avatar

Entrevista amb Lola Montserrat.

El company Joan Porredon entrevista a la Lola Montserrat, que ens farà de ponent el dissabte 18 de juny al Taller de tècniques fotogràfiques del s. XIX.

Lola, com t’agrada ser presentada?

Fotògrafa, docent? La veritat m’és ben igual. De fet sóc una fotògrafa a qui li agrada compartir el que sap.

Tens una àmplia experiència en el camp de la docència. Ensenyes Photoshop i també les tècniques del segle XIX… Consideres que són coneixements complementaris o antagònics?.

Totalment complementaris.

Entre els dos extrems, on et situaries tu?

Home, doncs depèn del dia. La veritat és que avui dia no es pot entendre la fotografia professional sense l’utilització de Photoshop. Per altra banda, el fet de conèixer altres tècniques de positivat fa que encaris els teus projectes personals amb certa garantia d’èxit. És important tenir alguna cosa a dir que sigui interessant, el fet que ho diguis en digital o en un paper salat és només una ajuda que fa que arribi millor a l’espectador. Cada projecte es diferent.

Aquests procediments, de forma genèrica, els podem veure anomenats de maneres diferents: alternatius, antics, del segle XIX, pre-fotogràfics… Quina seria la nomenclatura més precisa? Quines tècniques o procediments encaixarien dins a cada nomenclatura?

Doncs, concretament, les dues tècniques que farem en el taller son del segle XIX. Ara, que passa si les anomenem alternatives? Clar que, avui, gairebé podríem anomenar alternatiu al paper baritat, oi?

Al taller del dia 18 de juny aprendrem a fer Cianotipia i Paper Salat. Què els uneix i que els separa?

…A nivell del procediment?

Paper Salat sobre paper d'aquarel·laLes dues son tècniques del segle XIX i són tècniques de positivat. El positiu l’obtindrem per contacte. Necessiten la llum del Sol per obtenir les copies ja que els materials són molt poc sensibles. L’emulsionat és manual, a partir d’uns químics i es pot fer gairebé sobre qualsevol tipus de paper o roba.

A partir d’aquí no s’assemblen en res més. El paper salat l’obtindrem per enfosquiment de la plata i, per tant, caldrà fixar-lo. La Cianotipia es una tècnica que funciona per in-solubilització de dos compostos químics en presencia de la llum.

Cadascuna d’elles pertanyen als dos grans grups de les tècniques mes utilitzades en el segle XIX i principis del XX. Son una bona base per començar a endinsar-se dins el món de les tècniques fotogràfiques antigues.

…A nivell de dificultat?

Un cop entès el funcionament, són realment fàcils de fer i molt boniques

…A nivell de l’acabat final?

Home, la Cianotipia es de color cian intens, clar! I per tan és quelcom que hem de tenir present. Potser no ens funcionarà en qualsevol imatge. De fet si no va triomfar més és perquè al gran públic, en aquella època, no agradaven massa els retrats de color “blau”. Ara ho veiem diferent.

El Paper Salat dóna uns tons sèpies molt interessants.

És necessari tenir coneixements de química?

No és necessari. L’únic que hem de tenir present es que són compostos químics, que alguns d’ells poden ser tòxics i que cal utilitzar guants per la seva manipulació.

Per a una persona que li interessa la fotografia, creus que és imprescindible aprendre aquests processos o seria una curiositat com una altra?

A mi, com a fotògraf m’han interessat sempre. T’ajuda a saber d’on vens i els resultats son francament bons per poc bé que ho facis.

Què ens aporta, a nivell fotogràfic, el coneixement dels processos antics i els alternatius (com ara la fotografia estenopeica)?

Doncs a nivell docent es molt interessant per aprofundir en el coneixement de la fotografia. Ajuda a entendre molt bé el que fa la llum, el perquè del diafragma i la velocitat d’obturació, etc (estic parlant de la càmera estenopeica). De fet jo començaria els estudis de fotografia per aquí i no parlant del sensor de la càmera.

Paper Salat sobre paper d'aquarel·laHas detectat, darrerament, un creixement per l’interès d’aquestes tècniques?

Sí, molt.

A què ho atribuiries?

Doncs a una inquietud per conèixer millor el mitjà, per fugir una mica dels automatismes i la manipulació per ordinador. De cop i volta ve de gust fer alguna cosa amb les mans i prendre totalment el control del que fas, des de la presa de la imatge fins l’emulsionat del paper i el revelat.

Penses que l’evolució de la fotografia digital ha generat una reacció en “sentit contrari”, provocant una mena de revolució creativa dels processos fotoquímics?

Possiblement sí. És tot tan perfecte en el món digital i alhora tan complex que a vegades agrada tornar a la senzillesa i a la imperfecció.

Que diries a les persones que, d’alguna manera, no aprecien aquestes tècniques perquè consideren que són fàcilment imitables en una edició digital?

Home qui es capaç de dir això es que no ha vist cap tècnica en original. Hi ha un filtre en el Photoshop que es diu cianotipia… De fet, el resultat que dóna no s’assembla gens a una cianotipia real… I així podríem parlar hores i hores….

Potser hi haurà que es creurà que és més “artista” si domina, i usa, el processos pre-fotogràfics. Consideres que tenen aquest plus?

No m’agrada gens la paraula “artista”.

El valor de la còpia única… És objectiu o subjectiu?

Les dues coses a la vegada.

Hem de pensar fotogràficament diferent per a crear un original que serà processat en una de les tècniques que aprendrem al taller?

De fet, cal recordar que son les primeres tècniques utilitzades en fotografia i no són perfectes. Donen, potser, massa contrast i els tons mitjos es perden una mica. Les imatges que funcionen millor son aquelles on les textures no són el més important.

Una col·lecció de cianotípies, quedaria justificada només per la tècnica emprada o penses que també és important plantejar-se una sèrie expressa on, d’entrada, tinguem ben clar l’acabat final?

Una tècnica és una tècnica i, per si sola, no justifica res si no hi ha un discurs al darrera.

Personalment, que et motiva treballar i investigar en aquestes tècniques?

M’agrada fer tot el procés: la presa, l’emulsió, decidir la base on emulsionar, el revelat… A més, son emocionants. Qui no recorda el primer cop que va fer una copia al laboratori? Els resultats interessants…

Penses que és positiva la simbiosi química-digital? La practiques?

I tant! Penso que la tecnologia digital es imprescindible avui dia. Per exemple, fins fa poc, jo no tenia una càmera de gran format i, per tant, els negatius els aconseguia imprimint un acetat. D’altra banda, moltes de les meves imatges venen d’un original digital i acaben convertides en una albúmina, en un paper salat o, potser, una cianotipia… depèn del projecte. Ja ho hem parlat abans, no em voldria repetir…

Retrat del fotògraf Faustí Llucià en Paper SalatEn quin dels processos que coneixes et sents més còmoda?

M’agraden tots però potser les albúmines i els col·lodis son els meus preferits, avui dia, tot i que crec que sempre hem de començar per els més senzills, com serien el Salat i la Ciano.

Què en penses dels fonamentalistes fotoquímics que no accepten la fotografia digital i dels fonamentalistes digitals que consideren que treballar en processos químics és, actualment, només una moda, una extravagància o un atac de nostàlgia?

Oh! Odio els fonamentalismes en qualsevol matèria. Només penso que uns i altres es perden moltes coses…

En paràmetres purament fotogràfics, el teu cervell treballa igual mentre prepares els químics per fer un Paper Salat que quan prems la icona del Photoshop per processar una fotografia?

Doncs la veritat no ho sé, però suposo que sóc coherent amb la meva manera de fer. Sempre parlant de la obra personal, és clar.

Malgrat tot, l’únic que importa és la fotografia que tenim acabada al davant o hem d’usar paràmetres diferents per valorar una imatge de procedència química d’una altra de procedència digital?

Per a mi, l’important és la imatge acabada i m’és ben bé igual com l’hem aconseguit. Nomes importa les emocions que em pot proporcionar. Potser ha quedat una mica pedant, oi? Però es així!

Tens algun record explicable de la primera vegada que vas veure que d’un paper blanc en podia sortir una imatge?

Suposo que el que tothom, oi? Emoció…

Que li diries a una persona indecisa per apuntar-se al taller?

Home, és difícil de dir… Que es interessant, que es divertit, que els resultats són bons…

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.