avatar

El temps del silenci

Rafael Romero,1960Fa uns dies vaig estar repassant revistes velles de fotografia per mirar de trobar un tema per l’article d’aquesta setmana. Sempre és interessant mirar enrere per saber d’on venim, vaig pensar. Al número d’hivern de la revista Camera International de l’any 1992 (versió francesa) dedicat genèricament al tema Guerra i Pau, hi ha un article dedicat a l’exposició El temps del silenci (La fotografia espanyola els anys 50 i 60), que aquell any va organitzar Pere Formiguera al Palau de Tokyo de París, amb el suport de la Generalitat i la Fundació Caixa de Catalunya.

No deixa de ser lloable que dues institucions catalanes promocionessin la fotografia espanyola. S’hi presentava l’obra de 8 fotògrafs: Rafael Romero, Joan Colom, Manuel Ferrol, Leonardo Cantero, Alberto Schommer, Jordi Olivé, Nicolas Muller i Gerardo Vielba. Ja sé que no és normal comentar una exposició de fa vint anys, però si més no, penso que pot servir per recordar l’obra d’uns fotògrafs que ens han deixat imatges d’aquella època de silenci, en blanc i negre. Heus aquí una breu introducció a cada un d’aquests fotògrafs.

Rafael Romero va néixer a Madrid l’any 1916. Oficial durant la guerra civil a les files republicanes, va caure presoner. Destituït de la seva feina de mestre, treballa d’infermer i s’inicia en la fotografia. Als anys seixanta fou reconegut oficialment com a fotògraf. Aquesta és la biografia que hi ha a l’article en qüestió. Donat que no n’he trobat res mes a internet, deixo la porta oberta per a qui pugui aportar més informació sobre aquest fotògraf.

De Joan Colom, l’admirat fotògraf del Raval, fa pocs dies ja s’en va parlar a espaifotografic i segurament hi haurem de tornar-hi en alguna altra ocasió. La seva obra bé que s’ho mereix. Deixeu-me dir que enguany la direcció de Sonimag, sabedors que s’havia quedat sense càmera, li van regalar una Leica X1!. Ho acabo de llegir al bloc The Wside.

"El emigrante" de Manuel Ferrol, 1956Manuel Ferrol, fill d’un faroner gallec, es va dedicar professionalment a la fotografia a partir de l’any 50. Ferrol fou l’autor d’una fotografia emblemàtica sobre la immigració, on es veu un pare i el seu fill desconsolats després d’acomiadar-se d’uns parents que s’embarcaven cap a Amèrica. La fotografia formava part d’un reportatge encarregat per l’estat. Durant el franquisme la foto va estar envoltada d’un cert misteri. Mentre la foto s’exposava i publicava arreu del món, sovint sense indicar-ne l’autoria o atribuint-la a algú altre, una part de l’oposició l’enarborava com a símbol del fracàs del règim. D’altra banda, i malgrat l’èxit de la foto, Ferrol no en va cobrar drets d’autor fins l’any 1980, quan s’en va publicar un llibre. Mentrestant, els protagonistes de la foto, pare i fill, un bon dia van enviar un advocat a casa del fotògraf, pensant-se que Ferrol havia fet una gran fortuna gràcies a la seva foto. Membre de diverses associacions fotogràfiques, entre elles l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Ferrol va morir l’any 2003.

Leonardo Cantero va néixer a Bilbao el 1907. Membre destacat del grup la Palangana de Madrid (Cuallado, Paco Gómez, Rubio Camín, Ontañón, Ramón Masats, Cantero), durant els anys 40 i 50 va destacar sobretot per les seves fotografies sobre el món rural espanyol. Més tard es va interessar també per la fotografia de natura, en especial pels insectes. L’any 2008, 13 anys després de la seva mort, el museu Reina Sofía va organitzar una exposició individual de les seves obres sobre el món rural.

Alberto Schommer, fotògraf d’origen alemany, nascut a Vitoria i resident a Madrid, ha estat reconegut com un dels millors retratistes de la transició, sobretot a rel de la sèrie de retrats psicològics que va publicar al suplement dominical del País. Schommer ha publicat una dotzena de llibres i ha exposat a destacats museus de tot el món.

"Donant-se foc" de Jordi Olivé, 1966Jordi Olivé va néixer a Alforja el 1929. Fa d’agricultor, pintor, escultor, músic i fotògraf. Les seves fotografies tracten sobretot de la vida rural catalana. De Jordi Olivé només n’he trobat tres fotografies al MNAC i una ressenya a l’Informatiu d’Alforja on s’informa que l’any 2008 la Coral Floc, l’Agrupació Fotogràfica de l’Alforja i l’Agrupació Fotogràfica de Reus li van retre un homenatge com a fundador i director durant 40 anys de la coral Floc, així com per la seva trajectòria com a pioner de la fotografia durant els anys 50. Si algú en tingués més dades li agrairíem que ens la fes arribar, per completar aquesta informació.

Nicolás Muller va néixer a Hongria el 1913. Després de viure a parís i a Tànger, es va instal·lar a Madrid el 1947. Col·laborà amb la premsa espanyola i també va fer treballs d’i·lustració per a editorials. De formació humanista, va entrar en contacte amb la fotografia a Hungria, el seu país natal, però l’arribada del nazisme a Europa (Muller era jueu) el va obligar a emigrar successivament a Viena, París (on va coincidir amb Robert Cappa i Brassai), Portugal i finalment a Tànger, on va obrir el seu primer estudi i on va publicar també els seus primers llibres: Estampas marroquies i Tànger por el Jalifa.

Fou precisament en aquesta ciutat magrebí on va conèixer Fernando Vela, secretari de la Revista de Occidente, gràcies al qual es va traslladar a Madrid. Allà va fer coneixença amb diversos intel·lectuals de la Revista de Occidente, la qual cosa li va permetre il·lustrar entre els anys 1966 i 1968 diversos llibres sobre Espanya amb textos d’escriptors vinculats a la revista. Entre ells Catalunya, amb introducció de Dionisio Ridruejo. L’any 1980 va deixar la fotografia i es va retirar a Astúries, on va morir. Conformen la seva obra paisatges, escenes de la vida quotidiana i retrats, tant de treballadors i pagesos com de personatges com Azorín o Pío Baroja.

"San Cristobal de Entrevinas" de Nicolas Muller, 1950Gerardo Vielba, fotògraf i crític de fotografia, va néixer a Madrid el 1921. Va començar a fer fotos de ben jove, quan tenia 14 anys. Participà a l’anomenada escola de Madrid, que va renovar l’escena pictorialista i de saló que aquells anys predominava a la capital. Més endavant, des del 1964 fins a la seva mort, l’any 1992, fou president de la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Al llarg de la seva vida va col·laborar en nombroses revistes de fotografia (Arte Fotográfico, Zoom, Nueva Lente, …) i va participar com a jurat en molts concursos fotogràfics, nacionals i internacionals. L’any 1962 va rebre el Premi Nacional de Belles Arts.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “El temps del silenci”

  1. Bon article i bona feinada que t’has fet, descobrint noticies i fotògrafs, algun de gairebé oblidat o desconegut per la majoria.

  2. Magnífic article, Miquel. És un plaer llegir els teus treballs, sempre interessants i fantàsticament el·laborats.

  3. He gaudit molt llegint-te Miquel… com sempre! Gràcies

  4. Un altre dels teus article magnífics que convé anar rellegint de tant en tant. Un plaer llegir-los.

  5. Moltes gràcies per aquest article! L’he gaudit molt!