avatar

Pel·lícules Kodak Portra 400 de regal!

Kodak Professional Portra 400Qui diu que la pel·lícula és morta? Qui és que ha postulat que la fotografia química ja és cosa del passat? Doncs fos qui fos, es diria que anava força errat. O això és el que volen demostrar la gent del British Journal of Photography i Kodak. Que vol dir tot això? Anem a pams…

Comencem per explicar que el passat setembre de 2010 va presentar una nova pel·lícula negativa en color, la Kodak Professional Portra 400, que ha de substituir gradualment les anteriors Portra 400NC i 400VC. Que té d’especial aquesta nova pel·lícula, a banda de l’atreviment que aparentment suposa el desenvolupament d’un nou film en plena era digital? Doncs sembla ser que garanteix una reproducció extremament fidel dels colors, especialment dels tons de pell. A més, segons el fabricant, és la pel·lícula negativa en color de 400ASA amb el gra més petit del mercat. Això i l’especialment estudiada estructura de la seva emulsió la fan idònia per ser escannejada. Com que a Kodak no estan per bromes, la Portra 400 és disponible en un ampli ventall de formats: 35mm, 120/220 i 9×12.

Però la cosa no acaba aquí! Resulta que, no prou contents amb haver presentat aquesta nova pel·lícula, el mes passat Kodak en va presentar un altre: la  Kodak Professional PORTRA 160. Pel que sembla, com la seva germana Portra 400, mostra un gra mes fi que qualsevol de les seves competidores, excel·lent reproducció del color i tons de pell i una molt generosa latitud. Segons Kodak, els resultats obtinguts amb aquesta pel·lícula són de tal qualitat que no és precís tractament digital posterior, un cop escannejada.

En els darrers temps han desaparegut pel·lícules que ens eren ben familiars als que hem fet servir provetes i termòmetre abans que el ratolí, com la Professional PLUS-X 120, o algunes inclús mítiques, com la Kodachrome. Altres aguanten, però més amenaçades que el goril·la de muntanya, com les Fujifilm Neopan 400 i 1600. Però en contrapartida, alguns fabricants encara s’atreveixen a invertir en investigar i produir noves emulsions, plantant cara al domini digital a l’estil de Numancia. Quines coses!

De tot plegat, als aficionats ens toca treure tot el profit que puguem, que és l’avantatge de no haver-se de jugar les garrofes. Els que havíem practicat la fotografia química, encara en podem gaudir. O inclús millor, fer una mixtura formidable entre els dos mons, aquell i el digital: podem provar pel·lícules modernes, jugar amb processos de revelat alternatiu i finalment, digitalitzar les fotografies amb un escànner i extreure’n el màxim rendiment amb les eines d’edició digital. Genial! Els que mai han tingut contacte amb el món de la fotografia tangible i no instantània, si tenen la curiositat, no els ha de costar gaire fer-hi una capbussada. Ànims!

A que treu cap tot aquest embolic? Doncs al final només us volia dir que, si us ve de gust, podeu provar la Kodak Professional Protra 400 sense gastar cap diner. Com gairebé he començat dient al principi d’aquesta parrafada, el British Journal of Photography i Kodak sortegen 100 rotlles de la citada pel·lícula. Només cal contestar tres preguntes, enviant les repostes per email a bjp.news@bjphoto.co.uk abans del 16 de març, i complir la condició de ser seguidor (fan) de la pàgina de BJP a Facebook. Per si us animeu a participar, eus aquí les preguntetes traduïdes:

  1. Quines dos populars pel·lícules de Kodak han estat substituïts per la Kodak Professional Portra 400?
  2. De quina línia de pel·lícules cinematogràfiques ha pres Kodak la tecnologia per produir la seva nova pel·lícula Professional Portra 400 film?
  3. En quins formats és disponible la pel·lícula Kodak’s Professional Portra 400?

Com podeu veure, això de que la pel·lícula és morta… I un bé negre! No enterreu l’avia que encara belluga!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris9 comentaris a “Pel·lícules Kodak Portra 400 de regal!”

  1. Penso que en Bicimann fa un diagnòstic ben encertat. Una part de genuïnament interessats i un altre part de gent que s’apunta a una moda molona més (LOMO?).

    Jo també crec que hi ha un cert ressorgiment de la fotografia química -pura o complementada amb tècnica digital-, però tinc la sensació que aquest moviment no té la mateixa intensitat a tot arreu. Per exemple, al Japó la cosa sembla que va bastant forta. Jo diria que aquí no tant.

    En qualsevol cas, obviant qualsevol consideració nostàlgica-casposa, penso que fer un tast dels procediments tradicionals (o inclús antics) pot ser una molt bona experiència pels que no ho han conegut, una manera de contemplar la fotografia amb un esquema mental diferent, un altre estil de treball més reposat que el digital (força dominat per la impulsivitat i el rebuig automàtic dels errors, sense marge per la reflexió).

  2. Això que apuntes en tu últim paràgraf, Joan, em sembla molt interessant. Els que no hem conegut, o millor dit els que abans de l’era digital fèiem diapositives i algun carret, el que avui podríem anomenar “a nivell usuari” veiem amb interès tot aquest procés. Avui amb la tranquil.litat que dóna l’edat i l’experiència que es va adquirint a poc a poc gràcies al digital sentim el regustet amarg de no haver gaudit d’aquest “pensar abans de disparar” i aquest esquema mental diferent del que parlaves. Jo imagino que el digital ja ens va bé als que tenint el temps pràcticament copat per les obligacions i no ens podem permetre el “luxe” de gaudir en la seva justa mesura del químic. És com l’assignatura pendent que sempre hi és … pendent. Que llàstima!

    Parlo en plural perquè crec que hi ha molts en mi mateixa tessitura

  3. Penso que a la llarga serà com diu en Biciman, una moda, la tendència es al digital, es imparable i a nivell usuari insuperable i totes les avantatges que se li vulguin trobar.

    Això es cert i encara que pugui produir-se el fet de buscar potser el punt que no s’hi troba en el digital, tard o d’hora el procés analògic sinó mort, quedarà com una tècnica alternativa.

    Potser si que això de tornar a l’analògic alguns ho faran per esnobisme, però segur que hi ha qui ho farà per raons més intimes.

    Jo mateix no ho he descartat mai i ara hem torna a picar el cuquet seriosament. I en tot això hi ha una cosa certa i que per mi és el més important, jo no “disfruto” com abans i m’agradaria tornar a sentir aquell puntet… que el digital no em dona. (per mi, es clar)

  4. Una dada objectiva que no desmenteix res del que esteu dient de si és una moda o no: Acabo de parlar amb el laboratori Còpia (per coses personals) i en la conversa ha sortit el tema i m’han dit que estan revelant negatiu molt més que fa un temps i que els clients demanen “revelar i escanejar” enlloc de “revelar i contactes”

    Personalment no crec que em plantegi el fotoquímic com a moda sino com a un procés de fa un cert temps. No em sentia còmode i anava deixant anar comentaris aïllats fins que un bon dia em vaig retrobar amb “la llum” després de Fotogenio’10. És com un manera de retrobar-me amb l’ofici, el mateix ofici que transpirava en Joan Vehí i que em va tocar la fibra… i si no hi ha més remei, intentar aferrar-me a les paraules de l’entrevista amb el Momeñe quan diu: “llegar a sentir que una 5D pueda ser una cámara de placas”. Abans de treure la pols a la meva càmera de plaques ho vaig intentar amb la D700, i no hi vaig aconseguir…