avatar

Nicolás Muller i Catalunya

"Sardanes" per Nicolas MullerNo sé si algú recordarà l’article El temps del silenci sobre una exposició de diversos fotògrafs espanyols, que la Generalitat havia organitzat a París l’any  1992. Doncs bé, a rel d’aquell article vaig estar buscant informació bibliogràfica sobre els fotògrafs que hi varen exposar. D’un d’ells, Nicolás Muller, vaig veure que hi havia diversos llibres sobre Espanya, i un d’ells dedicat concretament a Catalunya. Com que era una edició vella força assequible, vaig decidir comprar-lo i al cap d’uns dies ja el tenia a casa. Malgrat que es tracta d’una edició en francès, el llibre porta per títol Cataluña, Photographies de Nicolas Muller avec un essai preliminaire de Dionisio Ridruejo. El llibre formava part de la col·lecció “Image de l’Espagne”, i va ser editat l’any 1967 per l’editorial Clave, amb una introducció de Dionisio Ridruejo i textos d’Esther Benitez. Acompanya el llibre un disc amb el Virolai i el dimoni escuat!

El primer que em va sobtar, després de descobrir que es tractava d’una edició en francès, va ser la profusió de cites d’escriptors i intel·lectuals espanyols que acompanyen les fotografies. Val a dir, però que no n’hi ha ni un de català!

Malgrat que a l’article esmentat ja hi havia un esbós de la biografia de Nicolas Muller, m’ha semblat oportú completar-la amb la que hi ha a la solapa de la portada del llibre:

"Les escales de la catedral de Girona" per Nicolas MullerNascut a la vigília de la primera guerra mundial en una petita ciutat del Sur d’Hongria, anomenada també l’Andalusia Hongaresa. Va estudiar Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Szeged, on va obtenir els dos doctorats als anys 1935 i 1936. Va exercir el Dret al despatx del seu pare i va treballar amb un advocat de renom a Budapest, alternant l’exercici de les lleis amb el seu “hobby” que havia estat sempre la fotografia. Va recórrer Hongria i va il·lustrar amb les seves fotos una sèrie de llibres sobre la vida dels pagesos hongaresos. Va participar en nombroses exposicions, tant al seu país com a l’exterior.

El 1938 s’expatria fixant la seva residència a Paris, on es consagra enterament a la fotografia. Col·labora en diverses revistes importants de la capital francesa. Fuig de la guerra i el 1939 s’estableix al Marroc. Organitza exposicions individuals fins que al 1947, la Revista de Occidente el convida a celebrar una exposició antològica de la seva obra als salons d’aquesta editorial de Madrid.

Fixa la seva residència definitivament a la capital d’Espanya, on obre un estudi fotogràfic, i continua col·laborant amb les seves fotos de temes espanyols diversos a revistes nacionals i estrangeres.

Les exposicions que fa periòdicament a Madrid i a Barcelona i a altres ciutats obtenen crítiques molt favorables. L’any 1966 surt el seu llibre “España Clara”, amb textos d’Azorin on recull una reflexió dels seus vint anys de passejades per terres espanyoles. El 1961 va obtenir la nacionalitat espanyola.

Està casat, té quatre fills i un net. El seu altre “hobby” és la música i els seus compositors preferits Bach, Bartok i Mozart.

Sobre Dionisio Ridruejo, poeta destacat de la generació del 36, falangista convençut i després acèrrim anti-franquista, només dir-vos que l’any 1947 es va establir a Sant Cugat del Vallès, fet que segurament li va facilitar poder fer la introducció del llibre amb prou coneixement de causa.

"Sitges" per Nicolas MullerLes fotografies que il·lustren el llibre són de temàtica ben diversa, amb predomini dels paisatges, tot i que també hi ha una bona mostra de detalls arquitectònics i algunes escenes costumistes ben interessants, com les tres fotos que reproduïm. Si bé la majoria de les fotos són en blanc i negre, també n’hi ha moltes en color. Resulta curiós el criteri usat en fer la compaginació de certes pàgines, on no els va tremolar el pols a l’hora de retallar una foto per reproduir-ne un detall ampliat al costat de l’original. És clar que l’editorial ja ens alerta d’aquest fet: “Per això donem una total llibertat a la diagramació dels llibres, en el ben entès que sense cap mena de dubte, la bellesa ha de tenir prioritat”.

En aquest punt cal constatar que malgrat que la qualitat de les reproduccions no és res de l’altre món -si les comparem amb un llibre editat actualment veurem que l’evolució qualitativa que ha experimentat l’edició de llibres de fotografia és substancial- el llibre ofereix l’oportunitat de conèixer com era el nostre país quaranta anys enrere. O, si més no, com el va veure Nicolás Muller.

A més, tenint en compte l’època que es va publicar, cal agrair comentaris com aquest de la foto de la sardana:

A Catalunya, la rotllana tradicional de la sardana obre les seves files a tots els que hi volen entrar. Els erudits ens parlen d’una dansa molt antiga d’origen grec; d’altres remunten a èpoques prehistòriques i volen veure-hi reminiscències de les danses d’un culte al sol. Originària de l’Empordà, la sardana s’ha estès per tot Catalunya, i el seu bell caràcter és la seva profunda significació democràtica; és una dansa -o millor dit, un ritual- de tots per a tots.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.