avatar

Dom Bonaventura Ubach, també fotògraf?

Bonaventura Ubach al seu estudiSi fem un repàs a la història del nostre país, trobarem sense gaire dificultats diversos personatges absolutament fascinants, bé pels seus èxits, bé pel conjunt de la seva vida. I un d’ells, sense cap mena de dubte, fou el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach.

Situem-nos. Segurament, molts dels que llegiu aquest post haureu estat alguna vegada a Montserrat. Amb una mica de sort, haureu visitat el magnífic museu situat a sota la plaça que dóna pas al santuari. Si és així, segurament recordareu que, de fet, són dos museus: un museu dedicat a l’art, i un altre dedicat a arqueologia i història de l’Orient. Doncs bé, el mèrit d’aquest darrer fou del pare Ubach, un orientalista fascinant, capaç de parlar àrab, grec, hebreu i siríac, a banda de llatí i les principals llengües occidentals. De fet, el pare Ubach, nascut a Barcelona el 1879, entrà als quinze anys al monestir de Montserrat. La clausura, malgrat tot, semblava no estar feta per a ell. I és que el 1906 ja marxà a viure quatre anys a Jersusalem. Grup de fidels musulmans a BagdadL’objectiu era treballar en la documentació per a preparar la traducció catalana de la Bíblia que es duia a terme a Montserrat, però la seva curiositat anà més enllà, mirant de trobar i descobrir el valuós patrimoni de l’antiguitat bíblica. D’ell se n’expliquen moltes anècdotes, i és que després de Jerusalem tornà diverses vegades a l’Orient: a Alep, Babilònia, Alexandria, el Caire, el Sinaí… Mica en mica, anà comprant, negociant i regatejant per peces d’alt valor històric, que feia enviar al monestir de Montserrat, on l’abat Marcet, que li donava suport, les rebia.

Es diu que fins i tot havia comprat peces al director del Museu de Caire, que era amic seu, i que d’altres peces eren regals d’arqueòlegs francesos i anglesos, amb qui establia relació. Precisament, és gràcies a ell que a Montserrat hi ha una mòmia egípcia. D’aquesta se n’explica una anècdota ben curiosa: es veu que quan va arribar aquí, evidentment va haver de passar per la duana. El funcionari de torn, buscà i rebuscà entre els epígrafs possibles, però tot semblava indicar que la mòmia no podria entrar al país: no existia cap tipus de categoria per a aquest objecte. Es diu que llavors el pare Ubach preguntà: -i si la fem entrar com a bacallà sec? El funcionari, davant de l’atzucac, ho veié bé, i amb aquest epígraf passà el tràmit de la duana.

Ruïnes de BabilòniaEl pare Ubach retornà a Montserrat definitivament el 1951, i s’hi quedà fins a la seva mort, el 1960. Com a curiositat, es veu que va seguir oficiant les misses segons el ritu siríac (i no segons el llatí, propi d’aquí). Una vida, com veieu, per a escriure’n unes memòries, o fins i tot una novel·la. I perquè no som americans, que si no encara en faríem una pel·lícula!

Ara bé, per què en parlem aquí, d’ell? Com podeu imaginar, aquest Indiana Jones català va aprofitar els seus viatges per a fotografiar els pobles i les persones que descobria per les terres de l’Orient. En total, són unes 10.000 fotografies, que es conserven al Museu de Montserrat. En podeu veure algunes en aquesta galeria online de la revista Sàpiens, però també a l’exposició que s’acaba d’inaugurar a Barcelona, a la capella de Santa Àgueda de l’antic Palau Reial Major. L’exposició mostra una tria de peces de la col·lecció oriental del Museu de Montserrat, així com fragments del seu dietari, i vint-i-quatre fotografies fetes per ell. En aquest enllaç i en aquest altre hi trobareu més informació.

Després diran que la vida de monjo és avorrida!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Dom Bonaventura Ubach, també fotògraf?”

  1. Gràcies Jordi, sempre ens descobreixes coses que d’altra manera no sabríem. Poc que ho sembla que la vida de monjo hagi de ser tant prodiga, com a mínim en fets tant poc espirituals…

  2. En un dels vincles he vist que hi ha una novel·la del Martí Gironell que tracta de la vida del Bonaventura Ubach, es diu l’arqueòleg.

    http://www.lavanguardia.es/libros/20101125/54076998666/gironell-novela-el-legado-de-bonaventura-ubach-en-el-museo-biblico-de-montserrat.html

    Potser es una bona recomanació per aquests dies…

  3. no tenia ni idea de qui era, ara ja si, gràcies. aquests personatges històrics i anònims sempre em criden l’atenció…

  4. Moltes gràcies Jordi. Tinc a la lleixa de llibres pendents de llegir aquest que referència en Pep, desprès del teu article el passaré davant d’altres.

  5. Una història interessantíssima !