Una odissea fotogràfica

Si l’anterior entrada era la número 2000, això vol dir que aquesta és la 2001. Així doncs, què millor que dedicar-la a l’autor de l’Odissea a l’Espai… Fotogràfic!

De Stanley Kubrick ja en vam parlar fa temps, fixant-nos en l’ús que va fer d’uns objectius molt lluminosos, que li van permetre rodar escenes molt fosques, només amb llum natural. Avui, però, ens volem fixar en una altra faceta del director cinematogràfic, i anteriorment fotògraf, que és la de Kubrick com a fotògraf de carrer, de street photography.

I és que Kubrick, abans de dedicar-se al cinema, va iniciar-se en el món de la imatge gràcies a la fotografia. Als tretze anys (el 1941!) son pare li regalà una càmera Graflex, amb la que començà a tastar la tècnica. A l’escola fou escollit fotògraf oficial del seu curs, i no ho degué fer malament, ja que aviat començà a treballar de fotògraf per al diari Look, gràcies a unes fotografies que els envià el 1946. A partir de 1951, però, l’interès pel cinema anà desplaçant, fins a subtituir-la, tota la seva activitat fotogràfica. Bé, tota, tota, no. Sí n’hi ha de fotografia en les seves pel·lícules!

Si cerquem per internet les fotografies de Kubrick, en general el que hi trobarem són fotografies de carrer, de la vida quotidiana americana, sempre amb un gran domini del blanc i negre, i buscant continguts i moments decisius que qüestionin la “normalitat” d’allò que fotografia. En alguns llocs es diu que l’estil de Kubrick cal situar-lo en un punt mig entre Winogrand i Weegee, i tampoc no serem nosaltres qui ho desmentirem. En tot cas, opineu vosaltres mateixos.

On podem trobar imatges seves? A molts llocs. En paper, teniu el llibre Stanley Kubrick, Drama & Shadows: Photographs 1945-1950, publicat per Phaidon. Si cerqueu per internet, no us costarà trobar articles com aquest o bé aquest altre, on es mostren diverses de les seves fotografies.

Això, sense oblidar els seus fotogrames, veritables joies de la fotografia!