avatar

Temps de flors

Fulles, d'Henry Fox TalbotAquest dijous al matí m’ha sorgit un dilema: fer l’article de cada setmana o agafar la càmera i sortir a fer fotografies de flors.

Heu de tenir en compte que a Girona és temps de flors, i durant una setmana els aficionats a la fotografia tenim (anava a dir l’obligació, al menys els de Girona i rodalies) l’oportunitat de retratar una gran varietat de flors i de composicions florals. Finalment, he optat per quedar-me a casa a escriure aquestes ratlles. Val a dir que per Girona ja hi havia passat al menys en tres ocasions aquests darrers dies, on he tingut ocasió d’omplir més d’una targeta cada vegada. Sóc de clic fàcil, jo!

Enguany se celebra la 56a edició de “Girona, temps de flors”, amb 116 espais expositius, entre exposicions florals, patis, jardins i carrers. Com cada any, les converses que es poden escoltar entre els fotògrafs solen girar sobre les novetats i les instal·lacions més destacades: que si es nota la crisi, que hi ha moltes coses d’altres anys canviades de lloc, que cada vegada hi ha menys flors, que hi ha molts espais vuits, … El cert és que si una cosa ha augmentat considerablement és el nombre d’aficionats  a la fotografia que deambulen a tothora per la ciutat carregats amb les seves càmeres, cada vegada més sofisticades.

Sense comptar els turistes”normals” que retraten a tort i a dret amb le seves petites compactes, o amb el mòbil. Aquests dies deu ser difícil passejar per Girona i no sortir al menys en una fotografia!

Lliçons de Botànica, de Flor Garduño (1997)De fet, això de fotografiar flors és una cosa que ens ve d’antic. Algunes de les primeres pre-fotografies -estem parlant, ni més ni menys, de l’any 1835- els dibuixos fotogènics de William Henry Fox Talbot, eren impressions en negatiu de flors i plantes sobre un full de paper sensibilitzat amb sals de plata, una de les tècniques que s’experimentaran al proper taller d’espaifotografic.

És clar, si parlem de precursors de fotògrafs de flors, hem de parlar de Karl Blossfeldt, de qui ja n’hem parlat en més d’una ocasió en aquest espai.

Més fotògrafs destacats que han tractat el tema? Només per citar-ne un parell que ara em venen el cap: Toni Catany, per exemple, autor d’exquisits bodegons amb flors.

O la mexicana Flor Garduño. Alguna de les seves fotos, com aquestes Lliçons de Botànica que reproduïm, podrien correspondre ben bé a algun dels muntatges que aquests dies podem veure a Girona.

Segur que em deixo molts autors que mereixerien ser esmentats. Per això convido als lectors a afegir a la llista aquells fotògrafs florals que considerin que haurien de figurar-hi.

Bodegó de Toni Catany (2006)I ja que hem començat a parlar de Girona, voldria convidar-vos a penjar les fotos que heu fet aquest dies a Girona a la pàgina tempsdeflors.com, un projecte al marge de les institucions oficials, que cada any obre les seves portes a tots als aficionats a la fotografia que aquests dies visiten la ciutat.

Per acabar us deixo un parell d’enllaços per completar la jugada:

I ara, disculpeu-me, que he de tornar cap a Girona.

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Temps de flors”

  1. Miquel, gracies per aquest interessant article.En especial la referencia a Flor Garduño, no la coneixia i la he trobat magnífica.

  2. Les fotos de Poesie, una fotògrafa japonesa que fa temps que segueixo a flickr, també són delicioses. Com les de l’Alex Alonso, que no em cansaria de mirar.