avatar

La fotografia pas a pas, un curs complet

"Fire eaters" de Rolph GobitsA vegades és recomanable regirar entre els llibres de la biblioteca per redescobrir-hi vells amics. Avui, per exemple, he trobat el llibre de Michael Langford, La fotografia pas a pas, un curs complet,  en una edició de 1985, tot i que l’original és del 1978.

És un llibre que, en el seu moment, em va obrir les portes de la fotografia, tot i que, val a dir-ho, mai he acabat de traspassar-les del tot.

Per això m’he fet el propòsit de rellegir-lo de nou, per refrescar conceptes que, de tan analògics, gairebé he oblidat.

"Blue wall and white stairs" de Pete TurnerNo patiu, que no faré un resum del llibre. Només faré referència al darrer capítol “La maduració de l’estil”, on l’autor presentava l’obra de catorze fotògrafs d’estils ben diferents, amb el propòsit de fer evident les enormes possibilitats creatives de la fotografia, per tal que el lector-alumne s’identifiqués, amb major o menor grau, amb algun dels estils dels autors representats.

Alguns d’aquests fotògrafs són coneguts, molt coneguts diria jo, i d’altres no tant. Tots plegats constitueixen  una selecció de luxe, on hi són representades tendències ben diverses, amb un denominador comú: la fotografia ben feta.

Tant de bo que més d’un en tregui profit de revisar aquests autors. Sempre és un bon exercici repassar l’obra dels mestres, i aquests, sens dubte ho són en molts sentits.

Fotografia de Jerry Uelsmann

Per acabar, us deixo amb la primera frase del llibre de Langford: El 19 d’agost de 1839 es va anunciar a Paris que Louis Daguerre havia descobert un procediment per “fixar la imatge de la cambra fosca per l’acció de la mateixa llum”. O sigui que tot va començar fa només 172 anys!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “La fotografia pas a pas, un curs complet”

  1. Ep! Jo el tinc el llibre… potser es el primer que vaig comprar exclusivament de fotografia, de cinema ja en tenia una quants… Em rellegire aquest ultim capitol.

    Gracies Miquel!

    (avui el teclat de la feina no m’ofereix accents…)

  2. Un gran llibre que en el seu moment em va servir per elaborar el guió dels cursos de fotografia. Crec que som molts els que debem al Sr. Langford un enteniment clar i un fonament fotogràfic. En aquest llibre s’amaguen “comprensions” que segueixen sent necessàries i que marquen notòries diferències entre els que les tenen i els que no les tenen. Tot i els avanços tecnològics segueix sent de gran vigència.

    • Abans m’he oblidat de dir que un altre referent important de la divulgació fotogràfica bé podria ser l’obra escrita del londinenc John Hedgecoe, del que el pasat dia 3 es va cumplir el primer aniversari del seu traspàs.
      http://www.sebastianhedgecoe.com/

      • I tant! Langford i Hedgecoe són dos cognoms que haurien de estar presents a la llibreria de qualsevol aficionat a la fotografia. Digital o no, és el de menys. En definitiva, els principis fonamentals que permeten l’enregistrament permanent d’una imatge emprant un material fotosensible continuen sent els mateixos. I el funcionament de les càmeres, si fa no fa…

  3. El meu primer llibre de fotografia i a més a més en castellà. La seva vigéncia que demostrada que encara avui en dia el veig sovint en els prestatges de les llibreries.

  4. Gràcies de nou per el teu article, Miquel. A més en aquest cas ve acompanyat de bons enllaços que caldrà prendre un temps per revisar!

    Aquí hi ha alguna cosa de Gerry Cranham.

  5. Veig que molts tenim un passat comú, he, he! Ricard, si no em falla la memòria, aquest llibre el vaig comprar a rel d’un curs del Sr. Pardo. I el d’Hedgecoe també!

    • Doncs creu-me si et dic que el Sr. Pardo admira el teu progrés i l’esforç que t’ha portat a ser un excel·lent fotògraf. Sap que tot el mèrit és conseqüència d’aquest esforç i constància però al temps se sent molt content d’haver estat un company en l’inici d’aquest llarg camí. Ara aquesta alegria es multiplica cada vegada que gaudeix de les teves fotos.