avatar

Film is not Dead (II)

Qui escriu per voluntat ho fa sobre el que li agrada, l’encurioseix o el porta de cap i d’aquesta manera sempre queda una mica retratat sobre les seves dèries. A l’article anterior no tractava però de fer cap posicionament a favor de cap tendència, sinó més aviat a obrir un debat enriquidor al voltant dels dos sistemes: l’analògic o de pel·lícula  i el digital. Penso que hi va haver debat en els comentaris, encara que vaig trobar a faltar a més d’un dels que dominen el tema analògic, a veure si s’animen.

Aquesta comunitat s’ha format en part per la facilitat i immediatesa del propi medi digital i els seus integrants segurament hi seran més propers. Per això a més d’un li costarà d’entendre l’apropament a un sistema que no ofereix les avantatges d’aquest i no deixa de ser menys fàcil.

El fet però és que tot i els avantatges, hi ha qui a Càmeres dels dos sistemesoptat per fer el camí a la inversa. Alguns varen fer el canvi a digital i ara tornen a l’estadi anterior i d’altres van començar en digital i ara han vist com se’ls  obria una nova possibilitat creativa. Potser es un camí més dificultós, però en certa manera més agraït. Alguns ho veuran com un pas enrere i d’altres ho faran amb normalitat. No es tracta d’abandonar l’opció digital, sinó de tenir-ne una altra, veure el que ens ofereix la pel·lícula i saber en quins casos podria ser fins i tot millor poder-la utilitzar.

Penso que aquest retorn d’alguns es deu en part a les virtuts que ens ofereix la pel·lícula, potser una mica oblidades per la majoria. Però per altra banda crec que s’hi pot llegir un cert cansament, de masses megapixels, d’histogrames, de passos alts i de no voler saber quina serà la propera moda després de l’HDR. Crec que no es mala tria aquest camí, més natural, menys manipulat, més de voler fer fotos que de pintar, de inventar i composar fent fotografia i no amb les eines de PS. La pel·lícula en aquests casos pot ser un refugi per a qui està cansat de seguir aquest ritme.

Potser això encara no es prou visible, però només cal veure que els fabricants treuen al mercat noves pel·lícules, algunes de molt millors que les que hi havien abans del boom digital, per adonar-nos que alguna cosa s’està movent en aquest sentit…

La nova Kodak Portra 160Respecte a nou material sensible, ja en tenim referència de la Portra 400 i està a punt de sortir al mercat la Portra 160, una pel·lícula de color amb un gra extremadament fi i ideal per a ser escanejada. Ja fa temps que tenim la Fuji Neopan Across, una pel·lícula en blanc i negre, de gra molt fi i amb un marge molt alt per que no ens hagi de preocupar l’errada de reciprocitat i n’hi han de molt més especialitzades, per a processos creuats,  etc. A la web de R3 hi trobareu tot el material analògic que us calgui, per si algú s’anima. Son ràpids i si teniu algun dubte, contestaran a les vostres qüestions.

Hi ha qui segueix utilitzant el digital per la seva rapidesa, per a fotografia domèstica i casual, però que ni s’ho planteja per fer fotografia mes reposada, o fer grans ampliacions, o en fotografia de paisatge per exemple i coneguem el perquè d’aquesta tria.

Film vs digitalLa principal diferencia entre els dos sistemes, el trobem en les corbes de resposta i encara que és força més complex, intentaré simplificar-ho. A l’eix x esta representada l’exposició i al y la densitat del negatiu o la resposta de sortida de senyal en digital. Veiem que la corba de la pel·lícula dibuixa una s, la del sensor es una línia recta. D’alguna manera la resposta de la pel·lícula es més semblant a la nostra visió.

Imaginem que fem una serie de fotografies variant l’exposició, a f/16, 11, 8, 5.6, 4, etc. Cada cop hem doblat l’exposició. Això el sensor ho veurà de manera lineal, si doblem l’entrada de llum, doblem la sortida de senyal. La pel·lícula en canvi no ho veu d’igual manera, la corba de baix (taló) ens mostra les ombres, els mitjos tons estan representats a la part mes “recte” d’aquesta “corba”, i la part mes alta (espatlla) ens mostra les altes llums. Veiem que la pendent es suavitza quan arriba a certa densitat i aixo vol dir que a les altes llums tindran més tolerància a cremar-se que no pas el sensor lineal. Recordem que a més pendent de la corba indica més contrast i viceversa.

Si voleu saber més sobre corbes característiques de pel·licula, en aquest pdf us ho explica molt be.

Apart d’això, (segons en Guillermo Luijk) tots els canals del sensor no es saturen d’igual manera i per tant sempre hi poden haver dominants no desitjades a les zones on passa això, al voltant dels reflexos, núvols il·luminats, etc, cosa que no passa tampoc en pel·lícula.

Tampoc es gaire avantatjós com es distribueix la informació del sensor, la primera zona (a la dreta de l’histograma) tindria el 50% de variants tonals i la següent el 25%, i així doncs si anem baixant, la vuitena només 16 tons, en el cas dels 12 bits. Per tant a les ombres hi ha molt poca informació i si ho comparem amb la pel·lícula a tot arreu tindrà la mateixa informació i sense soroll a les ombres.

Fetes a 1/500, 1/125 i 1/30. Fila de dalt en pelicula i baix digital. Del web "Keep Film Alive"En aquesta pàgina podreu veure una comparativa on es veu en imatges l’efecte a les altes llums. Hi ha fotos fetes amb pel·lícula i amb sensor, a -2, 0 i +2, veureu alguns efectes que potser us resultaran familiars. He utilitzat les imatges de la moto d’aquesta mateixa web, per poder-ho veure directament a l’article.

No he tingut temps de demanar permís a l’autor, espero que no es molesti, doncs clarament es fa referència a l’article en qüestió.

No us ha sorprès una mica? Creieu ara que la pel·lícula encara pot competir amb el digital? Ens han fet creure el que no era i potser la pel·lícula guanya en segons quines condicions?

Segurament si comparem els sensors full frame actuals vs el 35 mm aquestes avantatges no son gaire justificades degut a la flexibilitat en el revelat i potser fins i tot la resolució aparent ens faria decantar pel digital, però no seria així a la comparació amb el mig format. I si algú està interessat en fer el pas al mig format, a Ebay pot trobar càmeres fantàstiques a preus de riure, si ho voleu potser podríem fer un llistat de models interessants per a introduir-se en aquest mon.

"At Last to Rivendell" de Tristan CampbellSospito que Tristan Campbell de Abosulutely Nothing (que ens recomanava l’Atzu), que abans utilitzava una 5D i ara també s’ha passat a la pel·lícula (utilitza plaques de 4×5 i 8×10 polsades), a les ultimes fotografies que hi veiem explota aquesta característica i ens demostra que podem utilitzar pel·lícula per aquests casos on hi han grans contrastos, amb avantatge sobre el digital. Algú s’atreveix a fer la foto de l’esquerra en digital?

Espero que aquest article desperti la curiositat d’algú, tregui la pols a la càmera i la tregui a passejar, la provi i gaudeixi d’aquest “nou” instrument i descobreixi noves possibilitats. Tancar-se només en el digital es limitar-se a d’altres solucions. Cada nova pel·lícula es com nou sensor, diferent i amb característiques i resultats diferents. Val la pena fer un tast del sistema analògic, no cal renunciar a res, sempre podem tornar al digital, sense por, no ha de resultar-nos car provar-ho.

Per la xarxa podeu trobar pàgines de gent que utilitza l’analògic habitualment i també fòrums on compartir les vostres fotografies i experiències, en català no n’he trobat, aquests son en castellà: Cufae (Comunidad de usuarios de la fotografia analógica en español), Analógico mola más (grup de discussió a través de Flickr), o un de molt recent creació, que és diu Formato Medio i evidentment es sobre mig format, analògic es clar.

Un altre petit símptoma d’aquest “retorn” podria ben be ser l’obertura d’una botiga a Barcelona, al barri de Gràcia. Es diu Nostàlgic , i és una botiga dedicada exclusivament als amants de lo analògic. Hi podem trobar càmeres, carrets, fotografies, etc. Aquí teniu la pàgina de Facebook.

I hi ha qui va més enllà encara i utilitza tècniques més antigues encara pel seu propòsit fotogràfic, com els de l’Atelierretaguardia o com la Lola Montserrat amb qui tindrem el gust de compartir el proper taller. La qüestió es poder gaudir de tot aquest mon de possibilitats que tenim a l’abast, remenar, descobrir i aprendre, no anar per la drecera sinó buscar sempre el camí llarg, el que diuen que porta a Itaca…

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris24 comentaris a “Film is not Dead (II)”

  1. Molt bon exemple el de la moto, esta clar que la resposta a les altes llums no te comparació. I encara que no hi tinc personalment massa interès per ara, em sembla molt bo que hi hagi aquest corrent revifant-se doncs remenant es quan surten coses noves, tant malentesos com noves visions.

    Per la meva part, de moment, tinc un cert plantejament de intentar apropar-me amb digital als resultats que m’agraden vinguin d’on vinguin i estic veient coses en pel·lícula que ho fan. Però al final sempre queda nomes la foto, deslligada dels medis utilitzats. Potser en lo únic que discrepo es que en fotografia el camí sigui lo important, mes que el resultat. Ho dic com a autocrítica, que la cerca de nos medis i tècniques no sigui una excusa per no plantejar-se una idea final (o per no enfrontar-se al la manca de la idea! que sospito que es a on he estat els darrers anys :-).

    Estic ben d’acord en que la immediatesa del digital alimenta la superficialitat constant en fotografia, segurament el filtre de la “incomoditat” analògica es eficaç a l’hora d’impedir que la banalitat sigui tan massiva… encara que vull pensar que es un problema d’actitud mes que de medis.

  2. M’havia quedat amb les ganes llegir la continuació del article i he de dir que no m’ha decebut pas.

    Estic amb tu en que estem davant de dos mons que poden conviure, i que no estan enfrontat. Son dos camins que es poden explotar i gaudir.

  3. En primer lloc moltes gràcies per elaborar una rticle tan ben documentat i exposat.
    Jo segueixo dient que per a mi la fotografia analògica és massa cara costosa en temps.
    Dit això, cadascú escull la seva afició i es gasta en ella els diners que pot.

    M’explico, al meu darrer reportatge vaig disparar més de 800 fotos. Algú dirà qeu no era necessari i potser té raó pero jo treballo així, dividim 800 en rodets de 36 de color, surten més de vint rodets, multipliquem pel que valguin. Després s’ha de ser soci d’una agrupació fotogràfica que tinguji laboratori en color i pagar la quota mensual i la part proporcional de líquids, papers etc. Després el temps per a revelar , escollir etc.

    Això no demostra que el digital és més barat que l’analògic sinó que ho és per a mi.
    Ara bé suposem que sóc un romàntic i em compro una Hasselblad analògica bona de segona mà amb objctiu únic (uns 1800 euros a ebay) suposem que em limito al blanc i negre, suposem que em penso molt i molt quina foto he de fer abans de disparar. Suposem qeu disparo poc i molt bo. Suposem que tinc laboratori de blanc i negre comprat de segona mà per dos rals. I suposem que els pocs encàrrecs que tinc són de clients sense pressa o que em dedico només al concursos. Llavor sí, això no seria car per a mi ni em demanaria tant de temps però llavors hauria de ser un manetes mab el termòmetre, liquids, safates, amppliadores, màscares manuals, duresas de paper etc etc (ho vaig fer molt de temps)
    Estic parlant tota l’estona des del punt de vista d’un amateur amb petits encàrrecs que no es guanya la vida amb això. Ara bé si jo tingués el geni o la constància o la capacitat de treball i sacrifici personal d’ Isabel Muñoz, Chema Madoz o Gervasió Sánchez que viuen molt i molt bé de l’analògic potser em canviaria. però sóc un fotògraf amateur normal i corrent i vaig a “lo” pràctic.

    Moltes gràcies de nou per la teva dedicació.

  4. El meu plantejament, ja és sabut, però he de reconèixer Pep, que els dos articles, si en un principi em pensava que responien clarament a una actitud nostàlgica, ara ho hauria de matisar molt més. Ho he trobat molt interessant i cal reconèixer que la corba de resposta fa pensar, i admeto amb gust, que efectivament és una via interessant a experimentar per alguna gent.

    Sobre en Tristan, no hi estic d’acord. En aquest cas sí que considero que és un tema purament nostàlgic o per provar altres sistemes i sortir de la rutina (estaria bé fer-li la pregunta a ell…), ja que si mires bé la seva web, hi trobaràs imatges en digital on penso que estarem d’acord que resol perfectament qualsevol problema tècnic amb les altes llums en digital (presumeixo que deu ser una combinació eficaç de filtres degradats i destresa en la utilització de PS).

    Independentment de tot plegat, et felicito per l’article, més que res perquè de partida em va semblar una broma, i vist i analitzat trobo que efectivament pot ser força factible per la gent que hi vulgui dedicar el temps i els diners, en un context bastant concret (continuo pensant, com tu també dius, que no es factible que massivament es pogués passar un altre cop a la pel·lícula…).

  5. Com dius Atzu, no crec que hi hagi un èxode cap a l’analògic, ni tan sols ho he suggerit, només que algunes persones han recapitulat i han tornat i d’altres ho proven. Jo soc dels que intentaré provar una temporada a fer-ho com abans, d’altres ho faran per altres motius. I altres que ni us ho plantegeu.

    Osselin, fas una mica de trampa punyeteru, si hagués de tirar 800 fotos també ho faria en digital. Però les has ampliat totes? No les podries portar a ampliar igual les que triessis en pel.licula? Si et costaria lo mateix, apart dels carrets es clar… Llavors tan car no es… (Ep que quedi calar que jo tampoc tinc cap intenció de tancar-me al laboratori, eh, que no parlava d’això)Poses una Hassel però hi ha càmeres analògiques que a la porta de casa et costen 20 euros, mira si en pots tirar de carrets amb el que t’estalvies…

    Gràcies per les “gràcies” ;-)