avatar

Fotografiar ocells

Mallarenga emplomallada (Parus cristatus), Vilassar de Dalt. 500mm+1.4x, 1/500, f8, iso 400Una de les especialitats fotogràfiques practicades segurament per menys gent, comparada amb altres disciplines, és la fotografia de fauna. En tots els que practiquem aquesta disciplina, hi coincideix l’afició per la fotografia en conjunció amb l’estudi o observació científica de la fauna. En el meu cas, l’ornitologia, em va venir molt abans que l’afició per la fotografia, i els coneixements que n’he tret d’aquesta observació són els que em porten ara a gaudir d’aquest tipus de fotografia.

Molts de vosaltres segur que recordareu els documentals de El Hombre i la Tierra d’en Félix Rodríguez de la Fuente que feien els anys 70 i 80 a TVE. Aquells documentals van ser els pioners de l’allau de documentals que actualment podem veure al canal 33. Sense cap dubte aquells documentals que, amb delit esperava cada divendres, em van encaminar cap aquest tipus de fotografia.

Amb aquest article no pretenc escriure un tutorial, sinó explicar els trets principals del mètode que faig servir per fer fotografia d’ocells, que no és res més que aplicar el sentit comú per poder practicar aquesta afició amb la seguretat que la nostra presència o accions no alterin els hàbits dels ocells.

Tècniques de cacera

Fent un símil entre la fotografia de fauna i la cacera, podríem dir que hi ha dues maneres bàsiques d’actuar. Una seria sortir càmera en mà a caminar per la muntanya, esperant tenir la sort que algun ocell o animaló ens deixi apropar més de l’habitual. Però, de seguida ens adonarem que cal tenir la sort molt de cara per poder fer alguna bona foto. L’altra seria quedar-nos quiets en un lloc, amagats i en silenci esperant que sigui l’animal qui s’apropi. Evidentment triar el lloc correcte on ens situarem serà molt important, i tant podrà ser un lloc on els animals hi van de forma natural, com un lloc on artificialment, aportant-hi menjar o aigua, hem aconseguit l’hàbit que hi vagin.

Una altra forma d’aconseguir fotos, en aquest cas d’ocells, és fotografiar-los en l’època de nidificació i a prop del niu. És una tècnica no gaire ben vista per alguns fotògrafs ja que sempre comporta el risc d’estressar els ocells i provocar que abandonin la niuada, però també t’aporta una visió diferent d’un comportament que d’una altra manera no veuries.

Què cal tenir en compte

Cadernera (Carduelis carduelis), Sils. 500mm+1.4x, 1/800, f7.1, iso 400Per fotografiar nius d’ocell cal sempre tenir el compromís que el més important és no alterar els hàbits de l’ocell, per davant de la prioritat que pugui tenir aconseguir una fotografia. Evidentment fotografiarem només especies comunes i mai no ho intentarem amb especies amenaçades o que tenen poblacions localment reduïdes.

Per iniciar el procés serà indispensable documentar-se i conèixer els seus habitats, èpoques de nidificació i costums, per tal de poder localitzar el niu. Un cop localitzat caldrà dedicar diverses sortides per esbrinar si estan en construcció del niu, estan covant els ous o ja tenen els polls. Això ho farem de lluny i amb prismàtics, per tal d’estar segurs que no interferim en les seves pautes.

El risc que els ocells abandonin el niu és indirectament proporcional al temps i esforç que hi han dedicat. Un niu que tot just l’han començat a fer, és molt probable que la nostra presencia pugui estressar la parella i provocar l’abandonament del niu. Quan en el niu ja hi ha polls i aquests ja son crescudets, els progenitors s’ho pensaran més abans d’abandonar-los. Per tant, fer les fotos els últims dies abans que els polls surtin del niu, donarà més garanties de què no es molestin amb la nostra presència.

Els ocells son animals de rutina i acostumen a fer recorreguts similars i a parar-se en les mateixes branques, o fer el mateix cant abans d’entrar al niu, fer aquests deures d’observació ens serà d’utilitat després.

També pensarem en quina fotografia volem fer, o podem, tot sovint la vegetació propera ens privarà de la visió directa. Haurem de preveure on ens situarem per tal de què la vegetació no ens molesti el camp de visió. Podrem decantar branques que estiguin a prop d’on ens situarem nosaltres, però mai tocarem res que estigui a prop del niu. Haurem de decidir a quina distància ens situarem del niu, segurament serà entre 4 i 8 metres, però dependrà de la mida de l’ocell que anem a fotografiar, de la focal que tinguem i de la foto que vulguem fer.

Caldrà decidir en quin moment hi ha les millors condicions de llum, potser a primera hora del matí o a última de la tarda, que just coincideix amb la major activitat dels ocells. Ens anirà bé saber a quina hora concreta el sol directe il·luminarà l’ocell. O potser preferim que el sol il·lumini el fons per aconseguir un contrallum.

Com ens amagarem?

Amagatall per la fotografia d'ocellsUn cop tinguem les coses clares, ens podrem plantejar apropar-nos al niu. Per poder fer les fotos a la distància que hem calculat caldrà camuflar-se per passar desapercebuts. Un aguait d’aquests plegables que venen ens serà útil, però jo prefereixo portar un parell de xarxes, roba de camuflatge, una vareta flexible i plegable de tenda de campanya, un cordill i unes pinces de la roba. Això ens permetrà adaptar-nos millor al terreny i anirem menys carregats.

Instal·larem l’aguait en el moment que els progenitors no hi siguin i ho farem en el menor temps possible. L’espai interior ha de permetre un mínim de mobilitat, per als que ja tenim una edat, això d’estar asseguts a terra no és gaire bo per als genolls i convé anar canviant de postura de tant en tant.

Un cop dintre no cal córrer per fer les primeres fotos, estarem quiets i esperarem que l’ocell torni a fer les seves pautes, les que ja havíem observat dies abans amb prismàtics. Si al cap de 15-20 minuts l’ocell no ha tornat a entrar al niu, serà un mal indicador que la nostra presència els està molestant, aleshores recollirem trastos i marxarem el més ràpid possible.

Anem a fer fotos

Mallerenga carbonera (Parus major), Vilassar de Dalt. Tècnica de Digiscoping (focal equivalent 1.800mm), 1/80, f11, iso 3200

Com que pensem estar unes quantes hores dintre l’aguait, serà millor muntar la càmera en el trípode, això també ens permetrà enquadrar la foto que volem fer i evitarà moviments de l’objectiu just quan arribi l’ocell.

Farem les mesures de llum, si estem dintre del bosc encara que sigui un dia assolellat estarem a l’ombra, i curiosament la llum sempre és menys de la que voldríem. La velocitat, encara que tinguem la càmera en el trípode, no hauria de ser més lenta de 1/125, tot hi així moltes fotos ens sortiran mogudes pel propi moviment de l’ocell. El diafragma l’hauríem de tancar tot el que puguem per tal d’intentar ampliar l’estreta profunditat de camp (1-2 cm) que la curta distància càmera-objecte i la llarga focal ens donaran. En resum, haurem de buscar la millor combinació entre diafragma i ISO que ens permeti la llum existent.

En el moment que ens disposem a fer les primeres fotos ens adonem com de ràpids que són els ocells, en el temps que el cervell li dóna l’ordre de disparar al dit, l’ocell ja haurà volat i segur que aconseguirem unes boniques fotos d’una branca sense ocell. Aquí és on valorarem si hem fet els deures: ens caldrà avançar-nos i saber, malgrat la reduïda visibilitat que tenim des de dintre l’aguait, quan l’ocell arribarà. Caldrà per tant recordar les pautes que l’ocell feia a l’apropar-se al niu i estar pendent d’una branca o d’un cant que ens permeti estar alerta abans que arribi l’ocell. En cas contrari estarem obligats a passar llargues estones amb l’ull en el visor de la càmera i això tampoc serà garantia de què enxampem l’ocell.

En tota fotografia de fauna és bàsic que l’ull de l’animal estigui correctament enfocat, per tant, prèviament haurem mogut el punt d’enfoc per intentar que coincideixi amb el cap de l’ocell. En el cas que així no aconseguim un enfoc correcte, també tenim la possibilitat de posar l’enfoc en manual i enfocar prèviament. Disparar en ràfegues augmentarà la possibilitat d’aconseguir fotos correctes.

Però tampoc no ens hem d’obsessionar en disparar cada vegada que l’ocell s’apropi, mirar una estona amb els prismàtics uns ocells que tenim a pocs metres ens permetrà gaudir d’un espectacle molt millor que qualsevol documental del Canal 33.

Un cop tinguem les fotos ja fetes tocarà recollir, primer càmera i trípode i esperarem que els ocells no hi siguin per sortir i desmuntar l’aguait. Només quedarà fer una mirada enrere per estar segurs que no deixem cap senyal del nostre pas.

Fotografies: ©Pep Prats

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris9 comentaris a “Fotografiar ocells”

  1. Molt bó el reportatge Pep. Bona feina! Felicitats!!!

  2. Tot plegat molt interessant, un reportatge molt bo !

  3. Amb rigor i sensibilitat, molt bon reportatge Pep.

  4. Genial!

    Moltes gràcies per l’article!