les quals feia les seves necessitats davant la càmera. Amb els anys, la solvència dels espectacles de Holmes va anar acaparant l’atenció dels espectadors que abans havien seguit Stoddard, i dels nous seguidors que omplien els teatres on es projectaven els espectacles. Els millors teatres d’Estats Units, com el Carnegie Hall de Nova York, van ser testimonis, any rere any, de l’èxit dels Travelogues de Holmes. Durant l’estiu viatjava per tot el món, fotografiant i filmant tot allò que l’atreia, i a l’hivern feia gires pel seu país, omplint tots els recintes. Holmes, a més també va anar publicant els seus Travelogues, constituint una col·lecció de més de 10 volums, que es varen anar editant i reeditant a mesura que anava fent més viatges.

La seva ànsia de descobrir nous paisatges i conèixer la gent que hi habitava, el van portat arreu del món. Està clar que en aquella època viatjar no era tan fàcil com ara.  Holmes, que era un personatge més aviat refinat, va haver de passar moltes penúries en aquesta viatges. Al Marroc, per exemple, va rebre un tret per ser un gos infidel. A Nàpols va haver de fotografiar una erupció del Vesubi cobert de cendra fins als genolls. Durant la primera guerra mundial, va filmar les incursions dels alemanys a Paris i va documentar accions a primera línia de foc. A Rússia hi va anar abans i després de la revolució boltxevic. Va voltar per tot Austràlia, Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa. A Espanya hi va venir en diverses ocasions. En un d’aquests viatges, l’any 1928, va desembarcar a Gibraltar i va anar pujant fins als Pirineus. En el prospecte de la presentació d’aquest viatge hi ha el detall de les diferents etapes del trajecte, entre elles les corresponents al seu pas per Catalunya i Andorra, que reproduïm tot seguit en versió original (en majúscules s’indica les parts filmades):

Tarragona. Astounding Roman masonry. The castle of the late Charles Deering at Sitges. MOTORING ALONG THE SPANISH RIVIERA FROM SITGES TO BARCELONA. In the metropolis of Catalonia. A CINEMATOGRAPHIC SURVEY OF BARCELONA. The fantastic Cathedral of the Sacred Family. The new Plaza de Toros. “Futbol” fans. Up to Tibidabo. An excursion to Montserrat. The mountain Monastery of the Holy Grail. ALONG THE FAMOUS RAMBLA OF BARCELONA. THE FASHION SHOW IN THE PASEO DE LA GRACIA. Enjoying a Horchata. Building the Barcelona Exposition of 1929. ON THE BEACH AT BARCELONETA. The park of Cuidadela. CATALONIAN COMMUNITY DANCING. THOUSANDS OF YOUNG FOLK DANCING CATALAN “SARDANAS”. Northward to the Pyrenees. Seo de Urgel. In the tiny Pyrenean republic of Valls d’Andorra. In Andorra la Viella. Visiting the Casa dels Valls. Las Escaldas where the gambling syndicate will build its Casino. Encamp, at the road’s end.

D’Andorra va anar cap a Saragossa, Castella, el País Basc i Navarra, on va assistir i filmar un “Encierro”. La seva estada a Castella fou una mica accidentada. En el tren que el portava a Valladolid, el compartiment estava ple de xinxes, i en arribar a l’hotel, el millor de la ciutat, en una mateixa nit va demanar el canvi d’habitació tres vegades pel mateix motiu, i en veure que no hi havia res a fer, va fugir amb el primer tren que va passar, a les tres de la matinada.

Retrat de Burton HolmesHolmes va morir l’any 1958 a l’edat de 88 anys. Va deixar un arxiu incomparable tant de material fotogràfic com cinematogràfic. Fins a l”any 1975 però, no es va començar a catalogar i recuperar el material fotogràfic. Amb les pel·lícules no hi va haver tanta sort i durant molts anys van estar desaparegudes. No va ser fins l’any 2004, que es van descobrir per casualitat més de 200 llaunes amb rotlles de pel·lícules de Holmes, de les quals s’en va poder salvar uns 25 quilòmetres.

L’any 1953 Burton Holmes havia escrit:

Sí, ha estat una bona vida. I és bo descansar sabent que un ha fet realitat quasi tots els seus somnis; somnis de viatjar, de veure i de fer la majoria de les coses que sembla que valen la pena. És bo saber que, a la meva manera, he posseït el món.

Bé, sembla que al final me n’he sortit per a aquesta setmana. No voldria acabar sense donat les gràcies a en Markus (Bicimann) per haver-me facilitat la feina: el llibre Cròniques d’un viatger el vaig poder adquirir gràcies al seu avís on ens anunciava les ofertes de l’editorial Taschen.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Burton Holmes, viatger i fotògraf”

  1. M’ha agradat molt Miquel, ara que l’he pogut llegir amb més calma… Tens un estil propi a l’hora d’explicar-te, ja sigui escribint, fotografiant, parlant…

  2. Moltes gràcies Miquel. Un article deliciós. Subscric el que dius sobre aquest llibre. Cada vegada que l’agafo començo a viatjar encara que sigui mentalment.