El misteri fotogràfic del sudari de Torí

Sobre quina va ser la primera fotografia de la història, és indubtable que hi ha un consens majoritari, que és el d’identificar aquesta amb la imatge que capturà Niepce l’any 1826. Tot i això, hi ha un objecte que també és objectiu de la curiositat fotogràfica, i que és molt més antic que aquest darrer: és el sudari de Torí, conegut com el Sant Sudari.

Pels que no ho conegueu, a la catedral de la ciutat italiana de Torí es guarda una reliquia de gran valor devocional: un sudari, és a dir, un gran llençol blanc, dels que s’usaven antigament per a embolcallar els difunts en el moment d’enterrar-los. Diu la tradició que és el sudari que s’emprà en l’enterrament de Jesús i que, quan es descobrí la tomba buida, fou recollit i preservat. De fet, la història antiga del sudari és un misteri: hi ha textos antics que podrien justificar la presència d’aquesta relíquia a diversos indrets de l’Orient bíblic, entre ells Constantinoble, i que fou preservat pels templers. En tot cas, les primeres dades certes de la presència del sudari es remunten a 1357, moment en què es fa una exposició pública de la peça, a França. El sudari era propietat d’una família noble francesa, i anà passant per diverses mans, fins que el 1453 fou comprat per la casa de Saboia. El 1578, després d’haver patit fins i tot un incendi, fou dipositat al seu lloc actual, la catedral de Torí.

Però, per què parlem d’aquest objecte? Perquè està envoltat d’un misteri que encara ningú no ha resolt. Fins el 28 de maig de 1898, la peça mostrava unes taques que conformaven més o menys un rostre, i unes marques corporals. Aquell dia, però, Secondo Pia, fotògraf piemontès, obtingué, no sense certs recels, el permís per a fotografiar la imatge. Quan revelava la placa on havia pres la foto, s’adonà que… Tenia a les mans un positiu!

Aquest fet revolucionà l’estudi sobre el sudari. Com podia ser que fos un negatiu, si era una peça tan antiga?

A partir d’aquí, calgué mirar de donar-hi una explicació. Però no era fàcil: totes les proves fetes al sudari, anaven descartant hipòtesis:

• La imatge és de gran precisió anatòmica.
• La imatge penetra només unes poques fibres i només la superfície dels fils. Les fibres estan acolorides individualment. No hi ha cap pigment o substància estranya.
• La intensitat de la imatge està en proporció a la distància entre un cos i un llençol que el cobreixi. De tal manera que es pot obtenir una imatge tridimensional.
• Les taques roges són de sang i sota no hi ha imatge.
• Les dues cares de la imatge coincideixen, s’alineen verticalment.
• Les intensitats màximes de les imatges frontal i dorsal són iguals.
• No hi ha imatge dels costats, però sí taques de sang per contacte lateral del sudari.

A més, el carboni-14 el datà entre els segles XIII i XIV, però la peça està tant contaminada, que podria ser, tranquilament, de l’època romana.

Evidentment, una de les hipòtesis era que la imatge són les marques deixades en la tela durant el procés de ressurrecció. Però n’hi ha dues altres amb més interès fotogràfic:

• El sudari és una fotografia, la primera fotografia: aquesta hipòtesi, defensada per Lillian Schwartz, defensa que la imatge és una fotografia, feta a partir d’una llanterna màgica com la de Leonardo Da Vinci. De fet, l’autora es pregunta si no fou el propi Da Vinci qui féu la imatge. A més, aquesta hipòtesi es beneficia del fet que s’han trobat restes de sulfat de plata en la tela. Segons Schwartz, Da Vinci hauria fet aquest sudari per a substituir una peça més barroera anterior.
• El sudari és una màscara solar: el març del 2005, Nathan Wilson publicà un article afirmant que havia creat una rèplica del sudari, exposant una peça de lli al sol durant deu dies, a sobre la qual havia situat un vidre amb el positiu de la imatge. És una hipòtesi que es beneficia del fet que seria una tècnica assequible per l’època, però encara no s’ha estudiat a fons.

Quina és la hipòtesi veritable? Vés a saber. En tot cas, mentre no es resolgui, podem aportar una mica de misteri a la història de la fotografia, que de tant en tant també va bé!