avatar

Dona i fotografia social als EEUU: Dorothea Lange

Als Estats Units la fotografia social que ja va tenir representants primerenques com Frances Benjamin Johnston, té una gran força. Arran de la gran depressió fotògrafes com Margaret Bourke-White, Berenice Abbot i Dorothea Lange surten al carrer a fer fotografies del que trobaven al seu voltant.

D’inclinació esquerrana, Margaret Bourke-White pren moltes fotografies sobre la industrialització dels Estats Units i després viatja a Rússia, on registra l’estat del país després de la Segona Guerra Mundial i l’alliberament dels jueus dels camps de concentració a Europa.

De l’estudi al carrer

Indigents recolectors de pèsols a Califòrnia, mare de set fills. (foto: Dorothea Lange)Amb el començament de la Gran Depressió, Dorothea Lange va tornar a portar l’objectiu de les seves càmeres del seu estudi als carrers. Els seus estudis de desocupats i gent sense llar capturaren aviat l’atenció de fotògrafs locals i la van portar a ser contractada per l’administració federal, posteriorment anomenada “Administració per a la Seguretat Agrària” (Farm Security Administration).

El desembre de 1935 Dorothea es divorcia de Dixon i es casa amb l’economista agrari Paul Schuster Taylor, professor d’economia. Taylor, forma Lange en assumptes socials i econòmics i junts fan un documental sobre la pobresa rural i l’explotació dels cultivadors i treballadors immigrants pels següents sis anys. Taylor feia les entrevistes i recollia la informació econòmica i Lange prenia les fotos.

Entre 1935 i 1939 Lange treballa per a departaments oficials sempre posant en les seves fotos al pobre i al marginal, especialment pagesos, famílies desplaçades i immigrants. Distribuïdes sense cost als diaris nacionals, les seves fotos es van tornar en icones de l’època. La fotografia de Lange que va quedar com el seu major clàssic va ser “Mare Emigrant”.

El 1960 Lange va parlar de la seva experiència en prendre la foto:

Vaig veure i em vaig acostar a la famèlica i desesperada mare com atreta per un imant. No recordo com vaig explicar la meva presència o la meva càmera a ella, però recordo que ella no em va fer preguntes. No li vaig demanar el seu nom o la seva història. Ella em va dir la seva edat, que tenia 32 anys. Em va dir que havien viscut de vegetals freds dels voltants i ocells que els nens mataven. Acabava de vendre les llantes del cotxe per comprar aliments. Aquí estava asseguda reposant a la botiga amb els seus nens abraçats a ella i semblava saber que la meva fotografia podria ajudar-la i llavors em va ajudar. Hi havia una certa equitat en això.

El 1941, Lange va rebre el premi Guggenheim Fellowship per l’excel·lència en fotografia. Després de l’atac de Pearl Harbor, es va dedicar a registrar la força de l’evacuació dels japonesos nord-americans (Nisei) en els camps de concentració de l’occident del país. Documentar tots els actes de re-ubicació dels japonesos i els seus descendents, la seva evacuació temporal en centres de reunió i els primers camps permanents. Són especialment cèlebres les seves fotografies de noies japoneses nord-americans presentant honor a la bandera abans de ser enviades a camps de concentració.

Les seves imatges van ser tan indiscutiblement crítiques que l’Exèrcit les embargar. Aquestes fotografies estan en l’actualitat disponibles a la Divisió Fotogràfica i la Biblioteca Bancroft de la Universitat de Califòrnia.

Si voleu aprofundir en la figura de la Dorothea Lange, en Joan Lloveras ja va fer un extens article dedicat a aquesta fotògrafa.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.