avatar

Rania Matar: retrats en la seva salsa

"Helen Mei 18, Boston MA, 2010" de "A girl and her room", Rania MatarCom tants altres cops, aquesta ha estat una trobada producte de la pura casualitat. Bé, en part casualitat i en part que havia de trobar quelcom per respondre al meu compromís de cobrir el dilluns amb alguna aportació que pugui resultar de cert interès per algú. Ja us podeu imaginar que sovint no és una qüestió que tingui una sol·lució immediata i còmode. Sí puc dir que, en aquest cas, crec haver ensopegat amb un petit tema que pot tenir la seva gràcia.

Es tracta de la feina d’una fotògrafa, la Rania Matar, que m’ha semblat certament interessant. He arribat a parar a la seva web atret per una sèrie de fotografies en particular, de la que faré comentari després, però la veritat és que no n’he tingut prou. Una ràpida visita a les diferents galeries en les que mostra els seus projectes m’ha fet veure que es tracta d’una fotògrafa amb una increïble habilitat per fer-se invisible o aconseguir la més profunda complicitat amb els subjectes de les seves imatges. I és que totes les fotografies de la Rania són amb, sobre o de persones, digueu-li com vulgueu.

Jo diria, però, que les fotos de la Rania són retrats amb context, i haig de confessar que aquesta mena de plantejament m’agrada particularment. Els personatges que retrata es mostren en el seu entorn habitual, el seu món, ja sigui compartit amb la família o petita comunitat o bé el més íntim i personal. Penso que són ben bé “retrats en la seva salsa”.

Aquí és precisament on vull introduir la sèrie que m’ha empès a visitar el web de la Rania Matar. El títol general és A girl and her room. Es tracta d’una col·lecció de retrats de noies en plena adolescència, retratades en el lloc que els adolescents acostumen a convertir en el seu refugi personal i íntim. En aquest sancta sanctorum poden donar lliure expressió de la seva personalitat efervescent i canviant, del seu menyspreu i rebuig pels valors dels adults, les seves inseguretats, aspiracions, temors… En conseqüència, res pot ser més revelador i definitori que aquests bunkers personals, que parlen a crits sobre la persona que hi habita.

La mateixa Rania ens diu que aquests és un projecte viu, que continuarà fent créixer amb fotografies de noies adolescents, soles a la seva habitació, dels EEUU i la resta del món.

Penso que val la pena que hi feu un bon cop d’ull. Ho recomano especialment als pares que tenen o han tingut contacte directe amb aquests éssers que sovint es gronxen encara entre dos mons, el del nen despreocupat i l’adult responsable, a falta de la darrera empenta que els converteixi en les persones que ja s’endevina que seran.

Quan acabeu amb aquesta galeria, jo us recomanaria que trobeu el temps per fer un recorregut per les altres. Mostren treballs d’un caire potser més de foto-reportatge, però sense renunciar en cap moment a una notable delicadesa i la sensibilitat expressiva. D’aquestes altres galeries, potser la que he trobat més corprenedora és l’anomenada What Remains, en la que excepcionalment Rania no retrata cap persona, sinó l’absència, el rastre, el que queda desprès de la tragèdia.

D’un to molt diferent però igualment recomanable és Family Moments, una visió ben singular, fresca i vital de moments relaxats i inconscients, de la més pura naturalitat infantil, en situacions de quotidiana activitat familiar.

Espero que us animeu a comentar el que us ha semblat el treball d’aquesta fotògrafa. Sense cap intenció de influir les vostres opinions, jo la he trobat sensacional.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Rania Matar: retrats en la seva salsa”

  1. De moment i per falta de temps només he pogut mirar la galeria de “A girl in her room” i m’ha cridat molt l’atenció la coherència dels tractaments que fa, pràcticament totes les fotografies tenen nom i cognoms, els de l’autora. És com el que parlava Noneñe, els retrats no són dels retratats sinó que són del fotògraf. M’ha agradat la frescor i naturalitat de tota la sèrie. En algun moment se m’ha passat pel cap les fotografies (salvant les distàncies) que fan els adolescents a través de la seva càmera web on es mostren ells en el seu entorn.
    Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció en el títol de la notícia és la inclusió de la paraula tabú “salsa”. ;)
    Gràcies per l’article, Joan!

  2. Els autors joves també tenen cabuda a espaifotografic. Sobretot si tenen coses a dir i saben com fer-ho. Bona feina Joan.