avatar

El naixement de la fotografia

Punt de vista des de la finestra a Saint Loup de Varennes, de Nicephore Niepce (1826)Quan Niépce, cap a l’any 1826, va fer el que es considera la primera fotografia, o heliografia, tal com ell les anomenava, poc que es podia imaginar que al cap de cent vuitanta anys, la fotografia s’hauria desenvolupat tant com per permetre fer la quantitat ingent de fotografies que actualment s’estan fent.

Ho dic perquè acabo de penjar una foto a Flickr, i en mirar de localitzar-la entre les darreres fotos penjades al portal, m’ha resultat del tot impossible. En un minut hom hi havia penjat més de sis mil fotos! Que, si no m’equivoco, venen a ser unes 360.000 fotos cada hora. I això només a Flickr.

Sembla que per fer aquella heliografia, Niépce va necessitar una exposició de diversos dies. Ara, en canvi, en mil·lèssimes de segons podem fer una foto i mostrar-la en un tres i no res a tot el món.

A la primera foto de la història hi podem veure les siluetes d’unes cases i un arbre a l’esquerra. Això, al menys, és el que diuen els llibres, que parlen sempre a partir de reproduccions de l’obra, perquè la peça original, una placa d’estany que es conserva a la Universitat de Texes, està molt deteriorada i en prou feines s’hi distingeixen unes ombres.

Però, si t’hi fixes bé, a la foto no hi ha un arbre, hi ha un home de patilla llarga i probablement amb barba, davant d’una taula inclinada, com la d’un dibuixant. A l’esquerra de la foto, un ninot esquemàtic fet amb tres línies de color clar, està dansant. La foto està emmarcada per dos personatges orientals, a jutjar pels barrets triangulars que porten. Al fons hom distingeix l’horitzó llunyà del mar, amb una petita vela que en sobresurt.

Punt de vista de l'estany de Banyoles, NiepcePerò, si gires la foto, que és tal com la deuria veure Niépce per primer cop, hi veurà, ni més ni menys, que un paisatge de l’estany de Banyoles, amb una de les seves característiques pesqueres reflectida a les tranquil·les aigües del llac, mentre un enorme ocell blanc, quasi prehistòric, planeja damunt les aigües amb les seves ales esteses. Una estranya edificació tanca la imatge per l’esquerra. El fet que Niépce pogués obtenir una imatge de Banyoles en una cambra obscura situada a Saint Loup de Varennes, és un misteri encara per resoldre!

El cert fou que Niépce havia aconseguit fixar una imatge sobre una placa metàl·lica impregnada d’asfalt o betum de Judea.

Després vindria Daguerre, amb qui Niépce s’associaria fins que va morir, l’any 1833. Llavors, Daguerre va perfeccionar l’invent del seu soci, i al 1833 ja  tenia a punt el procediment que portaria el seu nom: el daguerreotip.

Consistia en una placa  de coure recoberta de plata sensibilitzada amb vapors de iode que, en ser exposada a la llum a dins d’una cambra obscura, i després de revelar-la amb vapors de mercuri, proporcionava una imatge fixa amb molt de detall. Cada daguerreotip era però una peça única, una imatge damunt d’una placa metàl·lica.

Els temps d’exposició es van anar escurçant paulatinament: a l’any 1830, per fer una fotografia (un dia d’estiu al migdia, que és quan hi ha més llum) calia una exposició d’entre 10 i 120 minuts. A l’any següent, el temps s’havia reduït a 8-12 minuts i al cap d’un any, i en un dia d’hivern, ja només calien 5 minuts d’exposició. Un any més tard les investigacions amb noves substàncies que acceleraven el procediment ja permetien exposicions de només 10 segons.

Aquests avenços van permetre fer els primers retrats de persones, que en pocs anys es van popularitzar molt i van afavorir l’obertura de diversos establiments de daguerreotipistes, tant a Amèrica del Nord com a Europa. Establiments que normalment estaven situats a les golfes dels edificis, on hi havia més llum, ja que els retrats s’havien de fer amb llum de dia. Tal va ser l’èxit del daguerreotip que als Estats Units fins i tot es va fundar la ciutat de Daguerreville, dedicada a la fabricació de plaques. La complexitat del procediment, el fet que no es podien fer còpies, la manca de color i la fragilitat del suport, van propiciar que paral·lelament al daguerreotip s’anessin experimentant procediments alternatius com el calotip, que utilitzava el paper com a suport. Finalment però, durant l’Exposició Universal de Londres de l’any 1851, es va presentar un nou procediment: la fotografia a partir d’un negatiu sobre vidre al col·lodió. Una tècnica que amb el temps va esdevenir el procediment definitiu. Al menys fins a finals de la dècada de 1870.

La informació per fer aquest article està extreta del llibre L’image revelée. L’invention de la photographie, de Quentin Bajac, llevat d’algunes llicències forassenyades que el lector intel·ligent haurà endevinat fàcilment.

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “El naixement de la fotografia”

  1. Casualitat?? Aquesta tarda, al programa Divendres de TV3, Tino Soriano ha explicat des de Banyoles com es fotografia una pesquera de l’estany.