avatar

Desenfoc selectiu, bonic i barat…

A part de la del Brangulí, alguns vàrem aprofitar dijous passat, per anar a veure l’exposició del Castro Prieto. Unes còpies prou grans per poder apreciar la finesa de reproduir una pel·licula de gran format, però no en faré més apol·logia que aquest cap de setmana ja hem fet el cupo.

Vaig sortir-ne impressionat, per les fotos mateixes i per un efecte que no vaig acabar de veure clar, però que en Manolo Laguillo em va confirmar que era tot fet amb moviments de càmera. Sembla ser que és un dels trets distintius del fotògraf, aquests desenfocs selectius tan acusats i que li donen tanta personalitat a la imatge. Com que encara dubto del que hi vaig veure en algunes de les fotografies, tornaré a l’exposició a gaudir de les imatges i del efecte.

Fotografia de Castro Prieto aplicant la Llei de ScheimflugEn aquesta imatge que no es de l’exposició però si de l’autor, es pot veure clarament aquest efecte, el pla enfocat passa per on son els homes, es a dir, obliquament. Tot el que hi ha paral·lel a aquest pla, per davant i per darrera, està desenfocat proporcionalment a la distància, es clar.

Si recordeu, temps enrere ja havíem vist en un altre article sobre les càmeres de plaques, que és com estaven fetes bona part de les fotografies de l’exposició, que mitjançant el que es diu Scheimflug (llei de Scheimflug sense resumir) es podia canviar el pla d’enfocament i inclinar-lo a la nostra conveniència movent l’òptica, la part de la pel·licula, o les dues.

Bàsicament només es tracta d’això, de trencar la perpendicularitat que tenen objectiu i pel.licula o sensor. Això ja ho fan també els objectius que es diuen Tilt&Shift o les LensBaby encara que aquest no deixa de ser una lupa en comptes d’un sistema més complex de lents.

Buscant per la xarxa he ensopegat amb qui, de la manera més bàsica, i a partir d’una reflex normal, a trobat com fer aquest efecte. I bé que ho ha aconseguit! Es diu Martín Bordagaray i es un fotògraf argentí que ha explicat com fer-ho, en aquest fòrum. Tan senzill com tenir un objectiu lluminós, enfocar-lo a infinit, i sense muntar-lo del tot fer els moviments per buscar el plànol que ens calgui.

No ho he provat, però avui mateix m’hi poso, encara que espero que no sigui tan senzill que es converteixi en una plaga, com altres efectes han aconseguit. No deixa de ser un efecte interessant, curiós i fins i tot diria creatiu i que us convido a provar i a ensenyar resultats.

Gaudiu d’alguna de les fotografies del Martín Bordagaray fetes amb aquest efecte.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris14 comentaris a “Desenfoc selectiu, bonic i barat…”

  1. Molt interessant Pep. Com no m’hi he pogut estar he intentat crear plans d’enfocament no paral·lels al sensor, a l’exemple es veu clarament si ens fixem pel taulell d’escacs, el pla d’enfocament és totalment diagonal, enfocat el primer peó blanc de l’esquerra i el darrer blanc de la dreta (http://dl.dropbox.com/u/531888/fotos/_MG_3417.jpg). A veure si aquest cap de setmana ho puc provar amb paisatges.

    Salut

  2. La meva experiència no va sortir dels objectes propers. No se’m va ocórrer fer servir aquesta tècnica per paisatges… Però he fet les meves proves i realment és impossible… He pensat que si es pogués treure la bayoneta de l’objectiu (sembla que siguin tres tornillos) segurament entraria més dins el cos de la càmera… Però he trucat a un amic meu de Mataró que sabia que havia fet unes diapos al Montseny seguint aquesta tècnica i m’ha dit que ell les feia amb un 20mm perquè era l’única manera que tenia enfocat fins a uns 10 metres… De l’infinit, ni parlar-ne!!! ;-)

  3. Mario, a tu t’ha sortit prou be l’efecte. Amb quina càmera ho has fet, per curiositat?

    A aquest distància encara potser puc fer alguna cosa, però a partir d’un parell de metres, no hi ha manera de fer res. Les fotos que il·lustren l’article n’hi ha que estan fetes a força distància del motiu, i no entenc a que pot ser degut.

    Si allunyem l’objectiu podem fer macro, però fora d’uns centímetres, com es pot enfocar? Una lent per format mig potser? que te el focus més enrere?

    • Amb la Canon 5dMkII, és FF i suposo que això ajuda. Però n’estic convençut que ho he d’aconseguir en fotografia de paisatge enfocant pràcticament a l’infinit. Aquest cap de setmana amb l’Oriol Alamany ho provo.

      Salut

  4. Ei, això de la lent de mig format, pot ser una solució Pep… aquesta tarda ho provaré!

  5. Jo ho he provat amb la D700 que també es FF i res de res. No se on es el misteri, però es dificil d’entendre.

    Si separes un objectiu fet per a la mateixa càmera, ja no pots enfocar a infinit, doncs en aquest cas l’objectiu està en la distància mes curta i el mateix passa amb paisatges intermitjos es clar.

    Amb una òptica d’una càmera mes gran es evident, per lògica, que si que es pugui fer, dons està clar que el punt de foco de l’objectiu estarà més lluny i per tant quan la separem li anirem trobant el foco fins arribar al tope màxim, que serà en infinit.