avatar

La maleta mexicana de Robert Capa

Fa uns anyets, parlant sobre la mort de Cornell Capa, vam esmentar de passada l’anomenada “maleta mexicana”. Avui ens hi aturarem, ja que la història d’aquesta “maleta” bé s’ho val, ja ho veureu!

Per a entendre la significació i el valor de la “maleta”, però, cal que primer de tot ens traslladem a l’Espanya Republicana, exactament a l’any 1938. Robert Capa, fotògraf de guerra, que ja havia fotografiat la Guerra Civil Espanyola en companyia de la seva companya, Gerda Taro, just després de la sublevació militar, retorna al país en guerra per a cobrir la darrera desfeta de les tropes republicanes. Capa documenta la caiguda de Barcelona, la fugida dels exiliats, i l’internament en camps de concentració a la Catalunya Nord (a Argelers i el Barcarès).

Capa, però, no podem oblidar-ho, s’havia significat políticament amb els fronts d’esquerres, alhora que era ell mateix un exiliat jueu de nacionalitat hongaresa (el seu nom real no era Robert Capa, sinó Ernest Andrei Friedmann). Malgrat que residia a França, la situació d’Espanya al sud, i les intencions del govern alemany pel nord feien que el clima de l’època no fos gaire segur per a la gent del seu perfil. Quan les tropes de Hitler iniciaren la invasió de França, Capa optà per fugir de la Vella Europa, i buscar refugi als Estats Units, un país on semblava que els perills serien menors.

En el moment de marxar, sembla ser que Capa confià al seu ajudant de laboratori, Imre Csiki Weisz, tres caixes de negatius, amb fotografies seves i dels seus companys Gerda Taro i David Seymour. Weisz s’havia de quedar a Paris, i això permetria que els negatius romanguessin sota una protecció adequada. El cas, però, és que Weisz també era jueu, i ben aviat s’adonà del perill que corria la seva vida si no marxava del país. Es preparà per al viatge, però no abans sense deixar en bones mans els negatius de Capa: els portà a l’oficina de l’ambaixada mexicana de la França de Vichy, on sembla ser que l’ambaixador, Francisco Aguilar González, se n’apropità i se’ls endugué cap el seu país. Aquests documents, finalment, es donaren per perduts, ja que durant dècades ningú no en sabé trobar la ubicació.

La “maleta” mexicana (que, com hem vist, no és una maleta, sinó tres caixes), tanmateix, reaparegué com per art de màgia l’any 1995, quan un dels hereus de Francisco Aguilar els cedí a Benjamin Tarver, qui es posà en contacte amb una universitat americana demanant assessorament sobre el contingut dels negatius. Això arriba a les orelles de Cornell Capa, i és ell qui bateja la famosa “maleta mexicana”. Actualment, el fons és en mans de l’International Center of Photography, institució que l’ha digitalitzat, i que en fa la difusió.

I, què conté aquesta maleta? D’entrada, fotos de la Guerra Civil, de les batalles de Brunete, Terol, Segovia, del Segre… I imatges dels camps de concentració on el govern francès interna els exiliats republicans. En total, 136 pel·licules, i més de 4,000 imatges d’una guerra sagnant i d’una postguerra no menys bàrbara.

Si voleu fer-ne una ullada, podeu visitar la galeria que els dedica el portal Slate, amb fotos de l’agència Magnum. Igualment, si voleu saber-ne més, podeu llegir aquests dos articles del diari El País: aquest i aquest.

Finalment, el dubte és: després de conèixer la història de la maleta de Centelles, i la història de la maleta mexicana, creieu que quedarà encara alguna altra maleta per descobrir?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “La maleta mexicana de Robert Capa”

  1. Una informació mot interessant d’una “maleta” plena d’Història.

  2. Molt interesant article, Jordi!Jo si crec que seguiran havent maletes i caixes “perdudes”. Aquestes serien les dels fotògrafs reconeguts. També hi haurà calaixos, baguls i armaris plens de fotografies anònimes que seria interessant rescatar de l’oblit.

  3. Jordi bona informació, que mes voldríem que un dia pujar a les golfes dels avis i trobar-nos amb una caixa plena d’imatges perdudes.

  4. Espero que es segueixin trobant moltes mes maletes com aquestes . Molt bona informació Jordi !

  5. Molt interessant Jordi. Gràcies.
    En el futur es trobaran pen drives o disc durs externs oblidats en golfes…